Decret 57/2010, de 16 d'abril, pel qual es despleguen i complementen diverses disposicions reglamentàries establertes en el Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE)
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria de ComerC, induStria i Energia |
| Rango de Ley | Decret |
Decret 57/2010, de 16 d'abril, pel qual es despleguen i complementen diverses disposicions reglamentàries establertes en el Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE) El Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE) deroga i substitueix l'anterior Reglament d'instal·lacions tèrmiques, aprovat pel Reial decret 1751/1998, de 31 de juliol, i té caràcter bàsic tal com ho estableix en la disposició final primera.
El Reial decret 314/2006, de 17 de març, que aprova el Codi tècnic de l'edificació, estableix les exigències de les instal·lacions solars tèrmiques. No obstant això, el Codi tècnic de l'edificació no estableix el procediment per a la posada en servei d'aquestes instal·lacions, i tampoc no regula els professionals ni les empreses instal·ladores que poden fer les instal·lacions, i malgrat que aquestes matèries estan incloses en el nou text del RITE, en resulta necessari l'aclariment.
El Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, indica que la introducció del gas natural, juntament amb els plans de foment de l'ús de les energies renovables, permetrà una contribució significativa de les Illes Balears a l'assoliment dels compromisos adquirits per l'Estat referents al Protocol de Kyoto. La planificació estatal del sector d'electricitat i gas per al període 20052011 preveia, com a urgent, la construcció i la posada en servei del gasoducte submarí per a l'exercici 2009, fet que s'ha confirmat amb la posada en servei d'aquesta infraestructura el setembre de 2009 i, en conseqüència, el gas natural ja està disponible a les Illes Balears.
L'article 2 de l'ITC-ICG-07 del Reial decret 919/2006, de 28 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11, estableix que les instal·lacions receptores amb pressió màxima d'operació fins a 5 bar s'han de realitzar conforme a l'UNE 60670. L'apartat 3.1 de l'UNE 606704 indica que, quan en una zona es distribueixi un tipus de gas i es prevegi un canvi de gas, el disseny s'ha de realitzar de tal forma que la instal·lació receptora de gas resultant hi sigui compatible.
El Decret 4/2006, de 27 de gener, pel qual es regulen els requisits i el procediment per a l'obtenció de determinades acreditacions professionals, i l'autorització i acreditació d'entitats de formació per a impartir cursos d'instal·ladors i mantenidors, estableix els requisits i el procediment administratiu per a l'obtenció del certificat de qualificació individual per a instal·lador o instal·ladora i per a mantenidor o mantenidora d'instal·lacions tèrmiques als edificis per a les dues especialitats de climatització, i de calefacció i aigua calenta sanitària.
L'apartat 5 de l'article 12 de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'indústria, estableix que els reglaments de seguretat industrial d'àmbit estatal, els aprova el Govern de la Nació, sens perjudici que les comunitats autònomes, amb competència legislativa en matèria d'indústria, puguin introduir requisits addicionals sobre les mateixes matèries quan es tracti d'instal·lacions radicades al seu territori.
D'altra banda, les companyies subministradores no poden donar subministrament regular sense que la persona titular o la persona usuària disposi del certificat de la instal·lació registrat per l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma. Es fa necessari, en aquest punt, regular el procediment en funció del tipus d'energia subministrada.
Amb l'experiència d'aquests darrers anys, s'ha comprovat un nombre considerable de queixes sobre la deficient execució de les preinstal·lacions de climatització i calefacció als edificis. En les preinstal·lacions és on realment es dissenya i projecta la instal·lació i és on la responsabilitat de l'empresa instal·ladora queda difusa si no se'n fa un control administratiu, ja que una deficient execució de la preinstal·lació condiciona les intervencions de les empreses instal·ladores que s'encarregaran de completar-la.
Cal esmentar, també, la necessitat de prioritzar el control administratiu sobre les instal·lacions i preinstal·lacions individuals independents integrades en un edifici de nova construcció, atès que una deficient execució d'aquestes pot afectar moltes persones usuàries, amb la consegüent dificultat de solució una vegada que el promotor ha lliurat els habitatges, oficines o locals.
El Reial decret 1523/1999, d'1 d'octubre, pel qual es modifica el Reglament d'instal·lacions petrolíferes i les instruccions complementàries MIIP03 i MI-IP04, estableix que no és preceptiu registrar en l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma les instal·lacions de productes petrolífers líquids de capacitat igual o inferior a 1.000 litres que estiguin dins de l'àmbit d'aplicació de la MI-IP03, tal com les de calefacció i ACS. Això en la realitat crea problemes d'inseguretat en les instal·lacions com a conseqüència de la manca de control i de l'intrusisme professional.
Per tot això, és necessari establir un procediment adequat per al control administratiu i per al registre de les instal·lacions tèrmiques als edificis que protegeixi els interessos de les persones usuàries, establir el procediment per al subministrament regular d'energia a càrrec de les companyies subministradores i regular l'àmbit d'actuació de les empreses instal·ladores, amb la finalitat de determinar-ne la competència i la responsabilitat en l'execució d'aquest tipus d'instal·lacions.
Mentrestant, s'ha de tenir en compte la recent entrada en vigor de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Aquesta Llei té per objecte, tal com diu en l'article 1, establir les disposicions generals necessàries per facilitar la llibertat d'establiment dels prestadors i la lliure prestació de serveis, per simplificar els procediments i fomentar, alhora, un nivell elevat de qualitat en els serveis, així com evitar la introducció de restriccions al funcionament dels mercats de serveis que, d'acord amb el que estableix aquesta Llei, no resultin justificades o proporcionades.
Posteriorment, la Llei 25/2009, de 22 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, ha introduït importants modificacions normatives, entre les quals es troben afectades lleis importants en la matèria, com ara la Llei d'indústria, la del sector d'hidrocarburs, la de mines, etc.
D'acord amb l'apartat 34 de l'article 30 de l'Estatut d'autonomia, segons la nova redacció establerta per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té competència exclusiva en matèria d'indústria, sens perjudici del que determinin les normes de l'Estat per raons de seguretat, sanitàries o d'interès militar i les normes relacionades amb les indústries subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs o energia nuclear. L'exercici d'aquesta competència s'ha de realitzar d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general.
Aquesta disposició ha estat sotmesa al procediment d'informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i de reglaments relatius als serveis de la societat de la informació, prevists en la Directiva 98/34/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juny, modificada per la Directiva 98/48/CE, de 20 de juliol, així com en el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, que incorpora aquestes directives a l'ordenament jurídic espanyol.
Per tot això, a proposta de la consellera de Comerç, Indústria i Energia, oït el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 16 d'abril de 2010
DECRET Capítol I Disposicions generals Article 1
Objecte 1. L'objecte d'aquest Decret consisteix a establir els corresponents procediments per al control administratiu i el registre de les instal·lacions tèrmiques, el subministrament d'energia a càrrec de les companyies subministradores, la regulació de l'àmbit d'actuació de les empreses instal·ladores i mantenidores i desplegar, dins l'àmbit de les Illes Balears, diverses disposicions reglamentàries establertes en el Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis, en endavant, RITE, atès que aquest té caràcter bàsic segons estableix la disposició final primera.
-
Als efectes d'aquest Decret, s'entenen com a instal·lació tèrmica tant les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba