Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i de impuls a la inversió

Ordenació del sistema general d'equipaments i infraestructures supramunicipal de Sa Coma a l'illa d'Eivissa 1. Es qualifica com a sistema general un àmbit d'actuació de caràcter supramunicipal en els terrenys de l'antic aquarterament de Sa Coma, a l'illa d'Eivissa, per a la implantació i l'execució d'equipaments i infraestructures, segons la delimitació que recull l'annex I d'aquesta llei. En conseqüència, s'ajusten els límits de l'àrea natural d'especial interès a la nova delimitació.

2. L'ordenació conjunta de l'àmbit de Sa Coma s'efectuarà mitjançant un pla especial formulat i aprovat pel Consell Insular d'Eivissa, de conformitat amb la legislació urbanística i ambiental aplicable. Amb caràcter previ a la formulació del pla especial, el ple del Consell Insular d'Eivissa, havent-ne informat els ajuntaments de l'illa d'Eivissa, assignarà a les diferents zones els corresponents usos prevists i la seva intensitat. Els usos esmentats es consideraran, en tot cas, ús específic admès.

3. Mentre no estigui aprovat el pla especial al qual es refereix el punt anterior, es podran dur a terme en l'àmbit de Sa Coma actuacions de rehabilitació d'edificis i instal·lacions preexistents i assignar-hi usos provisionals. Així mateix, s'hi podran implantar equipaments i infraestructures d'interès insular justificades per raons ambientals i equipaments i instal·lacions d'interès insular.

4. Les actuacions que es poden dur a terme d'acord amb els punts anteriors hauran d'adoptar mesures d'integració paisatgística, les quals també poden afectar les zones confrontants de l'àmbit delimitat. L'adopció d'aquestes mesures podrà anar acompanyada de la implantació d'usos relacionats amb l'educació ambiental.

   Per a l'execució dels projectes concrets es declara l'exempció dels actes de control previ municipal de l'article 179 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, i de l'article 84.1 b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i només serà necessària l'aprovació d'aquests projectes per part del Consell Insular d'Eivissa, amb l'informe previ de l'ajuntament afectat per raó del territori.

5. Les determinacions previstes en aquest article vinculen directament el planejament urbanístic i territorial.

Delimitació i declaració d'utilitat pública del Centre d'Interpretació de la Reserva de la Biosfera de l'illa de Menorca a S'Enclusa (Ferreries) 1. L'àmbit del Centre d'Interpretació de la Reserva de la Biosfera de l'illa de Menorca, delimitat com a equipament públic pel Pla Territorial Insular de Menorca a la muntanya de S'Enclusa, s'amplia amb la incorporació del camí de titularitat privada que actualment li serveix d'accés i amb els terrenys que consten en les determinacions gràfiques que s'incorporen com a annex II.

Tot l'àmbit queda qualificat com a sistema general públic de caràcter insular.

2. Es declara expressament, a l'efecte d'expropiació, la utilitat pública i la necessitat d'urgent ocupació dels terrenys necessaris per completar l'àmbit delimitat en l'annex gràfic II, i particularment dels terrenys per on discorre el vial esmentat d'accés a S'Enclusa.

3. Es declaren inversions d'interès autonòmic, amb els efectes prevists a la Llei 4/2010, de 16 de juny, les destinades a la implantació del Centre d'Interpretació de S'Enclusa i a la millora del seu camí d'accés. Les actuacions vinculades a l'execució d'ambdues actuacions no quedaran subjectes, si escau, als actes de control municipal que preveuen tant la Llei 16/2006, de 17 d'octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d'activitat de les Illes Balears, com la Llei 10/1990, de 23 d'octubre, de disciplina urbanística. Això no obstant, prèviament a l'aprovació dels projectes corresponents, l'Ajuntament de Ferreries n'haurà d'emetre un informe.

Regulació de les exempcions del servei de clavegueram 1. A les àrees de sòl urbà o urbanitzable d'ús predominant residencial i de tipologia unifamiliar aïllada que constitueixin o hagin constituït una unitat d'actuació, un polígon o sector en què, de conformitat amb el planejament general o amb el seu pla parcial, vigent en el moment en què es va desenvolupar l'àmbit, no estigués previst que l'evacuació d'aigües residuals es fes pel sistema de clavegueram o la seva dotació estigui pendent d'execució, i sens perjudici de l'existència de la resta de serveis urbanístics bàsics prevists en l'article 2.1 de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible de les Illes Balears, es podran atorgar llicències, certificats de final d'obra i cèdules d'habitabilitat per a habitatges unifamiliars aïllats, sempre que es prevegin sistemes provisionals de depuració d'aigües residuals de caràcter individual com a depuradores d'aigua o fosses sèptiques estanques i homologades i es donin les condicions, en els terminis següents:

1. Durant el termini d'un any comptador des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'única condició per atorgar les llicències serà disposar de l'informe favorable a què es fa referència en aquest precepte. Durant aquest termini els ajuntaments hauran d'aprovar definitivament el projecte d'urbanització o dotació de serveis que implanti el sistema de clavegueram, incloent-hi les connexions als sistemes generals de depuració.

2. Les obres previstes en l'apartat anterior s'han d'executar i han d'estar en funcionament abans de dos anys comptadors des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

3. En finalitzar el termini de dos anys s'hauran d'haver connectat al servei de clavegueram totes les edificacions incloses dins les àrees de sòl urbà o urbanitzable d'ús predominant residencial i de tipologia unifamiliar aïllada que constitueixin una unitat d'actuació, un polígon o un sector.

4. Dins el procediment d'atorgament de noves llicències d'edificació hi haurà de constar la conformitat de l'administració competent en matèria de recursos hídrics. En cap cas no es podran atorgar les noves llicències d'edificació ubicades en zones amb risc de contaminació d'aqüífers o risc geològic.

2. Transcorregut el primer termini d'un any sense que s'hagin aprovat els corresponents projectes d'urbanització, de dotació de servei i de connexió als sistemes generals i, en tot cas, després del termini assenyalat de dos anys, no es podran atorgar llicències fins que no s'hagi esmenat la manca del servei de clavegueram, incloent-hi la connexió de totes les edificacions compreses dins les àrees esmentades.

Activitats de les empreses de lloguer de cotxes 1. Les activitats de lloguer de cotxes tenen prohibida la utilització dels carrers i espais públics per a l'aparcament d'aquests cotxes mentre no estiguin llogats pels seus clients. També està prohibida la realització als carrers i espais públics de tasques de manteniment d'aquests cotxes.

Els titulars de les activitats de lloguer de cotxes han de disposar d'espais degudament habilitats que comptin amb tots els permisos exigibles per l'aparcament i el manteniment de la seva flota de cotxes.

Les activitats de lloguer de cotxes en funcionament a l'entrada en vigor d'aquesta llei podran conveniar amb els ajuntaments la utilització dels carrers i espais públics per aparcar cotxes que no es trobin llogats, sempre que aquesta excepció no permeti l'aparcament de més de tres cotxes.

2. L'incompliment de la prohibició establerta a l'apartat anterior provocarà l'actuació sancionadora de l'administració pública. Seran responsables de la infracció els titulars de l'activitat de lloguer.

3. Són competents per incoar i resoldre els expedients sancionadors els batles dels ajuntaments on s'ha produït la infracció.

4. Es considera infracció lleu tenir aparcats a la via pública entre un i tres cotxes per al lloguer sense que estiguin llogats. Es considera infracció greu tenir aparcats a la via pública entre quatre i deu cotxes per al lloguer sense que estiguin llogats. També es considera infracció greu fer qualsevol tasca de manteniment d'aquests cotxes de lloguer sense que estiguin llogats a la via pública. Es considera infracció molt greu tenir aparcats a la via pública més de deu cotxes per al lloguer sense que estiguin llogats.

5. Les infraccions poden ser sancionades en via administrativa en funció de l'existència d'intencionalitat o reiteració de conformitat amb la gradació següent:

1. Infraccions lleus amb una multa de 1.000 a 3.000 euros.

2. Infraccions greus amb una multa de 3.001 a 10.000 euros.

3. Infraccions molt greus amb una multa de 10.001 a 30.000 euros.

Accessos a la finca Planícia L'ordenació conjunta dels camins que intercomuniquen els municipis d'Esporles, Banyalbufar, Puigpunyent i Estellencs a què es refereix l'annex III, inclosos dins el Catàleg de Camins Públics del Consell Insular de Mallorca, i particularment els que donen accés a la finca de Planícia, s'efectuarà mitjançant un pla especial que desenvoluparà el Govern de les Illes Balears de conformitat amb la legislació urbanística i ambiental aplicable.

Mentre no s'aprovi aquest pla especial al qual es refereix el paràgraf anterior, es podran dur a terme actuacions de neteja i condicionament i assignar-hi usos provisionals, garantint en tot cas la lliure circulació de persones. Amb caràcter previ a la formulació del pla especial, el ple del Consell Insular de Mallorca, havent-ne informat els ajuntaments afectats, assignarà els corresponents usos i la seva intensitat. Els usos esmentats es consideraran, en tot cas, ús específic admès.

Les actuacions que es poden dur a terme d'acord amb els paràgrafs anteriors hauran d'adoptar mesures d'integració paisatgística, que també poden afectar les zones confrontants de l'àmbit delimitat. L'adopció d'aquestes mesures podrà anar acompanyada de la implantació d'usos relacionats amb l'educació ambiental.

En cas que una sentència judicial ferma declaràs que algun o alguns d'aquests camins són de titularitat privada, la present disposició es considerarà com la declaració de necessitat d'urgent ocupació i el titular privat tendrà dret a iniciar el procediment de preu just.

Nova redacció de l'apartat 4 de l'article 19 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de les Illes Balears L'apartat 4 de l'article 19 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de les Illes Balears, queda redactat de la manera següent:

`4. No obstant allò disposat en l'apartat 1 del present article, poden realitzar-se rondes i vies de caràcter urbà, travesseres i variants de travesseres no previstes explícitament en el Pla director sectorial de carreteres, sense que els hi sigui d'aplicació la tramitació prevista en els anteriors apartats 2 i 3 d'aquest article, quan aquelles s'hagin inclòs o s'incloguin en un conveni, per col·laborar en el seu finançament, entre l'ajuntament i les administracions públiques competents.

No serà necessari que les rondes i vies de caràcter urbà, travesseres i variants de travesseres, estiguessin o estiguin ordenades pels planejaments urbanístics municipals vigents si concorren els requisits següents:

1. Que el conveni de col·laboració s'hagués establert o s'estableixi per resoldre problemes vinculats al trànsit de pas per les poblacions, en la comunicació i distribució del trànsit de nuclis de població d'una comarca o serveixin de comunicació intercomarcal.

2. Que la Comissió Balear de Medi Ambient o òrgan ambiental de la comunitat autònoma de les Illes Balears que assumeixi o hagi assumit la continuació de l'exercici de les seves funcions, hagués emès o emeti informe favorable al projecte de les obres.

3. Que l'ajuntament hagués acreditat o acrediti la disponibilitat dels terrenys mitjançant actes de replanteig.' Article 7

Addició d'una disposició addicional sisena a la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de les Illes Balears S'afegeix una disposició addicional sisena a la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de les Illes Balears, amb el contingut següent:

`Allò previst en l'apartat 4 de l'article 19 de la present llei, segons la nova redacció donada per la Llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i de impuls a la inversió, serà aplicable a les rondes i vies de caràcter urbà, travesseres i variants de travesseres no previstes explícitament en el Pla director sectorial de carreteres, aprovat definitivament pel Decret 87/1998, de 16 d'octubre, o en la revisió del Pla director sectorial de carreteres per a l'illa de Mallorca, definitivament aprovada per acord del ple del Consell de Mallorca, en sessió de data 3 de novembre de 2009, realitzades, aquelles obres, després de l'entrada en vigor d'aquests plans o de les seves revisions, i que s'haguessin inclòs en un conveni entre els ajuntaments i les administracions públiques competents per col·laborar en el seu finançament.' Article 8

Ubicació del nou jutjat de Manacor S'assigna a la parcel·la de titularitat de l'Ajuntament de Manacor, d'una superfície aproximada de 4.500 m2, de sòl urbà amb la qualificació de zona d'equipament del carrer Pilar de la ciutat de Manacor, i que comprèn part de la parcel·la cadastral 7298014, el següent règim urbanístic:

1. Ús admissible: usos administratius per a la implantació dels jutjats de Manacor.

2. Edificabilitat: 2 m2/ m2.

3. Reculada a partions: 3 metres.

4. Alçada total: 13 metres.

5. Aparcaments: 1 plaça cada 75 m2 edificats.

Aquest règim jurídic substitueix el règim urbanístic derivat de les normes subsidiàries de Manacor de 1980.

Aquesta parcel·la queda reflectida a l'annex IV d'aquesta llei.

Ampliació de l'equipament d'ús esportiu S'assigna a les parcel·les 9297021 i 9297022, titularitat de l'Ajuntament de Manacor i amb una superfície de 5.485 m2, que comprenen les parcel·les d'equipament comercial, esportiu i escolar del pla parcial del polígon 1-29, apte per a urbanització, el següent règim urbanístic:

1. Ús autoritzable: ús esportiu.

2. Edificabilitat: 1m2/m2.

3. Reculada: 3 metres a vial públic.

4. Alçada total: 15 metres.

5. Aparcaments: 1 plaça per cada 100 places d'aforament.

Terrenys urbans en APT de costes a l'illa d'Eivissa 1. Constituiran sòl urbà a l'illa d'Eivissa els terrenys en els quals, a l'entrada en vigor de la Llei 6/1999, de 6 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, concorrien les següents circumstàncies:

1. Estar classificats com sòl urbanitzable o apte per a la urbanització pel planejament general.

2. Estar situats en la franja de 500 metres amidada des del límit interior de la ribera del mar.

3. Estar consolidats per a l'edificació o constituïen enclavaments de discontinuïtat en àrees amb desenvolupament urbà consolidat, entenent-se per enclavaments de discontinuïtat aquelles superfícies que, sense confrontar amb sòl rústic, tinguin una superfície igual o inferior a 10 hectàrees, per tal de permetre la continuïtat del teixit urbà i dotar-lo de major coherència.

   2. La consolidació de dits terrenys s'efectuarà de forma motivada i justificada en la primera modificació o revisió del planejament general.

   3. L'ordenació que respecte de tals terrenys estableixin els instruments de planejament general haurà de:

1. Respectar les característiques bàsiques de l'ordenació prèvia a les DOT, sense que pugui resultar incrementat el sostre edificable que s'hi preveu.

2. Incorporar mesures tendents al manteniment dels seus valors paisatgístics i ambientals.

3. Determinar la cessió a l'ajuntament respectiu del 15% de l'aprofitament urbanístic que s'estableixi, podent substituir el lliurament per altres formes de compliment del deure, inclosa la seva compensació econòmica.

Urbanitzables ordenats directament pel planejament general El planejament general podrà ordenar directament, sense necessitat de posterior tramitació de planejament de desenvolupament, els terrenys que classifiqui com sòl urbanitzable en els casos que, en cada àmbit així classificat, almenys dues terceres parts de la seva superfície bruta es destini a usos dotacionals o d'infraestructures de cessió obligatòria o a la seva incorporació al patrimoni municipal de sòl.

Execució de les obres de construcció dels nous jutjats a Eivissa 1. Es redelimita l'àmbit del sistema general d'equipament previst en la unitat d'actuació en sòl urbà número 12 `Eivissa Centre' del Pla General d'Ordenació Urbana de la Ciutat d'Eivissa (BOIB núm. 128, d'1-09-2009), ubicat al solar de l'antiga escola de Sa Graduada, segons la delimitació que recull l'annex V adjunt d'aquesta llei, per tal de permetre la immediata construcció de l'edifici dels nous jutjats d'Eivissa. En conseqüència, s'ajusta a la nova delimitació el límit de l'espai lliure públic confrontant amb aquest equipament.

2. Es declara expressament la utilitat pública i la necessitat d'ocupació del solar així delimitat a què es refereix el punt anterior, atesa la urgència en l'execució de l'equipament.

3. Per a l'execució immediata de les obres necessàries de construcció de l'equipament és suficient l'aprovació del projecte per part del Ministeri de Justícia, amb l'informe previ de l'Ajuntament d'Eivissa, i es considera que les obres de construcció de l'equipament estan subjectes al pagament de l'impost de construccions, instal·lacions i obres a l'Ajuntament d'Eivissa. L'esmentat projecte concretarà les necessitats establertes pel Ministeri de Justícia per ubicar els diferents òrgans judicials.

   El projecte esmentat resta exclòs, com a excepció, d'allò preceptuat en l'article 23 de la Llei 16/2006, de 17 d'octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d'activitat de les Illes Balears.

4. En tot cas i en la mesura que sigui possible, la façana est de l'edifici de Sa Graduada quedarà incorporada formant un conjunt arquitectònic harmònic amb el nou edifici dels jutjats i la plaça de Sa Graduada, i es mantindrà l'estructura actual del conjunt de plaça i edifici.

5. Les determinacions previstes en aquest article vinculen directament el planejament urbanístic i territorial, sens perjudici de la posterior adaptació del planejament municipal a l'equipament executat.

Addició d'una nova disposició addicional en el text de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears S'afegeix una nova disposició addicional en el text de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, amb el text següent:

`Disposició addicional cinquena Règim de preferència normativa i usos permesos a BIC i als béns catalogats 1. Seran d'aplicació als béns que hagin estat declarats béns d'interès cultural o béns catalogats les mesures derivades del règim de patrimoni historicoartístic amb preferència a les mesures contingudes a la normativa territorial i urbanística.

2. Als béns d'interès cultural i als béns catalogats situats a sòl rústic es podran autoritzar activitats permanents culturals, mediambientals i educatives sense necessitat de la prèvia declaració d'interès general, sense perjudici que siguin exigibles les preceptives llicències municipals d'activitats. Si l'autorització d'aquests usos comporta la realització de qualsevol tipus d'obra, s'haurà d'obtenir la corresponent autorització prèvia de la Comissió Insular de Patrimoni o òrgan competent del consell insular respectiu.' Article 14

Modificació dels articles 1, 2 i 3 de la Llei 8/1988, d'1 de juny, d'edificis i instal·lacions fora d'ordenació Es modifiquen els articles 1, 2 i 3 de la Llei 8/1988, d'1 de juny, d'edificis i instal·lacions fora d'ordenació, que queden redactats de la manera següent:

`Article 1

Les construccions i edificacions implantades legalment d'acord amb un planejament urbanístic derogat o substituït que no estigui previst al planejament urbanístic en vigor que hagin de ser objecte d'expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament i que no s'ajustin a les determinacions del nou planejament vigent, quedaran en situació d'inadequació. El nou planejament establirà les normes urbanístiques aplicables als elements que restin en aquesta situació i les actuacions autoritzades. En tot cas, seran autoritzables obres d'higiene, seguretat, salubritat, reforma i consolidació, rehabilitació, modernització o millora de les condicions estètiques i de funcionalitat, així com les necessàries per al compliment de les normes de prevenció d'incendis, instal·lacions d'infraestructures pròpies de l'edificació, instal·lacions per al compliment del Codi Tècnic de l'Edificació i les d'adaptació al Reglament de supressió de barreres arquitectòniques.