Decret llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears

Secció:1.- Disposicions generals
Emissor:PresidENcia de les Illes Balears
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Decret llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears PREÀMBUL I Una de les novetats de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears és la possibilitat que té el Consell de Govern d'aprovar normes amb rang de llei, mitjançant decrets llei. Aquesta possibilitat és la que preveu l'article 49.1, que estableix que 'en cas de necessitat extraordinària i urgent, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei, que no poden afectar els drets establerts en aquest Estatut, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic de l'Estatut d'autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears'.

La redacció d'aquest apartat adopta una configuració similar a la definida en l'article 86.1 de la Constitució. Per una banda, s'exigeix un pressupòsit de fet que l'habiliti, en concret una 'necessitat extraordinària i urgent', i per l'altra, es limita l'aplicació del decret llei, en el sentit que estan vetats d'aquesta via normativa determinats àmbits materials, com els drets que preveu l'Estatut, el règim electoral, el pressupost o les institucions de la Comunitat Autònoma.

Aquesta configuració similar determina que hi sigui aplicable la doctrina del Tribunal Constitucional, expressada en múltiples sentències, tant pel que fa al pressupòsit de fet que l'habilita com pel que fa referència a la definició dels límits materials del decret llei.

La necessitat extraordinària i urgent, pressupòsit que habilita el decret llei, ha estat objecte de successives sentències del Tribunal Constitucional --com per exemple les sentències 29/1982, 6/1983, 29/1986 i 23/1993--, que han moderat els termes literals d'aquesta exigència, de forma que són constitucionalment admissibles els decret llei dictats per circumstàncies difícils de preveure o en virtut de conjuntures econòmiques que requereixen una resposta ràpida.

En aquests termes es pronuncià la Sentència del Tribunal Constitucional 182/1997, de 28 d'octubre, que indica (en el fonament jurídic tercer) que 'nuestra Constitución ha adoptado una solución flexible y matizada respecto del fenómeno del decreto-ley que, por una parte, no lleva a su completa prescripción en aras del mantenimiento de una rígida separación de los poderes, ni se limita a permitirlo en forma totalmente excepcional en situaciones de necesidad absoluta, de modo que la utilización de ese instrumento normativo se estima legítima en todos aquellos casos en que hay que alcanzar los objetivos marcados para la gobernación del país, que, por circunstancias difíciles o imposibles de prever, requieren una acción normativa inmediata o en que las coyunturas económicas exigen una rápida respuesta'.

II En la línia del que s'esmenta en el Decret llei 1/2008, de 10 d'octubre, de mesures tributàries per impulsar l'activitat econòmica a les Illes Balears (BOIB núm. 144, d'11 d'octubre), i en el Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears (BOIB núm. 17, Ext.

de 2 de febrer), la situació de brusca desacceleració econòmica i el perill d'una pròxima etapa que pot conduir a la recessió generalitzada de les economies més directament connectades amb les de les Illes Balears obliga a adoptar, des del punt de vista mediambiental, mesures legislatives immediates, en forma de decret llei, que complementin les que ja va acordar el Consell de Govern en els decrets llei abans esmentats.

El medi ambient, com a funció pública horitzontal que condiciona les restants funcions públiques i també les activitats privades, obliga al compliment d'un seguit de tràmits i procediments que incideixen en el procediment substantiu per aprovar o autoritzar projectes i activitats, tant públics com privats, així com plans i programes de les administracions públiques.

A aquests efectes, i en síntesi, tant des de la perspectiva mediambiental com des de la perspectiva urbanística o des d'altres perspectives, basta la cita tan autoritzada com la que resulta d'un bon nombre de sentències del Tribunal Constitucional --així, entre d'altres, des de la Sentència 64/1982, de 4 de novembre, passant per la 102/1995, de 26 de juny, fins a arribar a les 306/2000, de 12 de desembre, 194/2004, de 4 de novembre, i 101/2005, de 20 d'abril--, especialment en les controvèrsies competencials entre l'Estat i les comunitats autònomes, que es podria sintetitzar de la manera següent:

El carácter complejo y polifacético que tienen las cuestiones relativas al medio ambiente determina precisamente que afecte a los más variados sectores del ordenamiento jurídico (STC 64/82) y provoca una correlativa complejidad en el reparto de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas.

Por eso mismo, el medio ambiente da lugar a unas competencias, tanto estatales como autonómicas, con un carácter metafóricamente 'transversal' por incidir en otras materias incluidas también, cada una a su manera, en el esquema constitucional de competencias (art. 148,1, 3, 7, 8, 10 y 11 CE ) en cuanto tales materias tienen como objeto los elementos integrantes del medio (las aguas, la atmósfera, la fauna y la flora, los minerales) o ciertas actividades humanas sobre ellos (agricultura, industria, minería, urbanismo, transportes) que a su vez generan agresiones al ambiente o riesgos potenciales para él. Es claro que la transversalidad predicada no puede justificar su vis expansiva, ya que en esta materia no se encuadra cualquier tipo de actividad relativa a esos recursos naturales, sino sólo la que directamente tienda a su preservación, conservación o mejora. Como ya dijimos respecto de las aguas en la STC 227/88 y más precisamente en la 144/85, los recursos naturales son soportes físicos de una pluralidad de actuaciones públicas y privadas en relación a los cuales la Constitución y los Estatutos han atribuido diversas competencias. En tal sentido, hemos reconocido en más de una ocasión que un ámbito físico determinado no impide necesariamente que se ejerzan otras competencias en el espacio (SSTC 77/82 y 103/89), pudiendo pues coexistir títulos competenciales diversos.

Así, junto al medio ambiente, los de ordenación del territorio y urbanismo, agricultura y ganadería, montes y aprovechamientos forestales, o hidráulicos, caza y pesca o comercio interior entre otros. Ello significa, además, que sobre una misma superficie o espacio natural pueden actuar distintas administraciones públicas para diferentes funciones o competencias, con la inexorable necesidad de colaboración (SSTC 227/88 y 103/89) y, por supuesto, coordinación. No sólo hay que identificar cada materia, pues una misma ley o disposición puede albergar varias (SSTC 32/83 y 103/89), sino que resulta inevitable a continuación determinar, en cada caso, el titulo competencial predominante por su vinculación directa e inmediata, en virtud del principio de especificidad, operando así con dos criterios, el objetivo y el teleológico, mediante la calificación del contenido material de cada precepto y la averiguación de su finalidad (SSTC 15/89, 153/89 y 170/89 ), sin que en ningún caso pueda llegarse al vaciamiento de las competencias de las Comunidades Autónomas según sus Estatutos (STC 125/84).

L'objecte d'aquest Decret llei és, per tant, establir un conjunt de mesures urgents per a l'agilització de tràmits ambientals a fi d'impulsar les inversions i activitats econòmiques, reduint tràmits o terminis de caire ambiental, amb la finalitat ja expressada de contribuir i impulsar les inversions i sense minva de les garanties mediambientals inherents als projectes, activitats, plans i programes.

Com ja s'assenyalava en el Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, la gravetat de la situació i les seves conseqüències en els àmbits laborals i socials determinen la urgència de les mesures que s'adopten mitjançant aquesta disposició legal, que exigeix un termini més breu que el que requereix la tramitació parlamentària de les lleis, tant pel procediment ordinari com pel d'urgència, i, en conseqüència, justifica la utilització de l'instrument del decret llei que preveu l'article 49 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

III Aquest Decret llei consta de trenta-sis articles, distribuïts en un títol preliminar, relatiu a l'objecte i la finalitat, i sis títols en què s'estableixen normes i mesures d'agilització i simplificació de tràmits ambientals en relació amb avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques, residus, renous, espais de rellevància ambiental, entitats de dret públic vinculades o dependents de la Conselleria de Medi Ambient i responsabilitat Ambiental.

El títol preliminar regula l'objecte i la finalitat del Decret llei (article 1), que no és altre, com ja s'ha indicat, que establir mesures d'agilització i simplificació de tràmits ambientals en distints àmbits, que són els esmentats en els diferents títols.

L'importantíssim títol I (articles 2 a 24) té per objecte introduir distintes modificacions en la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques de les Illes Balears, amb la idea d'aclarir i de subratllar la coresponsabilitat dels distints òrgans administratius i agents que intervenen en els procediments d'avaluacions ambientals, introduint terminis, quan no...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA