Decret 87/2010, de 25 de juny, sobre els drets d'informació dels usuaris de centres docents que imparteixen ensenyaments que no condueixen a l'obtenció d'un títol amb validesa acadèmica oficial
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria de Salut i Consum |
| Rango de Ley | Decret |
Decret 87/2010, de 25 de juny, sobre els drets d'informació dels usuaris de centres docents que imparteixen ensenyaments que no condueixen a l'obtenció d'un títol amb validesa acadèmica oficial L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, reformat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, disposa a l'article 30, que la Comunitat Autònoma té competència exclusiva en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, en el marc de les bases i de la coordinació de l'activitat econòmica general (apartat 47è), la qual cosa permet i imposa donar una efectiva protecció als drets i als legítims interessos dels eventuals usuaris dels serveis prestats per empreses i professionals a l'àmbit de les Illes Balears. En aquest sentit, la Llei 1/1998, de 10 de març, aprova l'Estatut dels consumidors i usuaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears i autoritza el Govern de les Illes Balears a dictar les normes reglamentàries que la despleguin.
D'altra banda, cal tenir present el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, mitjançant el qual s'aprova el Text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, els preceptes bàsics o dictats en exercici de competències exclusives de l'Estat dels quals es poden considerar d'aplicació directa a tot el territori de l'Estat. En aquest sentit, l'article 17.1 del Text refós fa referència al deure dels poders públics de vetllar perquè els consumidors i usuaris disposin de la informació comprensible perquè puguin dur a terme un adequat ús dels serveis que es posin a la seva disposició.
En el mateix sentit, l'article 60 disposa que `abans de contractar, l'empresari ha de posar a disposició del consumidor i usuari, de forma clara, comprensible i adaptada a les circumstàncies, la informació de relleu, vertadera i suficient envers les característiques essencials del contracte, en particular, envers les seves condicions jurídiques i econòmiques i dels béns o serveis objecte d'aquest'. I encara més, indica que són de relleu totes les obligacions d'informació que derivin de la mateixa Llei o d'aquelles normes que hi siguin aplicables.
L'article 24.1 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació, determina la subjecció a les normes del dret comú dels centres privats que imparteixen ensenyaments que no condueixen a l'obtenció d'un títol amb validesa acadèmica, i prohibeix a aquests centres la utilització de denominacions establertes per a centres docents, ni qualsevol altra que pugui induir a error o confusió amb aquelles. En el mateix sentit, es pronuncia l'article 3 del Reial decret 1004/1991, de 14 de juny, pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments del règim general no universitari. No obstant això, aquesta regulació no és suficient perquè existeixen molts d'aspectes que afecten els usuaris dels centres que aconsellen una regulació específica, per tal de fer efectius els drets dels consumidors i usuaris i de donar resposta als problemes que han plantejat aquests tipus de centres en relació amb l'oferta, la promoció, la publicitat i la informació dels serveis que presten.
La correcta, comprensible i completa informació als consumidors i usuaris de béns i serveis, molt especialment si té caràcter previ a la contractació d'aquests, esdevé un dels millors mitjans per a l'evitació d'ulteriors conflictes, ja que aquesta informació permet al consumidor o usuari determinar si veritablement vol contractar, tenir plena consciència d'allò que contracta o pretén contractar i assumir voluntàriament els riscs i les limitacions que es deriven de l'objecte de la contractació que es realitza. Aquesta informació prèvia té sovint una especial importància en aquelles contractacions que es duen a terme de forma massiva, impliquen col·lectius o en virtut d'aquestes s'estableixen relacions de tracte successiu o continuat en el temps.
Una d'aquestes categories és la contractació de la prestació de serveis d'ensenyament que no condueixen a l'obtenció de títols amb validesa acadèmica oficial. De cada dia més, s'observa una creixent problemàtica en aquests contractes per la seva condició de contractes de tracte successiu, pels entrebancs que ben sovint existeixen per a la seva resolució i pels mitjans que s'han fet servir per dur a terme el finançament del cost dels estudis...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba