Decret 36/2008, de 4 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic aplicable a l'atorgament de títols habilitants per a la prestació del servei de radiodifusió sonora per ones terrestres i a la inscripció d'aquests títols en el Registre de Títols Habilitants per a la Radiodifusió Sonora en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovacio |
| Rango de Ley | Decret |
Decret 36/2008, de 4 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic aplicable a l'atorgament de títols habilitants per a la prestació del servei de radiodifusió sonora per ones terrestres i a la inscripció d'aquests títols en el Registre de Títols Habilitants per a la Radiodifusió Sonora en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears Transcorreguts més de deu anys d'ençà de l'aprovació del Decret 86/1995, de 7 de setembre, pel qual es regula el règim jurídic aplicable a la concessió d'emissores de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears i el procediment per al seu atorgament, procedeix adaptar el seu contingut a les noves modificacions normatives i tecnològiques que s'han produït en l'àmbit de la radiodifusió, tenint en compte el marc legal vigent en aquesta matèria, particularment dispers i complex.
Així, la Llei 31/1987, de 18 de desembre, d'ordenació de les telecomunicacions, estableix en l'article 26, encara vigent, el marc jurídic bàsic al qual ha d'ajustar-se l'explotació del servei de radiodifusió sonora per ones terrestres, el qual, a hores d'ara, continua sent un servei públic en sentit estricte. En l'apartat cinquè d'aquest article s'atribueix a les comunitats autònomes la competència per a l'atorgament de les concessions administratives que habilitin la gestió indirecta d'aquests serveis per part de les corporacions locals o les persones físiques o jurídiques de dret privat, quan es prestin mitjançant emissores de radiodifusió en ones mètriques amb modulació de freqüència.
En efecte, dintre del marc que fixa l'article 149.1.21 de la Constitució espanyola, correspon a l'Estat la competència exclusiva en matèria de radiocomunicacions. En aquest sentit la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions, estableix que l'espectre radioelèctric és un bé de domini públic, la titularitat, la gestió, la planificació, l'administració i el control del qual, corresponen a l'Estat. Així, el servei de radiodifusió sonora per ones terrestres duu implícit l'ús d'aquest domini públic radioelèctric i cal la intervenció de l'Estat en la concessió del títol habilitant per a l'ús del domini públic radioelèctric. D'altra banda, el servei de radiodifusió sonora difícilment es pot entendre dissociat de la seva relació amb els mitjans de comunicació social, matèria en la qual, de conformitat amb l'article 149.1.27 de la Constitució espanyola, correspon a l'Estat l'aprovació de la normativa bàsica, i a les comunitats autònomes el seu desplegament i execució. Reflex d'això és l'article 31.7 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, després de la reforma operada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, en virtut de la qual correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desplegament legislatiu i l'execució en matèria de mitjans de comunicació social en el marc de la legislació bàsica de l'Estat.
Aquest repartiment competencial s'aprecia clarament en el Reial decret 964/2006, d'1 de setembre, pel qual s'aprova el Pla Tècnic Nacional de Radiodifusió Sonora en Ones Mètriques amb Modulació de Freqüència, en el qual s'invoca expressament l'article 149.1.27 de la Constitució espanyola, de manera que les concessions administratives de serveis de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència a les entitats privades i a les corporacions locals han de ser atorgades en tot cas per les comunitats autònomes, sense perjudici que tots els aspectes relatius al domini públic radioelèctric siguin de competència exclusiva estatal.
Per altra banda, l'Ordre de 9 de març de 2000 per la qual s'aprova el Reglament de desplegament de la Llei 11/1998, de 24 d'abril, general de telecomunicacions, quant a l'ús del domini públic radioelèctric, cerca una gestió adequada i eficient de l'espectre radioelèctric, com també garantir l'accés equitatiu. Particularment resulta interessant la definició del concepte de domini públic radioelèctric continguda en l'article 3. Relacionat amb aquest aspecte s'ha de tenir en compte, també, la vigent Ordre ITC/3391/2007, de 15 de novembre per la qual s'aprova el Quadre Nacional d'Atribució de Freqüències.
Singularment transcendent des del punt de vista tecnològic va ser la introducció, per la disposició addicional quaranta-quatrena de la Llei 66/1997, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, de la possibilitat d'emetre radiodifusió sonora amb tecnologia digital, amb la qual se supera la tecnologia analògica en què es basa l'emissió amb modulació de freqüència a què es refereix l'article 26 de la Llei 31/1987, citada anteriorment. En l'apartat segon, aquesta disposició addicional exigeix per a l'explotació dels serveis de radiodifusió sonora digital terrestre el títol habilitant corresponent que, en els casos de gestió indirecta del servei, no és altre, com ja s'ha dit, que la concessió administrativa oportuna. Així s'indica expressament en l'apartat quart d'aquesta disposició addicional, quan disposa que la concessió s'atorgarà per l'Estat, si l'àmbit del servei és estatal, o per les comunitats autònomes, si l'àmbit és autonòmic o local. Posteriorment, el Reial decret 1287/1999, de 23 de juliol, modificat pel Reial decret 776/2006, de 23 de juny, va aprovar el Pla
Tècnic de Radiodifusió Digital Terrestre, que preveu actuacions importants de les comunitats autònomes en aquest camp. En particular, es preveu la possibilitat de la gestió directa del servei pels ens públics corresponents de les comunitats autònomes, així com de la seva gestió indirecta per les persones físiques o jurídiques (incloses les corporacions locals) a les quals les administracions autonòmiques atorguin la concessió oportuna de l'esmentat servei de radiodifusió digital terrestre en els corresponents àmbits autonòmics. Les formes de gestió del servei de radiodifusió sonora digital terrestre es regulen amb major detall en l'Ordre de 23 de juliol de 1999 que aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de radiodifusió sonora digital terrestre.
En aquest mateix àmbit, la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, regula, en la disposició addicional quaranta-unena, el procediment de conversió a la tecnologia digital de les emissores de radiodifusió sonora. Així mateix, la Llei 10/2005, de 14 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la televisió digital terrestre, de liberalització de la televisió per cable i de foment del pluralisme, també suposa un avanç en la transició cap a la televisió i ràdio digital terrestres.
D'altra banda, l'article 114 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals administratives i de l'ordre social, modifica l'apartat 2.a de la disposició addicional sisena de la Llei 31/1987, abans citada, i estableix el dret de les persones i entitats habilitades per a la prestació del servei de radiodifusió sonora a la renovació dels títols atorgats, llevat dels casos extraordinaris que la pròpia disposició preveu. Per altra banda, la Llei 10/2005, de 14 de juny, esmentada abans, ha introduït algunes modificacions en les lletres d i e de l'apartat 1 de l'esmentada disposició addicional sisena en matèria de limitació de la concurrència de concessions, aplicables de manera separada a les concessions per a l'emissió amb tecnologia analògica, d'una banda, i a les concessions per a l'emissió amb tecnologia digital, per una altra.
Per acabar l'exposició del marc normatiu estatal vigent en aquesta matèria, s'ha de citar el Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, les restriccions a les emissions radioelèctriques i les mesures de protecció sanitària enfront d'emissions radioelèctriques, i que conté uns límits d'exposició al públic als camps electromagnètics procedents d'emissions radioelèctriques, d'acord amb les recomanacions europees, com també la regulació de les condicions que han de possibilitar un funcionament simultani i ordenat de les diverses instal·lacions radioelèctriques relacionades amb els diferents serveis de telecomunicació que utilitzen l'espectre radioelèctric. Per fi, el Reial decret 424/2005, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció dels usuaris, modifica, a través de la disposició final quarta , l'esmentat Reial decret 1066/2001, i obliga els titulars de xarxes de radiodifusió sonora a presentar un estudi sobre els nivells d'exposició, així com una certificació sobre els límits d'exposició durant el primer trimestre de cada any.
En l'àmbit autonòmic s'ha de tenir en compte el que disposa la Llei 6/1984, de 15 de novembre, del Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola a les Illes Balears, així com la Llei 7/1985, de 22 de maig, de creació de la companyia de ràdio i televisió de les Illes Balears, modificada per l'article 25 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives. A aquest ens públic autonòmic, constituït el 26 de març de 2004, és al qual correspon la gestió directa del servei públic de radiodifusió en l'àmbit de les Illes Balears, en els termes prevists amb caràcter general en l'article 5 del Reial decret 964/2006, abans esmentat, pel que fa a l'emissió amb tecnologia analògica, i en l'apartat 4 de la disposició addicional primera del també esmentat Reial decret 1287/1999, quant a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba