Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.

Secció:1.- Disposicions generals
Emissor:PresidENcia de les Illes Balears
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.

EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI EXPOSICIÓ DE MOTIUS I L'article 23.2 de la Llei Orgànica 3/1980, del Consell d'Estat (LOCE), disposa que el dictamen del Consell d'Estat serà preceptiu per a les comunitats autònomes 'en els mateixos casos prevists en aquesta llei per a l'Estat, quan hagin assumit les competències corresponents'. Aquest precepte i la seva possible inconstitucionalitat van provocar, al seu moment, un fort debat doctrinal, només apaivagat amb la intervenció aclaridora de l''intèrpret suprem de la Constitució'. En efecte, el Tribunal Constitucional, a la Sentència 204/1992, de 26 de novembre, es va pronunciar sobre la constitucionalitat de l'article 23.2 de la LOCE, arran de la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

El Tribunal Constitucional, en aquesta resolució, afirma que 'la intervenció preceptiva d'un òrgan consultiu de les característiques del Consell d'Estat, sigui o no vinculant, suposa en determinats casos una importantíssima garantia de l'interès general i de la legalitat objectiva'; es tracta, a judici seu, d''una funció molt qualificada que permet a qui legisla elevar la seva intervenció preceptiva, en determinats procediments, siguin de competència estatal o autonòmica, a la categoria de norma bàsica del règim jurídic de les administracions públiques o part del procediment administratiu comú (article 149.1.18 de la CE)'.

Tanmateix, continua raonant el Tribunal Constitucional, 'aquesta garantia procedimental s'ha de cohonestar amb les competències que les comunitats autònomes han assumit per regular l'organització de les seves institucions d'autogovern (article 148.1.1 de la CE), de manera que aquella garantia procedimental ha de respectar alhora les possibilitats d'organització pròpia de les comunitats autònomes que es derivin del principi d'autonomia organitzativa (articles 147.2 c i 148.1.1 de la CE)'. Per això, conclou el Tribunal Constitucional, res no 'impedeix que, en l'exercici d'aquesta autonomia organitzativa, les comunitats autònomes puguin establir, en el seu propi àmbit, òrgans consultius equivalents al Consell d'Estat quant a la seva organització i competències, sempre que aquestes se cenyeixin a l'esfera d'atribucions i activitats dels respectius governs i administracions autonòmiques'. En coherència amb això, 'si una comunitat autònoma, en virtut de la seva potestat d'autoorganització (article 148.1.1 de la CE), crea un òrgan consultiu superior semblant, no hi ha dubte que pot dotar-lo, en relació amb les actuacions del Govern i l'Administració autonòmica, de les mateixes facultats que la LOCE atribueix al Consell d'Estat'. A més, evitant qualsevol possible ambigüitat, el Tribunal Constitucional subratlla que la creació d'un òrgan consultiu autonòmic no se superposa al Consell d'Estat, sinó que el substitueix. En efecte, si les comunitats autònomes 'creen un òrgan consultiu propi dotat de les mateixes funcions que el Consell d'Estat és, clarament, perquè han decidit prestar les garanties procedimentals esmentades a través de la seva pròpia organització, i substituir la que fins ara ha ofert l'òrgan consultiu estatal també en l'àmbit de competència de les comunitats autònomes. Decisió aquesta que, segons s'ha dit, es troba plenament legitimada per l'article 148.1.1 de la CE i els preceptes concordants dels estatuts d'autonomia'. L'aplicació d'aquests principis, bàsics per al funcionament correcte de l'estat autonòmic, du el Tribunal Constitucional a concloure que 'la intervenció de l'òrgan consultiu autonòmic exclou la del Consell d'Estat'. Tanmateix, el Tribunal Constitucional subratlla que aquesta substitució del dictamen del Consell d'Estat pel d'un òrgan consultiu autonòmic només és possible quan aquests estiguin dotats 'de les característiques d'organització i funcionament que n'assegurin la independència, l'objectivitat i la qualificació tècnica rigorosa'.

II Aquesta possibilitat de substituir el dictamen del Consell d'Estat pel d'un consell consultiu autonòmic 'equivalent' es va incorporar a l'ordenament jurídic de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb extraordinària rapidesa, ja que amb prou feines uns mesos després de la sentència esmentada del Tribunal Constitucional es va aprovar la Llei 5/1993, de 15 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears, que plasmava de manera concreta a la nostra comunitat autònoma aquella doctrina general. Partint d'aquesta norma, i amb uns recursos materials molt modestos, aquest nou òrgan de la comunitat balear (llavors de designació exclusivament governamental) va començar la seva etapa en els primers dies de l'estiu de 1993. Sis anys més tard, la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, de reforma de la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el va convertir en un òrgan estatutari quan el va incloure en l'article 41 amb el contingut següent:

  1. El Consell Consultiu de les Illes Balears és l'òrgan superior de consulta de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  2. El Consell Consultiu estarà integrat per set juristes de prestigi reconegut, tres dels quals han de ser elegits pel Parlament mitjançant el vot favorable de les tres cinquenes parts dels diputats.

  3. Una llei del Parlament en regularà l'organització i el funcionament.

    El nou text estatutari va fer necessària la reforma de la Llei del Consell Consultiu de 1993, que es va plasmar a la Llei 6/2000, de 31 de maig. Amb aquesta modificació, tres membres del Consell van passar a ser elegits pel Parlament, mentre que el president o presidenta de la institució deixava de ser designat pel Govern i passava a ser elegit pels mateixos membres del Consell.

    D'altra banda, la Llei 6/2000 va millorar la redacció de les incompatibilitats dels consellers i conselleres consultius, va ampliar sensiblement l'àmbit competencial del Consell i va modificar-ne el funcionament i el procediment. Va ser, sens dubte, una reforma que responia als imperatius estatutaris i a les necessitats sentides des de la mateixa institució consultiva.

    La Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, ha incidit moderadament en la figura del Consell Consultiu. En concret, el nou article 76 estableix:

  4. El Consell Consultiu de les Illes Balears és l'òrgan superior de consulta de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  5. El Consell Consultiu estarà integrat com a màxim per deu juristes de prestigi reconegut, dues cinquenes parts dels quals seran elegits pel Parlament mitjançant el vot favorable de les tres cinquenes parts dels diputats, i les altres tres cinquenes parts dels membres seran elegits pel Govern.

  6. Una llei del Parlament en regularà el nombre, l'organització i el funcionament.

    III En el nou text estatutari hi ha, per tant, una crida al legislador autonòmic perquè adeqüi la legislació ordinària als mandats estatutaris. Provisionalment, l'abast mínim d'aquesta adaptació hauria de ser fixar-ne el nombre exacte de membres. La composició del Consell Consultiu de les Illes Balears prevista en el segon apartat de l'article 76 del nou Estatut d'Autonomia de 2007 no sembla conciliable amb la continguda en el títol II de la Llei 5/1993 (articles 4 a 9). En efecte, l'article 4 (apartats 1 i 2) d'aquesta última afirma que el Consell Consultiu està integrat per set juristes, tres dels quals han de ser elegits pel Parlament amb el vot favorable de les tres cinquenes parts dels diputats i els altres quatre han de ser designats pel Govern; l'article 76.2 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears prescriu, per la seva banda, que 'el Consell Consultiu estarà integrat com a màxim per deu juristes de reconegut prestigi, dues cinquenes parts dels quals seran elegits pel Parlament mitjançant el vot favorable de les tres cinquenes parts dels diputats, i les altres tres cinquenes parts dels membres han de ser elegits pel Govern'. Per tant, és necessari adaptar la llei reguladora del Consell Consultiu als nous imperatius estatutaris, que obliga a modificar el nombre de set membres, atès que no és possible dividir-los en nombres sencers entre tres cinquenes i dues cinquenes. De fet, amb la nova redacció de l'Estatut (és a dir, un màxim de deu membres sense indicar-ne el nombre mínim, elegits dues cinquenes parts pel Parlament i tres cinquenes parts pel Govern) només hi ha dues composicions possibles: cinc membres (tres elegits pel Govern i dos pel Parlament) i deu membres (sis elegits pel Govern i quatre pel Parlament). En consideració a l'experiència d'aquests setze anys de vida de la institució i al creixent volum d'activitat que s'hi ha desenvolupat fins ara, sembla que el nombre actual de set consellers i conselleres s'hauria d'elevar a deu i no reduir-se a cinc.

    Tanmateix, a més d'això, hi ha més motius que justifiquen aquesta reforma en profunditat de la llei reguladora d'aquesta institució. En efecte, el Consell Consultiu té més de setze anys d'existència; durant aquest període ha emès més de dos mil dictàmens, a més de les memòries anuals, la qual cosa ha permès conèixer en profunditat els encerts, les insuficiències i les necessitats que presenta la institució. La llei que ara s'aprova respon a aprofundir en els primers, a esmenar les segones i a subvenir a les terceres. D'aquesta manera, la llei incideix en pràcticament tots els aspectes del règim del Consell Consultiu (composició, organització, competències i funcionament), introdueix una regulació nova, en uns casos, o aclareix qüestions que la pràctica ha demostrat que no tenien cobertura legal suficient i adequada, en d'altres. Així mateix, la reforma ha servit per millorar tècnicament el text de la llei; així, s'han rubricat tots els articles i s'han dividit dos títols en capítols, amb la qual cosa s'aconsegueix una millor estructuració de la norma.

    Així, i només a tall d'exemple, al·ludirem ara a algunes de les modificacions més significatives. S'hi ha incorporat, en primer lloc, una àmplia exposició de motius, que aborda sintèticament la dimensió constitucional de la funció consultiva, l'esdevenir històric del Consell Consultiu de les Illes Balears i les reformes que du a terme la nova llei. Pel que fa a les qüestions substancials, s'ha delimitat amb més precisió la comesa de l'alt cos consultiu de la comunitat autònoma i s'ha prohibit que cap altre òrgan o entitat pugui utilitzar l'expressió 'Consell Consultiu de les Illes Balears'. S'amplien de set a deu les persones que integren aquest òrgan, quatre de les quals han de ser elegides pel Parlament i sis designades pel Govern; i es permet que un dels consellers o conselleres de cada origen pugui tenir la condició de funcionari o funcionària. Es preveu que, en el cas d'empats successius després de dues votacions per elegir el president o presidenta, resulti elegit president o presidenta el conseller o consellera de més antiguitat en el Consell o de més edat, per aquest ordre, entre les persones candidates. Amb això se soluciona una llacuna significativa de la regulació fins ara vigent. Seguint el que és una pràctica gairebé unànime en els setze consells consultius autonòmics que funcionen en l'actualitat, es crea un cos de lletrats i lletrades. S'ha accentuat el règim d'incompatibilitats dels consellers i conselleres per evitar la col·lisió entre interessos públics i privats, per la qual cosa s'han regulat de forma completa i rigorosa les causes d'abstenció i recusació. També s'ordena que qualsevol intent de pressió sobre un conseller o consellera consultiu sigui comunicat per aquesta persona immediatament al Consell i, si escau, al Ministeri Fiscal. Es precisa el que abans no quedava clar de la redacció de la llei, és a dir, que les indemnitzacions que es puguin rebre del Consell no només compensen l'assistència a les sessions, sinó també i especialment la redacció i la defensa de les ponències. Per raons de prudència, s'estableix que, en cas de processament d'un conseller o consellera, se'n produeixi la suspensió cautelar automàtica.

    Quant a les competències del Consell, la principal novetat és l'obligació de dictaminar tots els projectes de llei elaborats pel Govern en compliment de les previsions expressament establertes en l'Estatut d'Autonomia, a excepció de la llei de pressuposts. Es tracta d'una nova comesa, comuna als òrgans consultius de pràcticament totes les comunitats autònomes, de gran transcendència, ja que podrà millorar, quant a la forma i al fons, els productes normatius sorgits del Parlament de les Illes Balears. Així mateix, s'exigeix el dictamen del Consell Consultiu en els projectes de disposicions reglamentàries dels consells insulars, quan aquestes es dictin en exercici de la potestat reglamentària normativa reconeguda en l'article 72 de l'Estatut d'Autonomia. De la mateixa manera, per abastar totes les iniciatives possibles, s'ordena que, a més dels projectes, també s'hagi d'emetre un dictamen de les proposicions de reforma de l'Estatut d'Autonomia. Es regula amb més detall l'emissió de vots particulars dels consellers o conselleres discrepants i es garanteix la publicitat immediata dels dictàmens i dels vots particulars.

    TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1

    Definició i naturalesa 1. El Consell Consultiu de les Illes Balears és l'òrgan superior de consulta de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  7. Li correspon, en els termes expressats en aquesta llei, l'alt assessorament del Parlament, del Govern i de l'Administració de la comunitat autònoma, dels consells insulars i dels ens locals, com també de la Universitat de les Illes Balears. També, el dels ens que integren l'administració instrumental dependent de qualsevol dels ens territorials esmentats i el de les altres entitats i corporacions de dret públic no integrades en l'Administració de les Illes Balears, quan ho exigeixi la llei.

  8. Cap altre òrgan o entitat de la comunitat autònoma, inclosa l'administració insular, local o institucional, no pot emprar la denominació 'Consell Consultiu de les Illes Balears'.

  9. El Consell Consultiu s'ha d'organitzar d'acord amb el que disposen aquesta llei i el seu reglament d'organització i funcionament.

Article 2

Seu El Consell Consultiu té la seu a la ciutat de Palma. Això no obstant, amb convocatòria prèvia, es pot reunir en qualsevol altre indret del territori de la comunitat autònoma.

Article 3

Funció 1. En l'exercici de les seves funcions, el Consell Consultiu ha de vetllar per l'observança de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la resta del ordenament jurídic.

  1. El Consell Consultiu exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional per garantir la seva objectivitat i independència.

  2. Els assumptes sobre els quals el Consell Consultiu emeti un dictamen no poden ser remesos per a informe a cap altre òrgan, organisme o institució de la comunitat autònoma o de l'Estat.

Article 4

Consulta i caràcter del dictamen 1. La consulta al Consell Consultiu és preceptiva quan ho estableixi així aquesta llei o una altra disposició del mateix rang, i facultativa en la resta de casos.

  1. Els dictàmens del Consell Consultiu no són vinculants, excepte en els casos en què legalment s'estableixi, i s'han de fonamentar en l'ordenament jurídic. Només poden contenir valoracions d'oportunitat o de conveniència quan així ho sol·liciti expressament l'autoritat que formuli la consulta.

  2. Les disposicions i resolucions sobre assumptes informats pel Consell Consultiu han d'expressar si s'adopten conforme amb el seu dictamen o se n'aparten. En el primer cas, s'usarà la fórmula 'd'acord amb el Consell Consultiu', en el segon, la d''oït el Consell Consultiu'.

TÍTOL II COMPOSICIÓ Capítol I Composició i organització Article 5

Composició El Consell Consultiu està integrat per deu membres l'elecció o la designació dels quals, segons pertoqui de conformitat amb aquesta llei, s'ha de fer entre juristes de competència i prestigi reconeguts, amb més de deu anys d'exercici professional, que tenguin la condició política de ciutadans o ciutadanes de les Illes Balears.

El Consell Consultiu actua en ple, que estarà constituït per totes les persones que en siguin membres.

Article 6

Elecció, designació i nomenament de membres 1. Els i les membres del Consell Consultiu han de ser nomenats pel president o presidenta de les Illes Balears. Quatre membres del Consell Consultiu són elegits pel Parlament amb el vot favorable de les tres cinquenes parts dels diputats i diputades, i els altres sis són designats pel Govern.

  1. Un o una membre dels sis que designa el Govern i un altre o una altra dels quatre que elegeix el Parlament poden ser personal funcionari del grup A1 en actiu en la relació de llocs de feina de l'Administració de la comunitat autònoma, en el primer cas, i de qualsevol administració pública, en el segon.

  2. Excepte en el cas que preveu l'apartat anterior, no poden ser elegides o designades membres del Consell Consultiu les persones que tenguin la condició de personal funcionari o de personal eventual o laboral en actiu de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de l'Estat o de qualsevol administració pública.

    Aquesta limitació no s'aplicarà als professors o professores d'universitat.

  3. Els i les membres del Consell Consultiu han de ser nomenats per un període de quatre anys i poden ser novament elegits o designats per a mandats posteriors. Els i les membres d'elecció parlamentària formen un grup, i la resta de les persones que en siguin membres, l'altre.

  4. Una vegada publicats els nomenaments, els i les membres del Consell Consultiu, en la seva condició de consellers i conselleres de la institució, han de prendre possessió dels càrrecs davant del president o presidenta de les Illes Balears i el president o presidenta del Parlament, mitjançant jurament o promesa.

Article 7

Elecció i nomenament del president o presidenta 1. Els i les membres del Consell Consultiu elegeixen entre ells, en votació secreta i per majoria absoluta, el president o presidenta. Si no s'aconsegueix la majoria esmentada, s'haurà de fer, quaranta-vuit hores després, una segona votació entre les dues persones que siguin candidates que hagin obtingut més suport en la primera i en resultarà elegida qui obtengui més nombre de vots. En cas de mantenir-se l'empat, s'entendrà elegit president o presidenta el conseller o consellera de més antiguitat en el Consell o de més edat, per aquest ordre, entre els candidats i candidates.

  1. El president o presidenta del Consell Consultiu, que ha de ser nomenat pel president o presidenta de les Illes Balears, ha de prendre possessió del càrrec davant seu i davant del president o presidenta del Parlament de les Illes Balears, mitjançant jurament o promesa.

  2. El mandat de qui ocupi la Presidència del Consell Consultiu té una durada coincident amb la del seu càrrec de conseller o consellera. En cas d'absència o malaltia o una altra causa legal, l'ha de substituir el conseller o consellera de més antiguitat o, si l'antiguitat és la mateixa, de més edat. En cas de vacant, aquest mateix conseller o consellera ha d'exercir la Presidència fins que es dugui a terme una nova elecció i nomenament.

Article 8

Atribucions del ple El ple del Consell Consultiu té les atribucions següents:

  1. Aprovar els dictàmens sobre les matèries que se sotmeten a la seva consideració.

  2. Aprovar el propi projecte de reglament orgànic i de funcionament, i també les seves modificacions.

  3. Aprovar l'avantprojecte de pressupost.

  4. Acordar, a proposta del president o presidenta, la constitució de comissions i ponències especials.

  5. Aprovar la memòria d'activitats de la institució.

  6. Informar sobre la separació del càrrec dels i de les membres del Consell Consultiu, quan així pertoqui.

  7. Aprovar i modificar, a proposta del president o presidenta, la relació de llocs de feina del Consell Consultiu.

  8. Dictar, a proposta del president o presidenta, les bases reguladores de les subvencions i beques l'atorgament de les quals pugui decidir el Consell Consultiu.

  9. Adoptar altres actes necessaris respecte del funcionament de la institució.

  10. Totes les que resultin d'aquesta o d'altres lleis.

Article 9

Atribucions del president o presidenta El president o presidenta exerceix la representació del Consell Consultiu davant qualsevol instància o institució, pública o privada, i n'exerceix la direcció i la gestió. A aquest efecte, li correspon exercir les funcions següents:

  1. Convocar i presidir el Consell Consultiu, dirigir-ne les deliberacions i decidir amb el seu vot de qualitat els empats que es puguin produir.

  2. Designar un ponent entre els i les membres del Consell Consultiu, vetllant per una assignació equilibrada de la càrrega de treball.

  3. Donar el vistiplau als dictàmens i a les memòries que aprovi el Consell Consultiu.

  4. Desenvolupar les tasques necessàries per al bon compliment de les funcions del Consell.

  5. Elaborar les ponències en la seva condició de membre d'aquest òrgan.

  6. Exercir la direcció superior del personal i dels serveis administratius del Consell Consultiu.

  7. Convocar els procediments de selecció i provisió del personal del Consell Consultiu.

  8. Exercir les funcions que la normativa autonòmica de funció pública encomana al conseller o consellera competent en matèria de funció pública en relació amb el personal propi del Consell Consultiu, i les que es determinin reglamentàriament, quant a la resta.

  9. Autoritzar i contractar obres, subministraments, serveis i altres prestacions necessàries per al seu funcionament.

  10. Autoritzar i disposar les despeses, reconèixer les obligacions i ordenar els pagaments, com també autoritzar els documents pressupostaris de despeses i ingressos.

  11. Encarregar la gestió i l'execució de funcions específiques a algun o a alguns consellers o conselleres i al personal del Consell Consultiu, quan el bon funcionament d'aquest òrgan ho aconselli.

  12. Les altres funcions que li corresponen en virtut d'aquesta llei i del Reglament d'organització i funcionament del Consell Consultiu, com també qualsevol altra funció que no estigui expressament conferida a un altre òrgan del Consell Consultiu.

Article 10

Drets i deures dels consellers i conselleres 1. Els i les membres del Consell Consultiu, com a consellers i conselleres de la institució, tenen les facultats següents:

  1. Assistir, llevat de causa justificada, a les reunions per a la deliberació dels assumptes i a les altres a les quals siguin degudament convocats, i participar en els debats.

  2. Elaborar les ponències que els siguin encomanades pel president o presidenta o per acord del ple.

  3. Proposar l'aprovació, la modificació o la desestimació de les propostes de dictàmens, estudis o informes que es presentin en el ple.

  4. Les altres funcions que els corresponguin en virtut d'aquesta llei i del Reglament del Consell Consultiu, o aquelles que els siguin delegades pel ple o el president o presidenta.

  1. Els i les membres del Consell Consultiu han de guardar secret de les actuacions del Consell i de les deliberacions del ple.

Article 11

Nomenament del conseller secretari o consellera secretària 1. Els i les membres del Consell Consultiu elegeixen entre ells, en votació secreta i per majoria absoluta, el conseller secretari o consellera secretària. Si no s'aconsegueix la majoria esmentada, s'haurà de fer, quaranta-vuit hores després, una segona votació entre les dues persones que siguin candidates que hagin obtingut més suport en la primera i en resultarà elegida qui obtengui més nombre de vots. En cas de mantenir-se l'empat, s'entendrà elegit conseller secretari o consellera secretària el conseller o consellera de més antiguitat en el Consell o de més edat, per aquest ordre, entre els candidats i candidates.

  1. El conseller secretari o consellera secretària del Consell Consultiu, que ha de ser nomenat pel president o presidenta de les Illes Balears, ha de prendre possessió del càrrec davant seu i davant del president o presidenta del Parlament de les Illes Balears, mitjançant jurament o promesa.

  2. El mandat del conseller secretari o consellera secretària té una durada coincident amb la del seu càrrec de conseller o consellera. En cas d'absència o malaltia o una altra causa legal, l'ha de substituir el conseller o consellera de menys antiguitat o, si l'antiguitat és la mateixa, el de menys edat. En cas de vacant, aquest mateix conseller o consellera ha d'exercir el càrrec esmentat fins que es dugui a terme una nova elecció i nomenament.

Article 12

Atribucions del conseller secretari o consellera secretària El conseller secretari o consellera secretària del Consell Consultiu és el fedatari o fedatària de la institució i acompleix, a més, la resta de funcions que li atribueixen aquesta llei i el Reglament d'organització i funcionament del Consell.

Capítol II L'estatut dels consellers i conselleres Article 13

Règim d'incompatibilitats 1. La condició de membre del Consell Consultiu és incompatible amb l'ocupació dels càrrecs següents:

  1. Les persones que ocupin càrrecs amb mandat representatiu.

  2. Els i les membres del Govern de les Illes Balears, del Govern de l'Estat, dels òrgans executius superiors de les comunitats autònomes, dels òrgans de govern insulars i locals, dels òrgans executius de les institucions europees i organismes internacionals, i també els alts càrrecs nomenats per aquestes o qualssevol altres administracions públiques.

  3. Els magistrats i magistrades del Tribunal Constitucional.

  4. Els i les membres del Consell d'Estat o de qualsevol dels òrgans consultius d'altres comunitats autònomes.

  5. Els i les membres de la Sindicatura de Comptes, del Tribunal de Comptes o de qualssevol altres òrgans de fiscalització externa de les comunitats autònomes.

  6. El síndic o síndica de greuges, qui sigui defensor del poble o el o la titular d'alguna institució equivalent de les altres comunitats autònomes.

  7. Els i les membres en exercici de la carrera judicial i fiscal.

  8. Les persones que exerceixin funcions directives en partits polítics, centrals sindicals, organitzacions empresarials o col·legis professionals, com també las que tenguin una relació laboral al servei d'aquestes organitzacions.

  9. Les persones que exerceixin càrrecs de govern a la Universitat.

  10. Les persones que exerceixin càrrecs directius en empreses concessionàries, contractistes, arrendatàries o administradores d'obres o serveis públics, sigui quin sigui el seu àmbit territorial.

  1. Si algun o alguna dels membres elegits o designats com a membre del Consell Consultiu està incurs en una causa d'incompatibilitat haurà de cessar en el càrrec o l'activitat incompatible abans de la presa de possessió. Si aquest cessament no es produeix s'entendrà que no accepta el càrrec de conseller o consellera de la institució consultiva. En cas d'incompatibilitat sobrevinguda, la persona afectada haurà de cessar en aquesta situació o presentar la renúncia al càrrec de membre del Consell Consultiu.

Article 14

Causes d'abstenció i recusació 1. Els consellers i conselleres exerceixen la seva funció consultiva amb objectivitat i imparcialitat, sense subjecció a cap vincle jeràrquic ni a instruccions de cap classe. Tot intent de pressió sobre un conseller o consellera ha de ser comunicat immediatament per aquest al president o presidenta del Consell i, si escau, al Ministeri Fiscal.

  1. Els i les membres del Consell s'han d'abstenir d'intervenir en l'elaboració i l'aprovació dels dictàmens quan es produeixi alguna de les causes d'abstenció previstes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. També s'han d'abstenir d'intervenir en les consultes relatives a assumptes en la preparació o en l'elaboració dels quals hagin participat directament.

  2. Qualsevol membre del Consell que estigui assabentat de la concurrència d'algun dels supòsits prevists en l'apartat anterior ho ha de comunicar immediatament al ple, a fi que aquest, ateses les circumstàncies concretes de cada cas i oït el conseller o consellera afectat, decideixi si s'ha d'abstenir de l'estudi i la votació del dictamen corresponent. El ple ha d'adoptar l'acord que correspongui en la mateixa sessió en què la qüestió es plantegi, sense necessitat de ponència prèvia. Els consellers o conselleres afectats per possibles causes d'abstenció no poden participar en l'estudi, la deliberació ni la votació que dugui a terme el ple sobre la seva apreciació, i queden vinculats per l'acord que aquest adopti.

  3. Qualsevol part interessada pot promoure la recusació dels membres del Consell Consultiu de conformitat amb el que preveu la legislació de procediment administratiu comú.

Article 15

Compensacions econòmiques Els i les membres del Consell Consultiu tenen dret a la percepció, si escau, d'indemnitzacions per despeses de desplaçament, estada i assistència a les sessions que es duen a terme, i de redacció i defensa de ponències, d'acord amb el que disposin el Reglament orgànic i altres disposicions dictades per aplicar aquesta llei.

Article 16

Cessament de membres del Consell Consultiu 1. Els i les membres del Consell Consultiu són inamovibles i només cessen en el seu càrrec per alguna de les causes següents:

  1. Renúncia, presentada davant del president o presidenta de les Illes Balears, que immediatament n'ha de donar trasllat a la institució que, en cada cas, n'ha proposat el nomenament.

  2. Mort.

  3. Expiració del termini del seu nomenament.

  4. Incompatibilitat sobrevinguda.

  5. Incompliment greu de les seves funcions.

  6. Condemna per delicte en virtut de sentència ferma.

  7. Incapacitat declarada per decisió judicial ferma.

  8. Inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic i dels drets polítics.

  9. Pèrdua de la condició política de ciutadans o ciutadanes de la comunitat autònoma.

  1. El cessament ha de ser acordat pel president o presidenta de les Illes Balears. En els casos prevists en els apartats d) i e) del punt anterior es requerirà preceptivament l'audiència de la persona interessada, com també l'informe del Consell Consultiu, que ha de ser remès al Consell de Govern o a la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears, segons que sigui el conseller o consellera dels designats pel Govern o dels elegits pel Parlament, perquè pugui pronunciar-se sobre la concurrència o no de les causes assenyalades en els apartats esmentats.

  2. El president o presidenta del Consell Consultiu, el més aviat possible, ha de comunicar el cessament dels consellers o conselleres als òrgans que els hagin de renovar.

  3. En els casos dels apartats a) i c) del punt 1 d'aquest precepte, els i les membres del Consell Consultiu continuaran en l'exercici de les seves funcions fins que no es produeixi una nova designació i presa de possessió.

  4. Qui ocupi la vacant d'un conseller o consellera que hagi cessat abans del termini per al qual hagi estat elegit o designat, ho farà pel temps que resti per completar el mandat esmentat, sens perjudici del dret a ser reelegit.

Article 17

Suspensió cautelar dels consellers i conselleres 1. El president o presidenta de les Illes Balears, a proposta del ple del Consell Consultiu per majoria absoluta, i havent oït el Consell de Govern o la Mesa del Parlament, segons l'origen de la persona afectada, pot suspendre en l'exercici del càrrec qualsevol dels consellers o conselleres durant el temps indispensable per resoldre sobre la concurrència d'alguna de les causes de cessament.

  1. Es produirà la suspensió cautelar automàtica en el cas que es dicti una interlocutòria de processament contra un conseller o consellera.

    TÍTOL III COMPETÈNCIA Article 18

    Consulta preceptiva El Consell Consultiu s'ha de consultar preceptivament en els casos següents:

  2. Projectes i proposicions de reforma de l'Estatut d'Autonomia.

  3. Avantprojectes de llei elaborats pel Govern en compliment de les previsions expressament establertes en l'Estatut d'Autonomia, a excepció de la llei de pressuposts.

  4. Prèviament a la interposició del recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, pel Govern o pel Parlament de les Illes Balears, contra lleis i normes amb rang de llei de l'Estat o d'una altra comunitat autònoma.

  5. Conflictes positius de competències que el Govern de les Illes Balears pretengui plantejar davant del Tribunal Constitucional, amb caràcter previ al requeriment pertinent.

  6. Prèviament al plantejament davant del Tribunal Constitucional, i en els termes de la Llei Orgànica d'aquest tribunal, dels conflictes en defensa de l'autonomia local.

  7. Projectes de legislació delegada a què fa referència l'article 48.1 de l'Estatut d'Autonomia.

  8. Projectes de disposicions reglamentàries, excepte les de caràcter organitzatiu, del Govern de les Illes Balears, com també les modificacions d'aquestes. També estan excloses de dictamen preceptiu les ordres per les quals s'aproven les bases reguladores de subvencions.

  9. Projectes de disposicions reglamentàries dels consells insulars que es dictin en exercici de la potestat reglamentària normativa reconeguda en l'article 72 de l'Estatut d'Autonomia.

  10. Avantprojectes de llei i disposicions administratives de qualsevol tipus que afectin l'organització, la competència o el funcionament del Consell Consultiu.

  11. Transaccions judicials o extrajudicials sobre els drets de contingut econòmic de l'Administració de la comunitat autònoma, com també submissió a arbitratge de les qüestions que se suscitin respecte dels béns i dels drets patrimonials d'aquesta administració, quan, en ambdós casos, la quantia litigiosa excedeixi els 30.000 euros.

  12. Conflictes d'atribucions que se suscitin entre les institucions d'autogovern de la comunitat autònoma.

  13. Procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes Balears en els quals la llei exigeixi preceptivament el dictamen d'un òrgan consultiu, referits, entre d'altres, a les matèries següents:

    1. Reclamacions d'indemnització per danys i perjudicis formulades davant de l'Administració de la comunitat autònoma, els consells insulars, les corporacions locals i qualsevol altra entitat pública de les Illes Balears, sempre que la quantitat reclamada sigui superior a 30.000 euros.

    2. Revisió d'ofici dels actes i de les disposicions administratives.

    3. Interpretació, modificació, resolució i anul·lació de concessions i contractes en els termes i les condicions establerts a la llei.

    4. Recurs extraordinari de revisió.

  14. Qualsevol altre assumpte en què una llei exigeixi expressament el dictamen del Consell d'Estat o de l'òrgan consultiu autonòmic superior.

Article 19

Consulta facultativa Amb caràcter facultatiu, es pot demanar el dictamen del Consell Consultiu en els casos següents:

  1. Projectes i proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament de les Illes Balears.

  2. La resta d'avantprojectes de llei elaborats pel Govern, diferents dels de consulta preceptiva.

  3. Convenis o acords de cooperació amb altres comunitats autònomes.

  4. Instruments de planificació sectorial o territorial aprovats pel Govern o pels consells insulars.

  5. Conflictes de competències entre l'Administració de la comunitat autònoma i altres administracions públiques de les Illes Balears.

  6. Qualsevol altre assumpte quan ho requereixi la seva especial transcendència a judici del president o presidenta de les Illes Balears o dels presidents o presidentes dels consells insulars en els casos a què fa referència l'article 21.d) d'aquesta llei.

Article 20

Memòria 1. El Consell Consultiu ha d'elevar anualment, dins del primer semestre de l'any següent, una memòria al president o presidenta de les Illes Balears i a la Mesa del Parlament. En aquesta memòria s'ha de retre compte de les activitats realitzades pel Consell i s'hi poden expressar els suggeriments i les observacions que consideri oportunes en relació amb la millora de l'ordenament jurídic i de l'actuació de les administracions públiques de les Illes Balears.

  1. El projecte de memòria, que ha de ser redactat pel conseller secretari o consellera secretària seguint les instruccions del president o presidenta, ha de ser aprovat pel Ple del Consell.

TÍTOL IV FUNCIONAMENT Article 21

Legitimats per sol·licitar el dictamen Poden sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu:

  1. El president o presidenta de les Illes Balears, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de qualsevol dels membres del Govern, en tots els casos.

  2. El Parlament de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa el seu reglament, en els supòsits prevists, respectivament, en els apartats 1 i 3 de l'article 18, com també en el que assenyala la lletra a) de l'article 19.

  3. Els presidents o presidentes dels consells insulars, els batles o batlesses, els rectors o rectores de les universitats públiques i les persones que ocupin la representació d'altres corporacions, entitats o organismes públics en els supòsits d'emissió preceptiva del dictamen de l'òrgan consultiu expressament prevists en l'ordenament jurídic.

  4. Amb caràcter facultatiu, els presidents o presidentes dels consells insulars, a iniciativa pròpia o per acord del ple, quan es tracti d'assumptes de rellevància notòria que puguin afectar directament l'àmbit respectiu de competències.

Article 22

Quòrums i adopció d'acords 1. L'aprovació dels dictàmens i altres acords necessita per a la seva validesa la presència del president o presidenta i del conseller secretari o consellera secretària, o de qui legalment els substitueixi, i d'un nombre de membres que, computat el president o presidenta i el conseller secretari o consellera secretària, constitueixin la majoria absoluta.

  1. Els acords s'han d'adoptar per majoria de vots de les persones que hi assisteixin. En cas d'empat, el president o presidenta ha de decidir amb el seu vot de qualitat.

  2. El president o presidenta i els consellers o conselleres poden reflectir en un vot particular la seva opinió discrepant, sempre que hagi estat defensada en la deliberació, tant pel que fa a les conclusions com a la seva fonamentació. Els vots particulars s'han d'incorporar als dictàmens i tenen el seu mateix règim de publicitat.

  3. L'emissió de vots particulars requereix que s'anunciï abans de l'aixecament de la sessió. Els consellers o conselleres que anunciïn el vot particular poden adherir-se al que formuli un altre o una altra membre, i renunciar, en aquest cas, a emetre'n un de propi.

Article 23

Publicació dels dictàmens 1. Reglamentàriament s'han de determinar les condicions en què s'han de publicar els dictàmens i els vots particulars. Els primers han d'incloure, en tot cas, el nom de la persona o persones que n'hagin estat ponents.

  1. L'endemà d'haver-los rebut l'òrgan sol·licitant, els dictàmens i els vots particulars seran de coneixement públic, amb el text íntegre en llengua catalana i en llengua castellana i, almenys, per via telemàtica.

    TÍTOL V PROCEDIMENT Article 24

    Terminis per emetre els dictàmens 1. El Consell Consultiu ha de resoldre les consultes en el termini d'un mes des de la recepció de la corresponent sol·licitud del dictamen.

  2. En els supòsits dels números 1, 5, 6, 7 i 8 de l'article 18, i de les lletres

    b), d), e) i f) de l'article 19, el termini és de quaranta dies hàbils.

  3. Quan la sol·licitud de dictamen sigui formulada pel president o presidenta de les Illes Balears o per l'òrgan del Parlament que correspongui d'acord amb el seu reglament, i es faci constar la urgència del dictamen, el termini per a la seva emissió és de quinze dies hàbils. La qualificació d'una consulta com a urgent s'ha de fer, de forma motivada, per l'òrgan consultant. El president o presidenta del Consell Consultiu ha d'adoptar les mesures necessàries per atendre en el termini establert les consultes urgents, si bé podrà rebutjar la qualificació esmentada de les que siguin manifestament infundades, per resolució motivada, que ha de ser notificada a qui hagi sol·licitat el dictamen.

  4. En supòsits de gran complexitat, el Ple del Consell Consultiu pot ampliar el termini establert fins a trenta dies hàbils més, per resolució motivada, que ha de ser notificada a qui ha sol·licitat el dictamen.

  5. En els supòsits en què el dictamen no tengui caràcter vinculant, i hagin transcorregut els terminis establerts en els apartats anteriors sense haver-se resolt, l'òrgan consultant pot considerar complert el tràmit de consulta preceptiva i continuar la tramitació del procediment.

  6. Així mateix, en els mateixos supòsits que s'estableixen en l'apartat anterior, cessarà el deure del Consell Consultiu d'emetre el dictamen sol·licitat quan s'hagi aprovat la norma o s'hagi dictat la resolució sobre l'assumpte sotmès a consulta, que són dos actes que l'administració consultant ha de comunicar immediatament al Consell Consultiu en la forma que estableixi el Reglament d'organització i funcionament de la institució.

  7. En els recursos d'inconstitucionalitat i en els conflictes positius de competència, es pot sol·licitar el dictamen simultàniament a l'adopció dels acords d'interposició o de requeriment, respectivament, però en tot cas amb antelació suficient a la data límit, per tal que puguin complir-se els terminis d'emissió prevists en els apartats 1 a 3 d'aquest article.

Article 25

Documentació que s'ha d'adjuntar a la consulta i audiència a les persones interessades 1. A la petició de consulta s'hi ha d'adjuntar tota la documentació corresponent a la qüestió plantejada.

  1. Si el Consell Consultiu estima l'expedient incomplet, pot sol·licitar, per conducte del seu president o presidenta, que es completi amb documentació addicional. En aquest cas, s'interrompen els terminis establerts a l'article 24 anterior fins a la recepció íntegra de la documentació sol·licitada. Quan es rebi la documentació íntegra, s'inicia novament el termini que té el Consell Consultiu per emetre el dictamen.

  2. El Consell Consultiu pot demanar l'opinió d'institucions, entitats o persones amb notòria competència tècnica en les matèries relacionades amb els assumptes sotmesos a consulta. En aquests casos, en el dictamen s'ha de deixar constància d'aquest fet.

    Així mateix, poden ser oïts davant del Consell les persones directament interessades en els assumptes sotmesos a consulta, a petició pròpia o a instància del mateix consell. Contra la decisió del ple en aquest sentit no es pot recórrer.

  3. En el Reglament del Consell Consultiu s'han de fixar els requisits formals de presentació de les consultes. Aquests requisits poden incloure la tramesa d'expedients o documents a través de mitjans informatitzats i telemàtics, a mesura que s'implantin les noves tecnologies a l'administració pública.

Article 26

Modificacions en la proposta remesa al Consell Consultiu En els supòsits de dictàmens preceptius sobre projectes de disposicions reglamentàries, si després de l'emissió del dictamen del Consell Consultiu aquests projectes són objecte de modificacions substancials que introdueixen nous continguts que no responen als suggeriments o a les propostes efectuades pel Consell o els excedeixen, s'ha de fer una nova consulta sobre els canvis esmentats.

TÍTOL VI MITJANS PERSONALS I MATERIALS Article 27

Suficiència de recursos 1. El Consell Consultiu ha de disposar dels mitjans personals i materials que siguin necessaris i suficients per al compliment de les seves funcions.

  1. Es faculta el Govern de la comunitat autònoma per habilitar els crèdits necessaris per al funcionament del Consell Consultiu.

    Capítol I El personal Article 28

    Personal al servei del Consell Consultiu 1. El personal al servei del Consell Consultiu està format per:

    1. Personal funcionari propi, format per lletrats i lletrades del Consell Consultiu.

    2. Personal de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que ocupa llocs de feina del Consell Consultiu.

  2. El personal propi depèn orgànicament i funcionalment del president o presidenta del Consell Consultiu. El personal de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears depèn orgànicament del conseller o consellera competent en matèria de funció pública i, funcionalment, del president o presidenta del Consell Consultiu.

  3. Per a la gestió ordinària tant d'un personal com de l'altre, el Consell Consultiu pot sol·licitar el suport de la conselleria competent en matèria de funció pública.

Article 29

Relació de llocs de feina del personal al servei del Consell Consultiu 1. Correspon al ple del Consell Consultiu, a proposta del president o presidenta, l'aprovació de la relació de llocs de feina del personal al servei de la institució, en el marc de les previsions pressupostàries. Aquesta relació s'ha de publicar.

  1. El Consell Consultiu s'ha d'adaptar a les previsions generals en la matèria previstes a la legislació de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sens perjudici de les peculiaritats procedents de la seva especialitat orgànica i funcional.

    Capítol II El règim econòmic i financer Article 30

    Crèdits, avantprojecte de pressuposts i control financer 1. El Consell Consultiu, per acomplir les seves finalitats, es finança amb els crèdits que es consignen en una secció específica del pressupost de la comunitat autònoma.

  2. El Consell Consultiu, ha d'elaborar i aprovar anualment l'avantprojecte de pressupost i ha d'enviar-lo a la conselleria competent en matèria de pressuposts del Govern de les Illes Balears.

  3. El règim jurídic de contractació del Consell Consultiu és el que estableix la legislació sobre contractes del sector públic.

  4. El règim patrimonial del Consell Consultiu és el mateix que el que s'estableix per al patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  5. El Consell Consultiu està sotmès al control de la Intervenció General de la comunitat autònoma de les Illes Balears i a la Sindicatura de Comptes, en els termes que estableix la legislació de finances de les Illes Balears i la Llei reguladora de la Sindicatura de Comptes.

    Disposició addicional primera Es faculta el Govern de les Illes Balears perquè, per via reglamentària, determini el límit mínim de la quantia en els assumptes sobre responsabilitat patrimonial que hagin de ser dictaminats per aquest òrgan consultiu.

    Disposició addicional segona 1. Es crea el cos de lletrats i lletrades del Consell Consultiu.

  6. La titulació que s'exigeix per a l'accés al cos de lletrats i lletrades del Consell Consultiu de les Illes Balears és la llicenciatura o el grau en dret, que correspon al grup de classificació A1.

  7. Les funcions pròpies del cos són l'assistència tècnica i la preparació dels projectes de dictamen del Consell Consultiu, i també l'estudi i l'assessorament jurídic de nivell superior.

  8. L'accés al cos de lletrats i lletrades del Consell Consultiu pot ser:

    1. Ordinari, de conformitat amb l'article 26.1 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant la superació dels procediments selectius corresponents, que s'han de fer a través d'algun dels sistemes següents:

      - oposició lliure - concurs oposició lliure

    2. Promoció interadministrativa, per concurs oposició, entre tècnics i tècniques superiors o lletrats i lletrades de qualsevol administració pública.

      La convocatòria d'accés ha de determinar els cossos, les escales, les subescales, les categories o les especialitats a les quals es permet participar en les convocatòries d'accés per mitjà d'aquest sistema de promoció.

    3. Accés extraordinari, mitjançant el sistema de concurs de mèrits, de conformitat amb l'article 27.b) de la Llei 3/2007, per mobilitat interadministrativa.

      Aquesta possibilitat ha d'estar prevista expressament en la relació de llocs de feina del Consell Consultiu, la qual ha d'expressar els cossos, les escales, les subescales, les categories o les especialitats dels membres que poden participar en les convocatòries públiques per mitjà d'aquest sistema de provisió.

  9. El personal funcionari que, de conformitat amb els apartats b) i c) anteriors, accedeixi al cos de lletrats i lletrades del Consell Consultiu, es pot integrar en aquest cos i quedar en situació administrativa de serveis en altres administracions públiques respecte de la seva administració d'origen.

  10. Per a la gestió dels sistemes d'accés esmentats, el Consell Consultiu pot sol·licitar el suport de l'Escola Balear d'Administració Pública.

  11. Els funcionaris i funcionàries de carrera del cos superior de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que siguin titulars d'un lloc de feina en el Servei d'Assumptes Jurídics del Consell Consultiu s'integraran en el cos de lletrats i lletrades, a tots els efectes i des de l'entrada en vigor d'aquesta llei. Es respectaran, en tot cas, l'antiguitat i el nivell inherents al seu lloc de feina.

    Disposició addicional tercera Els actes administratius que dicti el president o presidenta o el ple, si escau, posen fi a la via administrativa.

    Disposició addicional quarta 1. El president o presidenta del Consell Consultiu, en representació de la institució esmentada, pot subscriure convenis de col·laboració i protocols d'actuació amb altres institucions públiques o privades sense ànim de lucre per complir millor les finalitats que estableix aquesta llei.

  12. El text del conveni o protocol ha de ser aprovat pel ple del Consell.

    Disposició addicional cinquena 1. El ple del Consell Consultiu, a proposta del president o presidenta, ha d'aprovar el Pla de Qualitat dels Serveis del Consell Consultiu per adequar-lo a la nova normativa i als reptes actuals de l'administració i la societat.

  13. En aquest sentit, ha de ser prioritària la implantació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i s'ha d'habilitar necessàriament un mitjà de publicació dels dictàmens i informes evacuats.

  14. El Pla de Qualitat ha d'incorporar la seva vigència temporal i la manera de renovar-se.

    Disposició addicional sisena El Consell Consultiu, en les seves actuacions, ha de garantir la intimitat personal i familiar, com també el compliment de la legislació de protecció de dades personals.

    Disposició transitòria primera Celebrades les primeres eleccions autonòmiques des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, en el termini d'un mes des de la investidura del president o presidenta de les Illes Balears, el Parlament i el Govern de les Illes Balears, respectivament, han d'elegir i designar els i les membres que pertoquen per completar la composició del Consell Consultiu i fer-ne la comunicació corresponent al president o presidenta de les Illes Balears a l'efecte que els nomeni.

    Disposició transitòria segona El termini del mandat dels i de les membres elegits o designats en aplicació d'aquesta llei quedarà unificat amb el que correspongui a la resta del grup en què s'integri cadascun, de manera que el còmput de tots aquests mandats s'iniciarà en la data de publicació dels nomenaments dels i de les membres que completin la composició d'aquest òrgan. La renovació del Consell Consultiu es produirà als quatre anys de l'elecció de les persones designades en aplicació d'aquesta llei.

    Disposició transitòria tercera A la primera sessió en què participin les noves persones membres del Consell Consultiu elegides o designades en aplicació d'aquesta llei s'elegirà de nou tant el president o presidenta de la institució com el conseller secretari o consellera secretària.

    Disposició derogatòria única Es deroga la Llei 5/1993, de 15 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears. Així mateix, queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei.

    Disposició final primera En el termini de tres mesos, comptadors des de la primera sessió en què participin les noves persones membres del Consell Consultiu, i a proposta d'aquesta institució, el Govern ha d'aprovar un nou reglament d'organització i funcionament del Consell Consultiu, en els termes exigits per les modificacions que introdueix aquesta llei.

    Disposició final segona Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

    Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

    Palma, setze de juny de dos mil deu EL PRESIDENT,

    Francesc Antich Oliver El Consejero de Presidencia Albert Moragues Gomila