Decret 104/2010, de 10 de setembre, pel qual es regula l'autorització i el règim de funcionament dels organismes de control per a l'atmosfera i se'n crea el registre
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria de Medi Ambient I Mobilitat |
| Rango de Ley | Decret |
Decret 104/2010, de 10 de setembre, pel qual es regula l'autorització i el règim de funcionament dels organismes de control per a l'atmosfera i se'n crea el registre PREÀMBUL I. La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera (BOE núm. 275, de 16 de novembre de 2007), que deroga expressament (disposició derogatòria única, apartat 2) la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, així com els annexos I i II del Decret 833/1975, de 6 de febrer, que desenvolupa la Llei de protecció de l'ambient atmosfèric, partint del fet que l'atmosfera és un bé comú indispensable per a la vida, té per objecte definir una nova norma bàsica conforme a les exigències del nostre actual ordenament jurídic i administratiu, segons l'exposició de motius de la Llei, que s'inspiri en els principis i les directrius de la política ambiental i de protecció de l'atmosfera en l'àmbit de la Unió Europea. En aquest sentit, estableix les bases en matèria de prevenció, vigilància i reducció de la contaminació atmosfèrica a fi d'evitar i, quan no sigui possible, minorar els danys que de la contaminació atmosfèrica puguin derivar-se per a les persones, el medi ambient i altres béns de qualsevol naturalesa (article 1). Estan subjectes a la Llei totes les fonts dels contaminants esmentats en el seu annex I, corresponents a les activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera enumerades en l'annex IV, siguin de titularitat pública o privada (article 2).
La Llei defineix (article 3.a) les activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera com `aquelles que per la seva pròpia naturalesa, ubicació o pels processos tecnològics utilitzats constitueixin una font de contaminació les característiques de la qual poden requerir que siguin sotmeses a un règim de control i seguiment més estricte' i estableix (article 7) les obligacions dels titulars d'instal·lacions on es desenvolupin activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera, entre altres, `realitzar controls de les seves emissions i, quan correspongui, de la qualitat de l'aire, en la forma i periodicitat prevista en la normativa aplicable' (punt 1.g).
D'altra banda, es regulen en la Llei (article 5) les competències de les diferents administracions públiques en les matèries relacionades amb la Llei i s'efectua una divisió de les competències que corresponen a l'Administració general de l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, sens perjudici de l'adequada cooperació i col·laboració interadministrativa (article 6).
A les comunitats autònomes se'ls atribueixen (article 5.2), entre altres, les competències relatives a adoptar les mesures de control i inspecció necessàries per a garantir el compliment de la llei, i l'exercici de la potestat sancionadora.
En aquest sentit, han d'establir, dins l'àmbit del seu territori, criteris comuns que defineixin els procediments d'actuació dels organismes de control autoritzats (OCA) de què disposin, així com les relacions d'aquests organismes amb les diferents administracions competents de la seva comunitat autònoma (article 5.2 paràgraf final).
La Llei 34/2007 esmentada es va dictar per l'Estat a l'empara del que preveu l'article 149.1.23 de la Constitució, per la qual cosa constitueix legislació bàsica sobre protecció del medi ambient (disposició final sisena).
D'altra banda, la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (BOE núm. 157, de 2 de juliol de 2002), que va incorporar a l'ordenament intern espanyol la Directiva 96/61/CE del Consell Europeu de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i el control integrat de la contaminació, fixa les condicions ambientals que s'exigeixen a les instal·lacions subjectes a autorització ambiental integrada, en regular el contingut de l'autorització ambiental integrada (article 22), i atribueix a les comunitats autònomes, entre altres, la competència per a adoptar les mesures de control i inspecció necessàries per garantir el compliment de la Llei (article 30).
-
El vigent Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en la redacció feta per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, d'1 de març de 2007; correcció d'errades BOE núm. 77, de 30 de març de 2007, BOIB núm. 32 ext., d'1 de març de 2007), atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici del que disposa l'article 149.1 CE, la competència exclusiva en un conjunt de matèries, entre les quals s'inclou `la protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l'Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient. Espais naturals protegits. Ecologia' (article 30.46).
En desenvolupament de les previsions constitucionals (article 149.1.23) i estatutàries (article 30.46), correspon a l'Estat la legislació bàsica en matèria de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera i, en aquest sentit, ha dictat la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, mentre que corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les competències de desplegament legislatiu i d'execució sobre la matèria.
-
Aquest Decret, que es dicta en exercici de les competències que estableix l'article 30.46 del vigent Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en relació amb la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, especialment en l'article 5.2, consta d'una exposició de motius, disset articles dividits en quatre capítols, així com d'una disposició transitòria, dues de finals i cinc annexos.
El capítol I (articles 1 a 3), sota la rúbrica de `Disposicions generals', es refereix a l'objecte, l'àmbit d'aplicació i definicions que s'estimen indispensables per a la correcta interpretació d'aquest Decret.
El capítol II (articles 4 a 11), sota la rúbrica de `Procediment d'autorització dels organismes de control per a l'atmosfera, efectes, renovació, modificació o extinció de l'autorització', regula el procediment d'autorització dels organismes de control per a l'atmosfera seguint l'esquema procedimental recollit en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb les adaptacions necessàries per raó de la matèria, relatives al contingut de la sol·licitud de l'autorització (article 4.2), els documents que s'han d'acompanyar amb la sol·licitud (article 4.3. en relació amb l'annex II), al contingut de la resolució que atorga l'autorització (article 7.2) i al termini màxim per resoldre i notificar (article 7.3).
S'ha considerat convenient establir un règim d'autorització, no obstant el que estableix la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de serveis en el mercat interior (Directiva Bolkestein), i de la seva transposició a l'ordenament jurídic espanyol a través de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici, atès que aquesta permet, excepcionalment, i sempre que concorrin una sèrie de condicions (article 5), imposar un règim d'autorització, sempre que es motivi suficientment.
El règim d'autorització fixat en aquest Decret compleix les condicions establertes en l'article 5 de la Llei 17/2009 i que són, en relació amb la matèria que ens ocupa, les següents: a) No discriminació: perquè s'admet com a certificat de l'acreditació a acompanyar amb la sol·licitud el de qualsevol entitat d'acreditació oficial de qualsevol estat, sempre que així estigui reconeguda per l'estat corresponent; b) Necessitat: el règim d'autorització està justificat per una raó imperiosa d'interès general, la protecció del medi ambient (article 3.11 de la Llei 17/2009 i article 4.8 de la Directiva 2006/123/CE); c) Proporcionalitat: el règim d'autorització és l'instrument més adequat per garantir la consecució de l'objectiu perseguit, atès que un control a posteriori podria no ser realment eficaç, per no ser suficient una comunicació o una declaració responsable per a l'accés a l'activitat d'organisme de control per a l'atmosfera.
El mateix capítol regula els efectes de l'atorgament de l'autorització (article 9), així com la modificació, renovació i extinció (articles 10 i 11).
La limitació de la validesa de l'autorització per un organisme de control per un termini de 4 anys es troba justificada per la mateixa raó imperiosa d'interès general exposada més a dalt per a l'establiment del règim d'autorització, és a dir, una protecció eficaç del medi ambient.
El capítol III, que consta només d'un article, es limita a crear el registre dels organismes de control per a l'atmosfera, mentre que el capítol IV (articles 13 a 17) estableix les normes mínimes de funcionament dels organismes de control, amb l'objecte de millorar els procediments de control i vigilància de les activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, mitjançant mecanismes com són la comunicació prèvia a l'administració de tota comprovació a realitzar pels organismes de control (article 13), la comunicació de la incidència consistent en la impossibilitat de la comprovació o anul·lació de la visita de comprovació (article 14), així com la formalització de la comprovació, mitjançant una acta, regulant els seus requisits subjectius, objectius i formals (article 15), l'informe de comprovació que ha d'emetre l'organisme de control (article 16) i les obligacions formals dels organismes de control autoritzats relatives a comptar amb una memòria de comprovacions i informes de seguiment de l'entitat d'acreditació (article 17).
La disposició transitòria tracta de donar solució als organismes o entitats que en la data de publicació del Decret disposin d'autorització atorgada per la Conselleria de Comerç, Indústria i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba