Decret 24/2009, de 27 de març, pel qual es regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d'accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria de Salut i Consum |
| Rango de Ley | Decret |
Decret 24/2009, de 27 de març, pel qual es regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d'accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears L'article 4.1 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears disposa que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. L'apartat 3 d'aquest article estableix que les institucions de les Illes Balears han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes; han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement, i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, regula en el títol I, concretament en l'article 6, l'ús oficial del català com a llengua pròpia del Govern autonòmic. L'article 9 d'aquesta Llei disposa que el Govern de les Illes Balears ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l'ús normal de la llengua catalana, oralment o per escrit, en les activitats administratives dels òrgans de la seva competència. L'article 34.1 estableix que el Govern autonòmic ha d'assegurar l'ús de la llengua catalana en totes les funcions i activitats de tipus administratiu que realitzin les institucions i els organismes que en depenen. Així mateix, el punt 3 de l'article 34 estableix que les bases de convocatòria per proveir places en la Comunitat Autònoma i en les corporacions locals han d'incloure una referència expressa al coneixement de la llengua catalana.
En sintonia amb la norma anterior, la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, disposa que el Servei de Salut de les Illes Balears ha d'adoptar les mesures necessàries per normalitzar l'ús de la llengua catalana en els centres que en depenen.
El Decret 100/1990, de 29 de novembre, que regula l'ús de les llengües oficials de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dedica el títol X al personal i estableix la necessitat d'acreditar --tant per accedir a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com per proveir llocs de treball d'aquesta--, uns nivells mínims de coneixements de català.
L'article 30.2 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, preveu la possibilitat que la normativa autonòmica reguli l'exigència de coneixements de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma en els procediments selectius del personal estatutari dels serveis de salut.
La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que resulta d'aplicació supletòria al personal estatutari dels serveis de salut, regula a l'article 50, com un dels requisits generals d'accés a la funció pública autonòmica, acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, i respectar el principi de proporcionalitat i l'adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents.
Per tal de donar compliment a les anteriors previsions legals cal dictar una nova normativa per la qual es determini l'exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments de selecció i de proveïment del personal estatutari i laboral del Servei de Salut de les Illes Balears i de la resta d'entitats que formen part del sector públic sanitari.
L'anterior regulació ha de prendre en consideració les singularitats pròpies de la funció pública estatutària i especialment el principi de lliure circulació del personal estatutari en el conjunt del sistema de salut, proclamat a l'article 4.d) de l'Estatut marc abans mencionat.
També s'ha de tenir en compte el tradicional dèficit de professionals sanitaris que pateix la sanitat pública balear, com també l'elevat índex de personal estatutari temporal procedent d'altres comunitats autònomes, que actualment...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba