Decret 1/2009, de 16 de gener, pel qual es regula el Fòrum de la Immigració de les Illes Balears
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració |
| Rango de Ley | Decret |
Decret 1/2009, de 16 de gener, pel qual es regula el Fòrum de la Immigració de les Illes Balears Preàmbul Mitjançant el Decret 237/1999, de 5 novembre, es va constituir el Fòrum de la Immigració de les Illes Balears (BOCAIB núm. 141, d'11 de novembre), modificat pels decrets 106/2001, de 27 de juliol (BOIB núm. 93, de 4 d'agost), i 88/2006, de 6 d'octubre (BOIB núm. 143, de 14 d'octubre). Quan han transcorregut més de vuit anys, el fenomen de la immigració i la realitat social de les Illes Balears han variat substancialment. Algunes dades reflecteixen, des d'una perspectiva quantitativa, aquest canvi. Segons les xifres del padró municipal de l'any 2000, la població total a les Illes Balears era de 845.630 persones, 54.729 de les quals eren de nacionalitat no espanyola (el 6,47 %). La mateixa font de l'any 2006 xifrava en 1.001.062 les persones empadronades, 167.751 de les quals (16,75 %) no tenien nacionalitat espanyola. Si el mes de desembre de 1999 el nombre de persones estrangeres que treballaven i estaven afiliades a la Seguretat Social ascendia a 18.893, el 2007 la xifra era de 67.099, cosa que es tradueix en un increment del 355,15 %. D'aquest total de persones estrangeres afiliades, l'any 1999 la proporció de ciutadans i ciutadanes comunitaris (la UE estava constituïda en aquell moment per quinze estats) era del 63,73 % (12.105 persones en xifres absolutes), mentre que la proporció de ciutadans i ciutadanes no comunitaris assolia el 36,26 %. Avui, les coses han canviat: el desembre de 2007, la proporció de comunitaris (UE dels 27) és del 41,55 %, mentre que el percentatge dels no comunitaris és del 58,44 % (39.215).
Però més enllà de la realitat numèrica, s'han produït canvis qualitatius i modificacions substantives. Al llarg d'aquests anys, com tractar i abordar el fenomen migratori s'ha constituït en un element imprescindible a l'hora de dissenyar i desenvolupar les polítiques públiques, especialment de les administracions autonòmica i municipal. I és precisament aquesta assumpció de determinades competències en immigració de les comunitats autònomes, malgrat la referència literal de l'article 149.1.2 de la Constitució espanyola, una de les fites que caracteritza l'etapa actual. És inqüestionable que el procés d'integració socioeconòmic de les persones immigrants que es troben en el nostre país és un dels pilars de la política d'immigració, el qual deriva d'exercir un seguit de competències (educació, sanitat, habitatge, orientació per a l'ocupació, entre d'altres) que són, essencialment, d'àmbit autonòmic, encara que permeten algun grau d'intervenció de l'Estat. Aquesta condició de competència autonòmica no pot qüestionar-se per l'origen de les persones destinatàries de les prestacions públiques que deriven de l'exercici competencial. En conseqüència, diverses competències autonòmiques (exclusives o compartides) incideixen actualment en la situació dels nous ciutadans i les noves ciutadanes ja que les actuacions referides al procés d'integració corresponen fonamentalment a les comunitats autònomes, de conformitat amb el repartiment intern de competències. La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia dels Illes Balears, assumeix aquesta tendència: en relació amb les competències exclusives de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en el títol III, article 30, es recull de forma específica --en l'apartat 50-- la integració social i econòmica de la persona immigrant, i l'article 32.18 estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la funció executiva en matèria d'immigració en els termes prevists en la Constitució i en la legislació de l'Estat. Per una altra part, la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, relativa als drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reconeix i protegeix, tímidament això sí, aquesta competència autonòmica i local en el procés d'integració.
Aquesta Llei orgànica, més les dues reformes posteriors, és una altra de les claus d'aquesta nova etapa, ja que és el marc normatiu que constitueix el teló de fons per a l'obtenció i per al reconeixement d'una situació legal que permeti a la persona immigrant reclamar els drets que té com a ciutadà o ciutadana, drets i reivindicacions en el terreny social, econòmic, laboral i també polític.
I és en aquest context en el qual s'ha cregut necessari fer modificacions en les funcions i, principalment, en la composició del Fòrum de la Immigració, ja que l'actual respon a unes coordenades que han perdut vigència. El Fòrum s'ha de constituir en un espai de participació, consulta i diàleg de les institucions i les entitats implicades en el procés de la integració social de les persones immigrants i refugiades que resideixen en les Illes Balears. El Fòrum ha de vetlar perquè la representació tant institucional com d'entitats respongui a criteris representatius, de competència en disseny i gestió de polítiques, de solvència, de bagatge i d'experiència.
L'aprovació d'aquest Decret és una manifestació de la potestat d'autoorganització de les administracions públiques i té el seu fonament en l'apartat 4 de l'article 6 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i en l'article 11 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Per tot això, a proposta de la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, amb els informes de la Secretaria General i del Servei Jurídic i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 16 de gener de 2009,
DECRET Capítol I Disposicions generals Article 1
Finalitat i naturalesa El Fòrum de la Immigració de les Illes Balears és un òrgan de naturalesa col·legiada i caràcter consultiu adscrit a la conselleria competent en matèria d'immigració, la finalitat del qual és promoure i facilitar la participació, la consulta i el diàleg de totes les institucions i les entitats implicades en el procés de la integració social de les persones immigrants i refugiades que viuen a les Illes Balears. Les competències, l'estructura i el règim de funcionament s'han d'adequar a aquest Decret.
Funcions Per aconseguir aquesta...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba