Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Sección1.- Disposicions generals
EmisorPresidENcia de les Illes Balears
Rango de LeyLlei

Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI EXPOSICIÓ DE MOTIUS I L'article 79 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, després de la reforma duta a terme mitjançant la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la comunitat autònoma la creació i l'organització d'una administració pròpia, en el marc dels principis generals i de les normes bàsiques de legislació de l'Estat i del mateix Estatut. Així mateix, i per executar les funcions administratives que són de la seva competència, l'article 80 de l'Estatut preveu que l'exercici d'aquestes funcions s'ha de dur a terme mitjançant els ens i els organismes que depenen del Govern de les Illes Balears, sense perjudici que aquesta gestió es pugui efectuar també per mitjà dels consells insulars i els municipis.

Addicionalment, i amb una vocació més àmplia, no limitada a l'exercici de les potestats públiques pròpies de l'administració autonòmica, la disposició addicional tercera del mateix Estatut disposa que la comunitat autònoma pot constituir entitats i organismes per complir les funcions que són de la seva competència i per prestar serveis que afectin els interessos de la comunitat autònoma i la resta d'administracions públiques amb la finalitat de promoure el desenvolupament econòmic i social. A aquest efecte, la disposició addicional esmentada afegeix que, mitjançant una llei del Parlament de les Illes Balears, s'ha de regular l'administració instrumental autonòmica.

II En l'àmbit de l'Administració de l'Estat, l'organització administrativa s'ha fonamentat durant dècades en els preceptes que conté la Llei de règim jurídic de l'Administració de l'Estat, de 26 de juliol de 1957, com també la Llei d'entitats estatals autònomes, de 26 de desembre de 1958. La Llei de règim jurídic de l'Administració de l'Estat recollia, sota el principi de personalitat jurídica única, l'esquema organitzatiu de l'Administració central de l'Estat. Al seu torn, la Llei d'entitats estatals autònomes responia al fenomen de la descentralització funcional en el si de l'organització administrativa i donava cobertura a una sèrie d'ens amb personalitat jurídica pròpia que la doctrina va agrupar sota la denominació genèrica d'administració instrumental.

L'esquema tradicional que recullen les lleis administratives de la dècada dels anys cinquanta va ser actualitzat, en absència de normes específicament organitzatives, per la Llei general pressupostària de 4 de gener de 1977 i les seves modificacions successives.

L'aparició de l'Estat autonòmic, després del procés constituent de 1978, va exigir a les administracions sorgides d'aquest procés que regulassin la seva organització administrativa. Les comunitats autònomes, amb la capacitat d'autogovern que els atorga la Constitució Espanyola, han ordenat els seus òrgans i serveis, seguint el model de l'Administració de l'Estat, i han aconseguit d'aquesta manera un alt grau d'homogeneïtat en aquesta matèria.

En l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i en desplegament de les previsions estatutàries relatives a l'organització de les institucions d'autogovern i de l'administració pública de la comunitat autònoma, la Llei 5/1984, de 24 d'octubre, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, va regular de manera conjunta les qüestions relatives al Govern i a l'administració pública, i, en aquest darrer cas, convivien els aspectes relatius a la seva organització interna amb els propis del seu règim jurídic en l'exercici de l'activitat administrativa i les seves relacions amb tercers.

En relació amb el que ara ens interessa, i pel que fa exclusivament al contingut organitzatiu de la norma, en la llei esmentada es regulaven els aspectes relatius a l'organització de l'administració pública, en la seva accepció més restringida, i no es feia cap altra menció a l'anomenada administració instrumental llevat de la que recollia l'article 19.2, en virtut del qual corresponia al Govern crear institucions i organismes per a l'exercici de funcions administratives a qualsevol de les illes.

D'aquesta manera, la primera delimitació legal de la tipologia d'entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic no va tenir lloc fins que es va aprovar la Llei 1/1986, de 6 de febrer, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, si bé la configuració que contenia aquesta llei es limitava al seu enquadrament en un determinat règim economicofinancer, a imatge de la Llei general pressupostària de 4 de gener de 1977, que s'ha citat abans.

Posteriorment, la Llei 3/1989, de 29 de març, d'entitats autònomes i empreses públiques i vinculades de la comunitat autònoma de les Illes Balears, va establir definitivament una regulació de caràcter general dels diversos ens instrumentals de la comunitat autònoma. Aquesta regulació, a diferència de la Llei d'entitats estatals autònomes vigent aleshores, s'estenia, fins i tot, a les societats civils i mercantils participades per la comunitat autònoma.

III En aquest context, es va produir la promulgació, en l'àmbit de l'ordenament estatal, de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat (LOFAGE). La llei tenia, d'acord amb l'exposició de motius, dues finalitats essencials. D'una banda, es tractava d'adequar l'estructura de l'Administració General de l'Estat a la nova realitat que havia sorgit després de la Constitució Espanyola de 1978, en concret, a la realitat que havia sorgit de l'Estat autonòmic i la necessitat de satisfer els principis que l'article 103 de la Constitució exigia a l'actuació administrativa. D'altra banda, es pretenia racionalitzar i actualitzar la normativa dedicada a la denominada Administració institucional de l'Estat. Aquesta norma no té caràcter bàsic, però és cert que ha comportat un esforç d'explicació i de síntesi de l'univers complex d'entitats amb personalitat jurídica pròpia que ha estat acceptat per la majoria de la doctrina, i que per la seva vàlua tècnica i dogmàtica mereix ser presa com a model de referència, tal com han fet altres comunitats autònomes, en una matèria en què, a més, és desitjable un cert grau d'homogeneïtat.

En efecte, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, havia obviat els aspectes organitzatius, de manera que amb l'aprovació de la LOFAGE i la posterior Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, es pot dir que, en l'àmbit estatal, el Govern, l'organització de l'Administració de l'Estat i el règim jurídic d'aquesta estan regulats en tres normes diferents. En un sentit similar, tot i que no idèntic, l'evolució normativa de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha donat lloc a l'aprovació, en primer lloc, de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, i, després, de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears --amb la consegüent derogació plena de l'antiga Llei 5/1984, de 24 d'octubre, que s'ha citat abans--. Així mateix, la Llei 3/2003, de 26 de març, s'ocupa tant dels aspectes organitzatius de l'Administració de la comunitat autònoma --que en l'àmbit estatal, tanmateix, estan regulats a la LOFAGE--, com dels aspectes propis del seu règim jurídic --en el marc de la Llei 30/1992, de 26 de novembre--, sense entrar, per tant, i a diferència de la LOFAGE, en l'organització i el règim jurídic de les entitats instrumentals de la comunitat autònoma, és a dir, en l'àmbit propi de la vigent Llei 3/1989, de 29 de març, d'entitats autònomes i empreses públiques i vinculades de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Així doncs, el fet que hagi passat molt temps des que es va aprovar la Llei 3/1989, de 29 de març, i l'envergadura i la complexitat assolida per la comunitat autònoma de les Illes Balears en el moment actual d'evolució de l'Estat autonòmic, fan recomanable modernitzar i actualitzar l'organització i el règim jurídic de l'administració instrumental autonòmica, i preveure en una mateixa llei no ja sols les personificacions de dret públic integrants de l'administració pública instrumental en sentit estricte --amb un abast similar a la LOFAGE i que incorpori, fins i tot, els consorcis autonòmics--, sinó també les personificacions de dret privat, que serveixen igualment al compliment de finalitats públiques pròpies de l'Administració de la comunitat autònoma, si bé en l'àmbit estrictament prestacional, és a dir, a l'efecte d'un desenvolupament econòmic i social adequat, tal com indica de manera encertada la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

IV Aquesta llei, en conseqüència, té per objecte regular l'organització i el règim general del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, al marge, és clar, de la mateixa administració de la comunitat autònoma, l'organització i el règim jurídic de la qual regula la vigent Llei 3/2003, de 26 de març. En aquest objectiu general hi concorren dues finalitats bàsiques. En primer lloc, es pretén recollir el nou model conceptual que la LOFAGE ha introduït en aquesta matèria, per les raons que s'han assenyalat abans, com també completar la regulació de l'administració instrumental amb uns altres tipus d'ens del sector públic que queden fora del concepte d'organisme públic adoptat per la norma estatal. En segon terme, la nova llei insisteix especialment en el règim de control i tutela de tots aquests ens instrumentals amb la pretensió essencial d'aconseguir una actuació transparent en la gestió dels interessos públics presidida per criteris de bon govern, de professionalitat i d'integritat dels gestors públics.

Pel que fa a la primera finalitat, és necessari precisar, des d'un punt de vista subjectiu, l'àmbit d'aquesta llei. En aquest sentit, la llei abraça la totalitat de les personificacions jurídiques que conviuen en el sector públic instrumental de l'administració autonòmica. La denominació de la llei, doncs, opta per referir-se al sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, enfront d'altres possibles termes, com administració institucional o administració instrumental, perquè es considera que en el primer terme no tenen cabuda les personificacions de naturalesa corporativa basades en l'associació d'ens (a saber, els consorcis), ni, en cap dels dos, almenys formalment, les personificacions de dret privat regulades igualment en aquesta norma (és a dir, com veurem posteriorment, les societats mercantils públiques i les fundacions del sector públic), a les quals no es poden atribuir potestats administratives.

D'aquesta manera, l'àmbit de la norma inclou tres grans grups de personificacions jurídiques, que amb independència del seu sotmetiment al règim jurídic públic o privat queden enquadrats en el concepte genèric de sector públic instrumental. El primer dels grups recull els organismes públics, en la definició genèrica dels quals s'integren els ens en què tradicionalment s'ha centrat el procés de la descentralització funcional de l'actuació administrativa, és a dir, els organismes autònoms i les entitats públiques empresarials, i que podríem enquadrar en l'administració institucional típica, com a concepte diferenciat de l'administració territorial matriu. En aquest punt, cal destacar l'absència de la figura de les agències --introduïda a la LOFAGE per la Llei 28/2006, de 18 de juliol, d'agències estatals per a la millora dels serveis públics--, perquè es considera adequat i suficient, en l'àmbit de la comunitat autònoma, el marc jurídic que ofereixen les altres dues figures típiques que s'han indicat.

En aquest darrer sentit, no s'ha de confondre el fet que, actualment, algunes entitats facin servir el nom d'agència en la seva denominació amb l'aplicació a aquests ens d'un règim jurídic específic i propi de les agències, al marge d'aquesta Llei, de manera que, amb caràcter general, aquestes entitats constitueixen autèntics organismes públics, que, per tant, han d'aplicar el règim jurídic dels organismes autònoms o de les entitats públiques empresarials, segons els casos, sense perjudici de les particularitats que, si s'escau, estableixen les lleis de creació de cada ens, per la qual cosa, en definitiva, és voluntat d'aquesta Llei que no existeixi cap altre tipus general d'organisme públic al marge de les dues categories que s'hi preveuen.

El segon grup, relatiu a les personificacions juridicoprivades, estaria integrat per les societats mercantils públiques i les fundacions del sector públic de la comunitat autònoma, perquè aquesta en té, directament o indirectament, la majoria de capital social o de la dotació, respectivament. En aquest sentit, la llei obvia, d'una banda, l'existència eventual d'altres figures juridicoprivades, com poden ser les societats civils --a les quals sí que es referia la Llei 3/1989, de 29 de març--, les societats laborals, les societats cooperatives, les societats de garantia recíproca o, fins i tot, les associacions que regula la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, perquè es considera que es tracta de figures en què, per la seva naturalesa i configuració legal, l'administració pública normalment no s'ha d'integrar o, almenys, no ha de tenir una posició dominant, la qual cosa les allunya en tot cas de la relació d'instrumentalitat pròpia de l'objecte d'aquesta llei. D'altra banda, cal destacar en aquest punt que aquesta llei, a diferència de la Llei 3/1989, de 29 de març, incorpora les fundacions del sector públic de la comunitat autònoma, amb una regulació semblant a la que conté la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, per a les fundacions del sector públic estatal. Així mateix, la regulació de les societats mercantils públiques s'inspira, en molts aspectes, en les normes que conté, respecte de l'Administració de l'Estat, la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.

Finalment, un tercer grup recull, també per primera vegada, la regulació relativa als consorcis que, d'acord amb els criteris de vinculació que estableix l'article 85.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, han de sotmetre el seu règim jurídic a l'ordenament públic autonòmic, i considera en aquest sentit la seva personificació juridicopública. La regulació d'aquests consorcis s'efectua, en tot cas, de manera separada dels organismes públics típics, atesa la naturalesa peculiar --associativa-- i la configuració --essencialment estatutària-- d'aquest tipus d'ens.

Pel que fa a la segona de les finalitats que s'han assenyalat abans, aquesta llei té cura que la transformació del sector públic existent es faci sota els principis d'eficàcia, d'economia i de participació. Aquesta norma no introdueix criteris especialment restrictius, sinó que, per contra, procura que la creació d'aquests ens es produeixi quan les finalitats específiques que es pretenguin aconseguir facin necessari un determinat nivell de descentralització funcional que no pugui ser satisfet en el marc de l'administració territorial. En aquest sentit, es pretén que la creació i l'existència de cadascun dels tipus d'ens regulats respongui a necessitats efectives derivades de les exigències pròpies de les funcions encarregades i s'evita que la seva creació o tipologia respongui a l'interès d'eludir l'aplicació íntegra del dret públic.

V Amb aquestes finalitats, la Llei s'estructura en un títol preliminar i tres títols més, catorze disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una de derogatòria i set disposicions finals.

El títol preliminar, relatiu a les disposicions generals aplicables a tots els ens instrumentals del sector públic autonòmic, s'estructura, al seu torn, en sis capítols, referits, respectivament, a l'objecte, l'àmbit d'aplicació i la classificació dels ens instrumentals --i distingeix entre el sector públic administratiu, l'empresarial i el fundacional, d'una manera equivalent, encara que no idèntica, a allò que estableix la Llei general pressupostària respecte de l'Administració de l'Estat--; als requeriments previs a la creació de tots els ens instrumentals; al seu règim economicofinancer, en tots els seus vessants --pressupostari, de tresoreria i endeutament, comptable i de control intern--; als òrgans de direcció i recursos humans; al règim en matèria de contractació i patrimoni, i al règim d'assessorament jurídic i de defensa en judici.

En aquest cos de disposicions generals cal destacar diverses mesures tendents a racionalitzar la utilització del ventall d'ens instrumentals i a limitar la despesa pública, com són, en primer lloc, la necessitat d'elaborar, en tot cas i prèviament a la creació de l'ens, un pla d'actuació inicial i un estudi economicofinancer --d'una manera similar, encara que reforçada, a la que preveu la LOFAGE per a la creació d'organismes públics--. Així mateix, la llei limita d'una manera substancial el recurs al crèdit per a la cobertura dels desfasaments transitoris de tresoreria d'aquests ens, i hi estableix, en tot cas, un límit absolut.

Finalment, i sense perjudici del règim general de control financer que preveu la legislació de finances, es potencien alguns d'aquests mecanismes (comitès d'auditoria financera, plans d'actuacions en l'àmbit del control d'eficàcia i eficiència, etc.) i s'estableixen noves mesures de control, quan escaigui (auditories internes, controls permanents i altres mesures extraordinàries o addicionals de control).

Una menció especial mereix, així mateix, la regulació relativa als òrgans de direcció i als recursos humans, que tracta de simplificar, racionalitzar i homogeneïtzar aquests òrgans de direcció i el règim jurídic de les persones titulars dels càrrecs directius corresponents, en què s'inclou el règim retributiu. D'altra banda, la norma regula expressament el règim del personal al servei d'aquests ens instrumentals, i diferencia entre el personal directiu professional i la resta de personal, funcionari i/o laboral segons escaigui.

El títol I aprofundeix ja en la regulació dels organismes públics i s'estructura en tres capítols, referits, el primer, a les disposicions comunes aplicables als organismes esmentats, i el segon i el tercer, al règim propi dels organismes autònoms i de les entitats públiques empresarials, respectivament. Al seu torn, en les disposicions comunes, la secció 1a s'encarrega de fixar les normes i els criteris generals de règim jurídic aplicables a ambdós tipus d'ens --d'una manera substancialment idèntica a la que estableix la LOFAGE per a l'Administració de l'Estat--, inclòs el règim d'impugnacions i de reclamacions prèvies a la via civil o laboral i, fins i tot, el règim de revisió d'ofici i de declaració de lesivitat dels seus actes. D'altra banda, la secció 2a s'ocupa del règim aplicable a la creació, la modificació, la refosa, l'extinció i la liquidació d'aquests ens, d'una manera detallada i sistemàtica. A partir d'aquí, els capítols II i III es limiten a definir i concretar les especificitats de règim jurídic d'ambdós tipus d'ens en matèria de personal, de règim economicofinancer i d'actes administratius, tot, com ja s'ha dit, tenint en compte els criteris doctrinalment admesos després de la publicació de la LOFAGE i amb la intenció de crear un sistema homogeni d'organismes públics en el sector públic autonòmic.

El títol II es dedica als organismes de naturalesa privada de titularitat pública --és a dir, i d'acord amb el que s'ha indicat abans, les societats mercantils públiques i les fundacions del sector públic--, i s'estructura d'una manera equivalent a la que s'ha indicat abans respecte del títol II. Així, el capítol I estableix el règim jurídic aplicable, amb caràcter general i per consideració a la seva naturalesa juridicoprivada, a aquests dos tipus d'ens --com pot ser el règim del personal laboral i el règim economicofinancer--, i recorda, així mateix, que aquests ens en cap cas no poden exercitar potestats públiques reservades a les administracions públiques, és a dir, a entitats de dret públic. D'altra banda, els capítols II i III delimiten els criteris determinants de la seva integració en el sector públic autonòmic i regulen les particularitats de règim jurídic de cadascun pel que fa, fonamentalment, a la seva creació, modificació i extinció.

Certament, l'actuació dels poders públics, tal com està delimitada constitucionalment, exigeix en molts casos acudir a fórmules jurídiques pròpies del dret privat. Igualment, aquesta exigència de vegades ve imposada per la necessitat de donar participació en l'activitat del sector públic a diversos agents privats. En aquest sentit, la creació i l'existència de societats i fundacions s'ha de considerar un element coadjuvant de la consecució de les finalitats esmentades.

En tot cas, la regulació que conté aquesta llei respecte de les unes i les altres no pretén alterar el règim jurídic privat d'aquestes que es dedueixi de la normativa legal aplicable en cada cas, a saber, la normativa mercantil en un cas i la normativa de fundacions privades en l'altre. L'objectiu que persegueix aquesta llei amb relació a les societats i fundacions públiques, doncs, és delimitar conceptualment les societats i fundacions que, constituïdes a l'empara del dret privat, han de ser qualificades com a públiques per consideració als criteris de participació o de posició dominant en aquestes i que, per això, les ha de situar en l'àmbit dels ens instrumentals de l'Administració de la comunitat autònoma.

Així, una vegada definides les societats i fundacions que han de ser qualificades com a públiques, i en conseqüència integrades en el sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la regulació relativa a la seva creació, modificació o extinció se circumscriu als aspectes relatius a la manifestació interna de la voluntat de l'organització que pretén crear-les i tutelar-les --en el marc de la doctrina dels denominats actes separables--, tot això amb independència, doncs, de les normes que en aquest àmbit resultin d'aplicació en virtut de l'ordenament privat aplicable. Això s'ha d'entendre sense perjudici, és clar, de la subjecció d'aquests ens a determinats principis propis del dret públic --continguts bàsicament en el títol preliminar de la llei--, el compliment obligat dels quals és novament exigit per la relació d'instrumentalitat que en motiva l'existència.

El títol III, per fi, acull la regulació dels denominats consorcis de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Tal com succeeix amb les societats i les fundacions públiques, no es pretén regular la figura del consorci com a instrument administratiu amb personalitat jurídica pròpia --en aquest cas de dret públic-, sinó que es pretén delimitar conceptualment els consorcis --constituïts o que es prevegi constituir a l'empara de la legislació vigent respecte d'aquests-- que, d'acord amb els criteris de vinculació que estableix l'article 85.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'han de considerar integrats en el sector públic de la comunitat autònoma i, per tant, subjectes a l'ordenament autonòmic.

En aquest punt, cal destacar que la llei, atesa d'una banda la naturalesa juridicopública dels consorcis i, de l'altra, l'àmbit d'actuació material atribuït normalment als consorcis dependents de la comunitat autònoma --de caràcter marcadament administratiu i no estrictament empresarial--, opta per apropar aquests ens al règim jurídic propi dels organismes públics i, en particular, dels organismes autònoms, amb excepció en tot cas del règim de control intern de la Intervenció General de la comunitat autònoma, i manté en aquest àmbit el control financer --posterior-- propi del sector públic empresarial i fundacional.

Finalment, les diverses disposicions addicionals s'ocupen d'aspectes concrets que, a causa del seu abast o especificitat, no s'inclouen en el text articulat de la llei, com ara el règim específic dels ens que formen part del Sistema Nacional de Salut i d'altres ens concrets, o l'aplicació d'alguns aspectes de la llei als ens que, malgrat que no constitueixin ens instrumentals en sentit estricte, s'hagin d'incloure en el sector d'administracions públiques de la comunitat autònoma per aplicació de les regles del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals. Així mateix, cal destacar la disposició addicional per la qual s'estableix que la regulació de l'òrgan col·legiat superior de direcció dels ens instrumentals que es conté en l'article 20.3 de la Llei no és aplicable als ens que disposin d'una altra regulació en virtut de normes sectorials específiques de rang legal, com ara l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, Ports de les Illes Balears o el Consorci de Transports de Mallorca, entre d'altres. D'altra banda, es deroga expressament la Llei 3/1989, de 29 de març, d'entitats autònomes i empreses públiques i vinculades de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a més d'altres disposicions legals vigents, molt més específiques, en matèria d'administració instrumental i control del sector públic. Finalment, mitjançant les disposicions finals oportunes, es modifiquen determinades lleis relacionades directament amb la regulació del sector públic. Així, destaquen les modificacions que s'efectuen al text refós de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 24 de juny, mentre no s'aprovi un nou projecte de llei en els termes que també es preveuen a aquest efecte.

TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS Capítol I Objecte, àmbit d'aplicació i classificació dels ens que integren el sector públic instrumental Article 1

Objecte Aquesta llei regula el règim general d'organització i de funcionament del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 2

Àmbit d'aplicació i naturalesa dels ens 1. Integren el sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears els ens que s'esmenten a continuació, sempre que estiguin sota la dependència o vinculació de l'Administració de la comunitat autònoma en els termes que preveu aquesta llei:

  1. Els organismes autònoms.

  2. Les entitats públiques empresarials.

  3. Les societats mercantils públiques.

  4. Les fundacions del sector públic.

  5. Els consorcis.

2. Les entitats esmentades en les lletres a) i b) de l'apartat anterior són organismes públics de naturalesa institucional amb personificació pública.

Les entitats esmentades en les lletres c) i d) de l'apartat anterior són organismes de titularitat pública de naturalesa institucional amb personificació privada.

Els consorcis tenen la consideració d'ens de naturalesa corporativa de base associativa amb personificació pública.

Article 3

Principis generals Les entitats que integren el sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears estan sotmeses als principis de legalitat, servei a l'interès general, eficàcia, eficiència, estabilitat i transparència.

Article 4

Classificació del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears El sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears es classifica en:

  1. El sector públic instrumental administratiu, integrat pels ens esmentats en les lletres a) i e) de l'article 2.1 d'aquesta llei.

  2. El sector públic instrumental empresarial, integrat pels ens esmentats en les lletres b) i c) de l'article 2.1 d'aquesta llei.

  3. El sector públic fundacional, integrat per les fundacions del sector públic, a què es refereix la lletra d) de l'article 2.1 d'aquesta llei.

    Capítol II Requeriments previs a la creació dels ens instrumentals Article 5

    Requeriments previs a la creació dels ens 1. La creació i constitució de qualsevol dels ens a què es refereix l'article 2 ha d'anar precedida de l'elaboració d'un pla d'actuació inicial que ha d'incloure, almenys, els aspectes següents:

  4. Declaració expressa de l'objecte o la finalitat de l'ens, amb referència expressa als objectius necessaris i a les línies d'actuació adequades per assolirlos, com també a l'àmbit temporal en què preveu desenvolupar l'activitat, el qual, amb caràcter general, no pot ser inferior a cinc anys.

  5. Memòria que acrediti la conveniència i l'oportunitat de la seva creació, com també la inexistència d'un altre ens que pugui desenvolupar les funcions que es pretenen atribuir a l'ens de nova creació.

  6. Forma juridicoorganitzativa proposada i anàlisi valorativa de les altres formes jurídiques alternatives d'organització que s'han descartat, com també de la seva incidència en l'organització de la comunitat autònoma.

  7. Òrgans de govern.

  8. Pla estratègic, en què s'han de detallar els objectius concrets i les línies d'actuació.

  9. Previsions sobre els recursos humans necessaris per al seu funcionament, amb l'informe vinculant de la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública.

  10. Previsions sobre recursos de tecnologies de la informació necessaris per al seu funcionament.

  11. Avantprojecte del pressupost corresponent al primer exercici.

    2. A més, juntament amb el pla d'actuació inicial, s'ha d'incloure un estudi economicofinancer que ha de justificar la suficiència de la dotació prevista inicialment per al començament de la seva activitat i dels futurs compromisos per garantir-ne la continuïtat durant un període, almenys i amb caràcter general, de cinc anys, i que ha de fer referència expressa a les fonts de finançament de les despeses i inversions, com també a la incidència que tendrà sobre els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

    3. El pla d'actuació inicial i l'estudi economicofinancer esmentats en els apartats anteriors han de tenir l'informe preceptiu de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, que pot demanar els informes addicionals que consideri oportuns.

    4. Amb caràcter general, les entitats del sector públic instrumental autonòmic s'han d'autofinançar, de manera que els ingressos que es generin per la realització de les activitats pròpies del seu objecte o finalitat siguin suficients per cobrir majoritàriament les despeses i inversions que tenguin previst fer.

    5. Correspon al Consell de Govern, a proposta de la conselleria a la qual s'hagi d'adscriure l'ens, l'adopció de l'acord mitjançant el qual s'aprovi el pla d'actuació inicial, l'estudi economicofinancer de l'ens i el pressupost corresponent al primer exercici. Aquest acord s'ha de prendre simultàniament a l'acord que aprovi el projecte de llei de creació de l'organisme públic o que autoritzi la creació de la resta d'ens.

    Capítol III Règim economicofinancer Secció 1a Disposicions generals Article 6

    Règim jurídic financer aplicable 1. Les entitats que integren el sector públic instrumental administratiu, a les quals es refereix l'article 4 a d'aquesta llei, esdevenen subjectes al règim general establert en la normativa economicofinacera de la comunitat autònoma de les Illes Balears i a la resta de normes legals i reglamentàries aplicables.

    2. Les entitats que integren el sector públic instrumental empresarial i fundacional, a les quals es refereixen les lletres b) i c) de l'article 4 d'aquesta llei, han d'aplicar les normes específiques que, en relació amb aquestes entitats, s'estableixen en la legislació economicofinacera de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a més de les establertes en aquesta llei.

    Secció 2a Pressuposts Article 7

    Aprovació del primer pressupost 1. Tots els ens que formen part del sector públic instrumental de la comunitat autònoma han d'aprovar el seu primer pressupost de conformitat amb el que preveu l'article 5.5.

    2. En tot cas, aquests ens no poden iniciar cap tipus d'activitat amb efectes economicofinancers si no tenen aprovat el pressupost del primer exercici.

Article 8

Modificació de les dotacions dels ens del sector públic empresarial i fundacional 1. L'ampliació de les dotacions en els pressuposts dels ens del sector públic instrumental empresarial i fundacional que, d'acord amb la normativa economicofinacera de la comunitat autònoma, tenguin caràcter limitatiu, s'ha de tramitar d'acord amb el procediment que s'estableixi reglamentàriament, i requereix l'existència de recursos adequats i suficients per al seu finançament, havent-se de justificar la modificació de l'estudi econòmic financer previst a l'article 5.2 d'aquesta Llei.

2. Amb caràcter general, no es poden transferir dotacions de despeses de capital a despeses corrents, llevat de les despeses de capital que, d'acord amb el pressupost de l'ens, estiguin finançades amb ingressos corrents derivats de l'activitat pròpia de l'ens.

Article 9

Compromisos de despeses pluriennals dels ens del sector públic empresarial i fundacional 1. Les entitats del sector públic instrumental empresarial i fundacional poden formalitzar compromisos de despesa que hagin d'afectar les dotacions d'exercicis futurs, però és necessari l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de pressuposts a partir del moment en què el volum acumulat de compromisos de despesa pluriennal ultrapassi el 15% de la quantia total de l'estat de despeses o de dotacions de l'exercici corrent de cada entitat.

Reglamentàriament s'ha de determinar la tramitació, els requisits i les condicions que s'han de complir per poder dur a terme aquests compromisos pluriennals.

2. A aquests efectes, no es consideren compromisos de despesa pluriennal les despeses que s'hagin previst pel seu import total en el pressupost de l'exercici o d'exercicis anteriors, l'execució de les quals no hagi pogut finalitzar en l'exercici en curs.

Article 10

Recursos econòmics Els ens instrumentals poden disposar dels recursos econòmics següents:

  1. Els béns i drets que constitueixin el seu patrimoni.

  2. Els productes i les rendes d'aquest patrimoni.

  3. Els ingressos ordinaris i extraordinaris que estiguin autoritzats a percebre, segons les disposicions per les quals es regeixen.

  4. Les transferències, corrents o de capital, que tenguin assignades en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears o d'altres administracions o entitats públiques.

  5. Les subvencions, corrents o de capital, que procedeixin de les administracions o entitats públiques.

  6. Les donacions, els llegats i qualsevol altra aportació, dinerària o no dinerària, que puguin percebre d'entitats privades i de particulars.

  7. L'endeutament a curt o a llarg termini, en els termes que prevegi la llei i, en particular, l'article 12 d'aquesta llei.

  8. Qualsevol altre recurs que se'ls pugui atribuir.

Secció 3a Tresoreria i endeutament Article 11

Gestió de la tresoreria 1. La coordinació i el control de la gestió de la tresoreria dels ens que integren el sector públic instrumental l'ha de dur a terme de manera centralitzada la direcció general competent en matèria de tresoreria o l'òrgan que, si escau, s'estableixi reglamentàriament.

El que disposa el paràgraf anterior s'ha d'entendre sense perjudici de les facultats de gestió de la tresoreria i d'administració dels recursos dels organismes autònoms i de determinats òrgans i entitats que, de conformitat amb la legislació de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, estiguin atribuïdes, directament, als òrgans de la conselleria competent en matèria d'hisenda.

2. Les normes específiques de gestió de la tresoreria dels ens del sector públic instrumental i, en particular, les relatives a la col·locació dels excedents de tresoreria i la concessió de bestretes a favor de qualsevol dels ens esmentats per cobrir els desfasaments transitoris de tresoreria, com també la concessió de préstecs a terceres persones i l'adquisició d'actius financers, s'han de regular mitjançant una ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts.

3. Així mateix, les normes específiques a què es refereix l'apartat anterior poden establir condicions per a l'obertura de comptes bancaris, com també per fer pagaments i cobraments. En tot cas, es consideren pagaments preferents els relatius a les nòmines del personal i càrregues de la Seguretat Social, els tributaris i, en general, els relatius a ingressos de dret públic, com també els vinculats amb entitats financeres.

4. Les entitats integrants del sector públic instrumental han de tenir un pla financer anual, en els termes i les condicions que s'estableixin per reglament.

Article 12

Normes en matèria d'endeutament i finançament de desfasaments de tresoreria 1. La coordinació i el control de l'endeutament dels ens que integren el sector públic instrumental, l'ha de dur a terme de manera centralitzada la direcció general competent en matèria de tresoreria o l'òrgan que, si escau, s'estableixi reglamentàriament.

2. Com a regla general, les operacions d'endeutament que formalitzin les entitats que integren el sector públic instrumental s'han de concertar amb un termini de reemborsament superior a un any i per al finançament d'operacions de capital.

3. El recurs a qualsevol forma d'endeutament a llarg termini i la concessió d'avals per part dels ens que conformen el sector públic instrumental s'ha de preveure expressament en els estats numèrics i en el text articulat de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma.

4. Amb caràcter general, els dèficits de capital circulant dels ens del sector públic instrumental que es posin de manifest en la liquidació dels seus pressuposts s'han de cobrir mitjançant transferència corrent amb càrrec als crèdits pressupostaris de la conselleria d'adscripció, que podrà ser pluriennal amb un màxim de dos exercicis, sempre que la primera anualitat sigui com a mínim del 50% del dèficit a cobrir.

5. Excepcionalment, i durant el temps en què s'ha de restablir l'equilibri del capital circulant d'acord amb l'apartat anterior, els ens que conformen el sector públic instrumental poden finançar els desfasaments transitoris de tresoreria mitjançant operacions d'endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any, amb l'autorització prèvia de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, sempre que el saldo viu acumulat de tot l'endeutament a curt termini de l'ens no superi el 10% del seu pressupost d'ingressos corrents aprovat pel Parlament de les Illes Balears o, si n'és el cas, pel Consell de Govern.

Així mateix, el saldo viu acumulat de les operacions d'endeutament a curt termini dels ens del sector públic instrumental adscrits, directament o indirectament, a una mateixa conselleria, no pot excedir el 10% del total de les despeses corrents de la conselleria corresponents a l'exercici en curs.

6. El Consell de Govern, per raons justificades d'interès públic prevalent i a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda, pot autoritzar la concertació d'operacions de pignoració de dipòsits bancaris, descoberts en comptes corrents i altres operacions financeres o de crèdit a curt termini distintes a l'endeutament a què es refereix l'apartat 5 anterior.

7. El que s'estableix en els apartats 4 a 6 anteriors no és aplicable a les operacions de tresoreria que formalitzi l'Agència Tributària de les Illes Balears amb la finalitat de bestreure a les entitats locals el producte dels ingressos que els corresponguin en virtut de la gestió recaptadora que dugui a terme l'Agència Tributària. Això no obstant, la formalització d'aquestes operacions ha de ser autoritzada prèviament per la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts.

Secció 4a Comptabilitat i subministrament d'informació Article 13

Comptabilitat i comptes anuals 1. Els ens inclosos en el sector públic instrumental administratiu han d'aplicar el Pla General de Comptabilitat Pública de la comunitat autònoma o la seva corresponent adaptació.

2. Els ens inclosos en el sector públic instrumental empresarial i fundacional, sense perjudici de l'obligació d'aplicar el Pla General de Comptabilitat corresponent, o les seves adaptacions sectorials, s'han d'ajustar a les especialitats que, per mitjà d'una ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, s'estableixin en aquesta matèria per raó de la seva integració en el sector públic de la comunitat autònoma.

3. Els ens que conformen el sector públic instrumental de la comunitat autònoma estan obligats a formular els comptes anuals en el termini màxim de tres mesos comptadors des del tancament de l'exercici i han d'aprovar definitivament els comptes anuals en els sis mesos següents al tancament de l'exercici, una vegada emès i presentat, si s'escau, el corresponent informe d'auditoria per part del comitè d'auditoria a què es refereix l'article 16.

4. Els estatuts de cadascun dels ens han de fixar els òrgans obligats a formular i a aprovar els comptes anuals. En defecte d'això, els comptes anuals han de ser formulats pels òrgans als quals correspongui l'administració i la gestió ordinària de l'ens i han de ser aprovats per aquells als quals correspongui la superior direcció i organització.

5. Els comptes anuals s'han de trametre a la Intervenció General en els deu dies posteriors a la seva formulació i a la seva aprovació.

6. Així mateix, els ens que conformen el sector públic instrumental de la comunitat autònoma han de formular, aprovar i trametre a la Intervenció General de la comunitat autònoma, juntament amb els comptes anuals, una liquidació del seu pressupost.

7. El que s'estableix en els apartats 3 a 6 anteriors s'ha d'entendre sense perjudici de les normes que siguin aplicables a les societats mercantils públiques i a les fundacions del sector públic en virtut de la legislació de dret privat en matèria de societats i de fundacions.

Article 14

Obligació de subministrament d'informació 1. Els ens públics instrumentals han de trametre a la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, per mitjà de la conselleria d'adscripció, la documentació i els estats comptables necessaris per subministrar la informació adequada i suficient que permeti conèixer la seva situació economicofinancera i patrimonial, com també les seves dades principals de gestió i d'activitat.

2. Reglamentàriament es determinarà la informació que han de trametre aquests ens, com també la seva periodicitat. Correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, mitjançant una ordre, determinar el contingut dels documents i dels estats, com també els terminis per presentar-los.

3. Els ens obligats al subministrament d'aquesta informació que incompleixin aquesta obligació assumiran les responsabilitats legals i, en particular, financeres que, si n'és el cas, es derivin d'aquest incompliment.

Secció 5a Règim de control intern Article 15

Control permanent 1. Els ens que conformen el sector públic instrumental resten sotmesos al control de la Intervenció General de la comunitat autònoma, que ha d'exercir les funcions de centre de control intern d'acord amb el que s'estableix en aquesta llei, en la normativa economicofinancera de la comunitat autònoma i en la resta de normes legals i reglamentàries aplicables. Així mateix, la direcció general competent en matèria de pressupost pot demanar als ens del sector públic instrumental informació que sigui rellevant per verificar el compliment de les disposicions en matèria pressupostària.

2. Prèviament a la iniciació de qualsevol expedient de despesa per part de les entitats instrumentals que, d'acord amb la legislació aplicable, no estiguin sotmeses a fiscalització prèvia de la Intervenció General de la comunitat autònoma, i dels quals es puguin derivar obligacions econòmiques per a l'entitat superiors a cinc-cents mil euros, s'ha de demanar l'autorització del Consell de Govern, a proposta de la conselleria d'adscripció de l'entitat.

Reglamentàriament s'ha de determinar la informació que, a aquests efectes, s'ha de trametre al Consell de Govern.

3. Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, atesa l'activitat i el volum d'operacions de l'ens, o qualsevol altre motiu justificat que ho requereixi, la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, juntament amb la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'ens, i amb l'informe previ de la Intervenció General, poden proposar al Consell de Govern que s'estableixi un sistema de control financer permanent de tota o de part de l'activitat economicofinancera de l'ens de què es tracti en cada cas.

En tot cas, els ens instrumentals el pressupost de despeses o estat de dotacions dels quals ultrapassi els 30 milions d'euros resten sotmesos al sistema de control financer permanent de tota la seva activitat En tot cas, s'ha de constituir el Comitè d'auditoria en els ens instrumentals el pressupost de despeses o estat de dotacions dels quals ultrapassi els 30 milions d'euros.

Article 16

Comitè d'auditoria 1. Quan el tipus d'activitat d'un ens, el seu volum d'operacions o qualsevol altre motiu justificat ho faci recomanable, la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, juntament amb la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'ens, i a proposta de la Intervenció General, poden acordar que es constitueixi un comitè d'auditoria a l'ens. Aquest acord s'ha de comunicar a l'ens afectat perquè l'òrgan al qual correspongui la superior direcció i organització d'aquest en quedi assabentat i nomeni el membre representant de l'ens a què es refereix l'apartat següent.

2. El comitè d'auditoria ha d'estar format per un membre de l'òrgan col·legiat superior de direcció i d'organització de l'ens sense càrrec directiu, pel representant de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts en aquest òrgan superior, per un representant designat per la Intervenció General, que ha de presidir el comitè, i per la persona titular de la secretaria general de la conselleria d'adscripció de l'ens, que actuarà amb veu i sense vot. El gerent o l'òrgan unipersonal equivalent de l'ens, com també, si n'és el cas, un representant de l'empresa d'auditoria externa, han d'assistir a les reunions del comitè amb veu i sense vot.

3. Són funcions del comitè d'auditoria les següents:

  1. Mantenir relacions amb l'auditor de comptes extern per a qualsevol qüestió relacionada amb el procés de desenvolupament de l'auditoria de comptes, com també fer el seguiment i la coordinació de la planificació, l'execució i la conclusió del control financer de l'ens.

  2. Debatre amb l'auditor extern l'informe provisional d'auditoria.

  3. Revisar el resultats de les auditories, internes i externes, les mesures correctives de gestió que s'han de prendre i l'aplicació d'aquestes.

  4. Informar i presentar a l'òrgan col·legiat superior de direcció i organització de l'ens els resultats de les auditories, de les mesures correctives que s'han de prendre, com també de l'aplicació d'aquestes.

Article 17

Control d'eficàcia i d'eficiència 1. Els ens públics instrumentals estan sotmesos al control d'eficàcia i d'eficiència, que ha d'exercir la conselleria d'adscripció, sense perjudici del que correspongui a la Intervenció General o a altres òrgans de la comunitat autònoma. Aquest control té per finalitat comprovar el grau de compliment dels objectius i la utilització adequada dels recursos assignats, com també el control del compliment dels compromisos específics que, si n'és el cas, hagi assumit l'ens en virtut de convenis, contractes programa o altres negocis jurídics.

2. Als efectes d'un desenvolupament efectiu del control a què es refereix l'apartat anterior, els ens han d'elaborar, anualment, un pla d'actuacions que ha d'incloure els objectius prevists per a l'exercici, els seus indicadors, les línies d'actuació necessàries per aconseguir-los, un pla economicofinancer i les previsions relatives a recursos humans i tecnologies de la informació, tot això en el marc del pressupost aprovat per a l'entitat per al mateix exercici. Aquest pla, l'ha d'aprovar l'òrgan col·legiat superior de direcció i d'organització de l'ens en el primer trimestre de l'exercici pressupostari corresponent, i s'ha de trametre a la persona titular de la conselleria d'adscripció, la qual n'ha de donar compte al Consell de Govern.

3. La valoració del grau de compliment del pla d'actuacions s'ha de reflectir en l'informe anual d'activitat i en la declaració de garantia de la gestió, als quals es refereix l'article 18.

Article 18

Auditoria interna, informe anual d'activitat i declaració de garantia de la gestió 1. Quan el tipus d'activitat d'un ens, el seu volum d'operacions o qualsevol altre motiu justificat ho faci recomanable, la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts pot proposar al president o a l'òrgan unipersonal equivalent la creació d'una funció d'auditoria interna.

L'auditor intern serà responsable de verificar el bon funcionament dels sistemes i dels procediments d'execució del pressupost de l'ens. Així mateix, l'auditor intern ha d'aconsellar la gerència de l'ens en matèria de gestió de riscs, particularment sobre l'eficàcia i l'adequació dels sistemes de gestió interns.

2. Simultàniament a l'aprovació dels comptes anuals, els gerents o òrgans equivalents dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma han de presentar a l'òrgan col·legiat superior de direcció i organització de l'ens i a la conselleria d'adscripció un informe anual d'activitat i signar una declaració de garantia i responsabilitat sobre les activitats dutes a terme per l'ens durant l'any anterior.

3. L'informe anual d'activitat ha d'incloure les dades relatives a les actuacions desenvolupades, els objectius aconseguits en els termes dels indicadors prevists, com també el compliment de les previsions relatives al pla economicofinancer, els recursos humans i les tecnologies de la informació. S'ha de trametre una còpia d'aquest informe a la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda.

4. La declaració de garantia i responsabilitat ha d'oferir una garantia raonable que els recursos assignats a les activitats de l'ens s'han aplicat a les finalitats previstes, respectant els principis de bona gestió financera i les normes aplicables; que els procediments de control intern de l'ens ofereixen garanties suficients; i que s'ha posat de manifest tota la informació rellevant per als interessos de l'ens o de la comunitat autònoma.

5. Els auditors interns i externs i el comitè d'auditoria tendran accés a tota la informació i documentació necessària per desenvolupar la seva activitat i especialment a l'informe anual d'activitat i a la declaració de garantia i responsabilitat del gerent.

6. En el mes de juliol de cada any, la persona titular de la conselleria d'adscripció ha de donar compte al Consell de Govern de les gerències que no han presentat l'informe anual d'activitat o la declaració de garantia i responsabilitat, o que ho han fet amb deficiències, i de les mesures adoptades o que es prevegin adoptar en relació amb el personal responsable d'aquests fets.

Article 19

Mesures addicionals de control Quan les entitats del sector públic instrumental autonòmic incompleixin els deures de subministrament d'informació o el termini per formular o aprovar els comptes anuals, tenguin informes d'auditoria amb advertiments reiterats durant dos o més exercicis incompleixin la norma d'ajustament del dèficit de capital circulant a què es refereix l'article 12 o no reintegrin els fons autonòmics no utilitzats en els terminis fixats, el Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, que ha d'informar prèviament la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'ens, pot acordar l'establiment d'una o diverses de les mesures de control següents:

  1. La necessitat d'autorització prèvia de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts per tramitar i pagar a l'ens les transferències corrents i de capital pressupostades en la conselleria d'adscripció.

  2. L'establiment de mecanismes específics d'auditoria i control financer permanent de l'ens, en el marc del que estableixen els articles 15.3, 16 i 18.

  3. L'establiment de mecanismes de control financer permanent de l'ens.

  4. La necessitat d'autorització prèvia del Consell de Govern o de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts per dur a terme tots, o una part, dels actes de gestió economicofinancera de l'ens.

  5. L'establiment del sistema de fiscalització prèvia per la Intervenció General de la comunitat autònoma de tota, o part, de l'activitat economicofinancera de l'ens.

    Capítol IV Òrgans de direcció i recursos humans Article 20 Òrgans de direcció 1. Els òrgans superiors de direcció dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears són necessàriament:

  6. La presidència o l'òrgan unipersonal equivalent, en el cas d'organismes públics.

  7. El Consell d'Administració, el Patronat, la Junta de Govern o l'òrgan col·legiat equivalent.

    2. Correspon a la presidència, si n'hi ha, la màxima representació de l'ens, i presidir a la vegada el Consell d'Administració, el Patronat, la Junta de Govern o l'òrgan equivalent.

    3. El Consell d'Administració, el Patronat, la Junta de Govern o l'òrgan equivalent ha de tenir un mínim de 7 membres i un màxim de 13, entre els quals hi ha d'haver, almenys, un representant de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts i un de la Direcció de l'Advocacia de la comunitat autònoma. En tot cas, la majoria dels membres d'aquest òrgan han de ser designats, directament o indirectament, per òrgans de la comunitat autònoma o per ens del sector públic autonòmic.

    Els acords pels quals s'estableixin indemnitzacions per raó de l'assistència a aquests òrgans col·legiats han de ser autoritzats prèviament per l'Administració de la comunitat autònoma, mitjançant una resolució conjunta de la persona titular de la conselleria d'adscripció i de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda.

    4. Així mateix, els ens del sector públic instrumental poden disposar d'una gerència, o òrgan unipersonal equivalent, per a la direcció, l'administració i la gestió ordinària de l'ens.

    En el cas d'ens que no disposin d'una gerència, o un òrgan unipersonal equivalent, correspon al president de l'òrgan col·legiat superior de direcció complir les funcions i assumir les responsabilitats atribuïdes en aquesta llei a la gerència.

    5. Juntament amb els òrgans de direcció esmentats, hi pot haver, si així ho preveuen els estatuts o la normativa específica de l'ens, altres òrgans unipersonals de direcció vinculats amb els objectius generals de l'ens. Així mateix, sota els òrgans de direcció, hi pot haver llocs de feina de personal directiu professional.

    6. En tot cas, el règim dels òrgans de direcció i del personal directiu professional de cada ens s'ha de sotmetre als límits que, d'acord amb el que preveu la disposició addicional cinquena, s'estableixin reglamentàriament.

Article 21

Nomenament, retribucions i règim jurídic de la gerència i dels altres òrgans unipersonals de direcció 1. Correspon al Consell de Govern, per mitjà d'un acord, el nomenament i el cessament de les persones titulars de la gerència i dels altres òrgans unipersonals de direcció dels organismes autònoms. El nomenament i el cessament s'han de fer a proposta de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'ens, oït prèviament l'òrgan col·legiat superior de direcció de l'ens.

El nomenament i el cessament de les persones titulars de la gerència i dels altres òrgans unipersonals de direcció de la resta d'entitats del sector públic instrumental autonòmic s'ha de fer d'acord amb el que estableixi la normativa aplicable i els estatuts de l'ens. No obstant això, el nomenament i el cessament, quan no corresponguin al Consell de Govern, s'han de comunicar a aquest òrgan.

2. Als titulars de la gerència i dels altres òrgans de direcció de l'ens els és aplicable la normativa reguladora del règim d'incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs i estaran sotmesos, amb caràcter general, a la relació laboral especial d'alta direcció.

3. El límit de la quantia total de les retribucions que, per qualsevol concepte, han de percebre els titulars de la gerència i dels altres òrgans de direcció dels ens del sector públic instrumental autonòmic no pot excedir de la retribució íntegra anual establerta per als directors generals en les respectives lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

4. Els titulars de la gerència i dels altres òrgans de direcció de l'ens no percebran en el moment del seu cessament cap indemnització, llevat de les que estiguin establertes per disposició legal de dret necessari. A aquest efecte, no es podran pactar ni subscriure clàusules contractuals que tenguin per objecte reconèixer indemnitzacions o compensacions econòmiques, sigui quina sigui la seva naturalesa o quantia.

Article 22

Règim del personal directiu professional 1. Les funcions de direcció tècnica, programació, coordinació, impuls i avaluació de les actuacions pròpies dels ens del sector públic instrumental es poden exercir per personal directiu professional. El nombre de llocs de feina i les funcions corresponents s'han d'establir per acord de l'òrgan col·legiat superior de l'ens o, en el cas d'entitats de dret públic sotmeses a l'àmbit d'aplicació de la legislació de funció pública de la comunitat autònoma, per mitjà dels corresponents instruments d'ordenació dels llocs de feina.

2. El personal directiu professional de naturalesa laboral dels ens del sector públic instrumental estarà sotmès a la relació laboral especial d'alta direcció.

El personal directiu professional de les entitats de dret públic tendrà naturalesa funcionarial en els casos en què tengui atribuïdes funcions que impliquin la participació en l'exercici de potestats administratives.

3. Les necessitats de personal directiu professional dels ens del sector públic instrumental s'ha de preveure en el pla d'actuació i en l'estudi economicofinancer a què es refereix l'article 5 i la seva selecció ha d'atendre els principis de mèrit i capacitat, com també els criteris d'idoneïtat, competència professional i experiència, i s'ha de dur a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència. En tot cas, les convocatòries de selecció d'aquest personal han de ser objecte d'un informe previ de la conselleria competent en matèria de funció pública.

4. El personal directiu professional està subjecte a avaluació d'acord amb els criteris d'eficàcia i d'eficiència, de responsabilitat per la seva gestió i de control dels resultats en relació amb els objectius que els siguin fixats. Així mateix, a aquest personal li és aplicable el règim d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

5. La determinació de les condicions de treball del personal directiu professional dels ens del sector públic instrumental no té la consideració de matèria objecte de negociació col·lectiva. El límit de la quantia total de les retribucions que, per qualsevol concepte, ha de percebre el personal directiu professional de naturalesa laboral no pot excedir de la retribució íntegra anual establerta per als directors generals en les respectives lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

6. En els contractes que se subscriguin amb el personal directiu professional de naturalesa laboral no es poden pactar indemnitzacions a favor del treballador per desistiment unilateral de l'empresari.

Article 23

Règim del personal 1. El personal al servei dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears pot ser personal funcionari o personal laboral. L'exercici de les funcions que impliquen la participació en l'exercici de potestats administratives correspon exclusivament al personal funcionari. En els ens del sector públic instrumental no es permet el nomenament de personal eventual.

2. El personal al servei d'aquests ens instrumentals es regeix per la legislació aplicable en cada cas i per les disposicions d'aquesta llei.

En tot cas, i com a mínim, és d'aplicació a tot el personal al servei d'aquests ens la regulació establerta en l'Estatut bàsic de l'empleat públic quant als deures dels empleats públics i el codi de conducta, els principis ètics, els principis de conducta, els principis rectors de l'accés a l'ocupació pública i les normes reguladores de la reserva de quota per a persones amb discapacitat.

Així mateix la selecció del personal s'ajustarà als sistemes i procediments que s'estableixen a la Llei de Funció Pública de les Illes Balears.

3. Sense perjudici del que estableix la Llei de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears per als organismes autònoms, els ens del sector públic instrumental han de disposar d'una relació de llocs de feina pròpia com a instrument d'ordenació dels seus recursos humans.

4. Reglamentàriament s'han d'establir els mecanismes per tal de controlar i vigilar el compliment dels principis i de les normes a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article, com també el compliment dels límits pressupostaris i d'ocupació en la contractació o en el nomenament del personal que es derivin de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma.

5. Les entitats del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma que no disposen de junta de personal han de sotmetre les ofertes públiques d'ocupació i les bases generals de les convocatòries de selecció de personal a la negociació de la mesa general de negociació de l'administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Capítol V Règim de contractació i patrimonial Article 24

Règim de contractació El règim de contractació del sector públic instrumental és el que es preveu en la legislació de contractes del sector públic.

Article 25

Règim de patrimoni 1. El règim patrimonial del sector públic instrumental és, per a les entitats amb personificació pública, el que es preveu en la legislació sobre patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Pel que fa als ens amb personificació privada integrats en el sector públic instrumental de la comunitat autònoma, la gestió patrimonial d'aquests s'ha de regir per la legislació aplicable d'acord amb la seva naturalesa jurídica, sense perjudici de l'aplicació dels principis generals d'eficàcia, eficiència i transparència a què es refereix l'article 3 d'aquesta llei.

Capítol VI Règim d'assessorament jurídic i de defensa en judici Article 26

Assessorament jurídic 1. L'assessorament jurídic dels ens instrumentals correspon, en primer terme, al personal propi que tengui atribuïda aquesta funció en la relació de llocs de feina.

2. Això no obstant, la secretaria general de la conselleria d'adscripció de l'ens pot demanar a l'Advocacia de la comunitat autònoma que emeti un informe jurídic en casos d'especial transcendència, amb l'informe previ dels serveis jurídics de la conselleria, que s'ha de pronunciar sobre la transcendència de l'assumpte i sobre el fons de la qüestió des del punt de vista jurídic.

Article 27

Representació i defensa en judici 1. La representació i defensa en judici dels organismes autònoms correspon als advocats de la Direcció de l'Advocacia de la comunitat autònoma, llevat que la llei de creació de l'ens disposi l'existència d'un servei jurídic propi amb aquestes funcions.

2. La representació i defensa en judici de les entitats públiques empresarials i de les fundacions del sector públic només correspon als advocats de la Direcció de l'Advocacia de la comunitat autònoma si s'ha subscrit el conveni d'assistència jurídica corresponent.

3. La representació i defensa en judici de les societats mercantils públiques i dels consorcis correspon als advocats col·legiats que designin, llevat que, per a casos i àmbits concrets, el Consell de Govern o la persona titular de la conselleria d'adscripció de la Direcció de l'Advocacia de la comunitat autònoma acordi que correspon als advocats de l'Advocacia de la comunitat autònoma.

TÍTOL I ORGANISMES PÚBLICS Capítol I Disposicions generals Secció 1a Concepte i règim jurídic Article 28

Concepte Són organismes públics els creats sota la dependència o vinculació de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears per dur a terme activitats d'execució o de gestió, tant administratives com de contingut econòmic, de la competència de l'Administració de la comunitat autònoma, les característiques de les quals justifiquin la seva organització i funcionament en règim de descentralització funcional.

Article 29

Personalitat jurídica i potestats 1. Els organismes públics tenen personalitat jurídica pública diferenciada i patrimoni propis, com també autonomia de gestió, en els termes que preveu aquesta Llei i en concordança amb la legislació de finances de la Comunitat Autònoma. Així mateix, els organismes públics disposen de tresoreria pròpia, amb excepció dels organismes autònoms.

2. En la seva esfera de competències, els corresponen les potestats administratives necessàries per al compliment de les seves finalitats, en els termes que prevegin els seus estatuts, llevat de la potestat expropiatòria.

Article 30

Classificació i adscripció dels organismes públics 1. Els organismes públics es classifiquen en organismes autònoms i entitats públiques empresarials.

2. Els organismes autònoms s'adscriuen a una conselleria a la qual correspon la direcció, l'avaluació i el control dels resultats de la seva activitat.

3. Les entitats públiques empresarials s'adscriuen a una conselleria o a un organisme autònom, que han d'exercir les funcions al·ludides en l'apartat anterior.

Article 31

Aplicació dels principis generals de l'administració pública 1. Els organismes públics s'han d'ajustar al principi d'instrumentalitat respecte de les finalitats i els objectius que tenguin específicament assignats.

2. Així mateix, pel que fa a l'organització i el funcionament, els organismes públics han d'aplicar els criteris següents:

  1. Els organismes autònoms s'han d'atendre als criteris prevists per a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en la normativa reguladora del seu règim jurídic.

  2. Les entitats públiques empresarials s'han de regir igualment pels criteris establerts en la normativa esmentada en la lletra anterior, sense perjudici de les singularitats previstes en el capítol III d'aquest títol, en consideració a la naturalesa de les seves activitats.

3. No obstant el que estableix l'apartat anterior, la llei de creació de l'organisme públic pot reconèixer una especial autonomia o independència funcional de l'ens respecte de l'Administració de la comunitat autònoma per raó de les funcions que s'atribueixen a l'ens. En aquests casos, l'organisme s'ha de regir per la seva normativa específica en els aspectes precisos per fer plenament efectiva aquesta autonomia o independència.

Article 32

Impugnacions i reclamacions prèvies a la via civil o laboral 1. Contra els actes i les resolucions dictats pels òrgans dels organismes públics es poden interposar els recursos administratius prevists en la legislació reguladora del règim jurídic i del procediment administratiu en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Les reclamacions prèvies en matèria de dret civil o laboral les ha de resoldre l'òrgan col·legiat superior de direcció de l'organisme públic, llevat que, pels seus estatuts, aquesta competència estigui atribuïda a un òrgan superior de la conselleria d'adscripció.

Article 33

Revisió d'ofici i declaració de lesivitat 1. Són competents per resoldre els procediments de revisió d'ofici dels actes nuls i declarar la lesivitat dels actes anul·lables els òrgans següents:

  1. La persona titular de la conselleria d'adscripció de l'organisme respecte dels actes dictats per l'òrgan col·legiat superior de direcció de l'ens.

  2. L'òrgan col·legiat superior de direcció de l'organisme, respecte dels actes dictats per la resta d'òrgans de l'ens.

    2. En tot cas, la revisió dels actes en matèria tributària s'ha de regir pel que disposa la Llei general tributària i la resta de disposicions aplicables a aquesta matèria.

    Secció 2a Creació, modificació i extinció Article 34

    Creació 1. La creació dels organismes públics s'ha de fer per llei.

    2. La llei de creació ha d'indicar en tot cas:

  3. El tipus d'organisme que crea, amb la indicació de les seves finalitats generals.

  4. Les funcions i competències de l'organisme, amb la indicació de les potestats administratives generals que aquest pugui exercir.

  5. La conselleria o l'organisme autònom a què inicialment s'adscriu.

  6. Si n'és el cas, els recursos econòmics i les particularitats del seu règim de personal, de contractació, patrimonial, economicofinancer, com també qualssevol altres que, per la seva naturalesa, exigeixin norma amb rang de llei.

  7. Pel que fa als organismes autònoms, la determinació de l'existència d'un pressupost propi i independent del pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o, en defecte d'això, d'un pressupost integrat en el de l'Administració de la comunitat autònoma, de conformitat amb el que preveu l'article 40 d'aquesta llei.

  8. Si n'és el cas, el reconeixement exprés d'una especial autonomia o independència funcional de l'ens respecte de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears per raó de les funcions que ha d'exercir l'ens.

    3. El Consell de Govern ha d'aprovar el projecte de llei de creació a proposta de la conselleria a la qual es prevegi adscriure l'organisme. A la proposta s'ha d'adjuntar el projecte d'estatuts de l'organisme, el pla d'actuació inicial, l'informe economicofinacer i la resta de documents a què es refereix l'article 5, que seran aprovats, si n'és el cas, conjuntament. La conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts ha d'emetre un informe preceptiu sobre la proposta d'aprovació i la documentació adjunta.

Article 35

Estatuts 1. Una vegada en vigor la llei de creació de l'organisme, el Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria d'adscripció, i amb l'informe preceptiu de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, ha d'aprovar els estatuts per decret.

2. Els estatuts dels organismes públics han de regular:

  1. Les funcions i competències de l'organisme, amb la indicació de les potestats administratives que aquest pugui exercir i la distribució de les competències entre els òrgans de direcció, com també el rang administratiu d'aquests en el cas dels organismes autònoms. En el cas de les entitats públiques empresarials, els estatuts també han de determinar els òrgans que tenguin atribuït l'exercici de potestats administratives.

  2. La configuració dels òrgans col·legiats, amb les indicacions següents:

    les competències; la integració administrativa o dependència jeràrquica; la composició i els criteris per designar-ne el president i la resta de membres; les funcions de decisió, proposta, informe, seguiment o control i qualsevol altra que els sigui atribuïda; i la indicació dels actes i les resolucions que exhaureixin la via administrativa.

  3. La determinació del president i de la resta d'òrgans unipersonals de direcció de l'organisme i també la seva forma de designació; i la indicació dels actes i les resolucions que exhaureixin la via administrativa.

  4. La determinació, si n'hi ha, dels òrgans de participació.

  5. La determinació dels òrgans de contractació.

  6. El patrimoni que, si n'hi ha, els sigui assignat per complir les seves finalitats i els recursos econòmics mitjançant els quals s'hagi de finançar l'organisme.

  7. La facultat d'instar la creació o la participació en altres ens instrumentals quan sigui adequat per a la consecució de les finalitats assignades.

  8. Qualsevol altra qüestió que es consideri necessària per al bon funcionament i l'organització de l'organisme públic.

Article 36

Modificació i refosa 1. La modificació o refosa dels organismes públics s'ha de fer per llei del Parlament de les Illes Balears.

2. No obstant això, quan es tracti de modificacions que afectin únicament aspectes establerts només en els estatuts, la modificació s'ha de fer per decret, d'acord amb les previsions d'aquesta Llei, a proposta de la persona titular de la conselleria d'adscripció i amb l'informe preceptiu de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts.

3. En tot cas, les modificacions o refoses que afectin substancialment aspectes propis del pla d'actuació inicial o de l'estudi economicofinancer, a què es refereix l'article 5, requereixen l'elaboració d'un nou pla d'actuació i d'un nou estudi economicofinancer.

Article 37

Extinció i liquidació 1. L'extinció dels organismes públics es produeix:

  1. Per determinació d'una llei.

  2. Per decret del Consell de Govern, a proposta de la conselleria d'adscripció, i amb l'informe previ i favorable de les conselleries competents en matèria d'hisenda i en matèria de funció pública, en els casos següents:

1r. Pel transcurs del temps d'existència fixat en la llei de creació.

2n. Perquè les seves finalitats i objectius han estat assumits en la seva totalitat pels serveis de l'Administració de la comunitat autònoma.

3r. Perquè les seves finalitats i objectius han estat complerts en la seva totalitat, de forma que no es justifica la pervivència de l'organisme públic.

2. La norma que determini l'extinció ha d'establir les mesures aplicables al personal de l'organisme afectat en el marc de la legislació reguladora dels empleats públics i, en particular, de la legislació de funció pública de la Comunitat Autònoma. A més a més, ha de determinar, si escau, la integració en el patrimoni de la Comunitat Autònoma dels béns i drets sobrants que resultin del procés de liquidació de l'organisme, indicant-ne l'afectació a serveis de l'Administració de la Comunitat Autònoma o l'adscripció als organismes públics que correspongui, d'acord amb el que preveuen les disposicions reguladores del patrimoni de la Comunitat Autònoma.

Capítol II Organismes autònoms Article 38

Concepte i règim general 1. Els organismes autònoms són organismes públics als quals s'encarrega, en execució de programes específics de l'activitat d'una conselleria, la realització d'activitats administratives, de foment, de prestació o de gestió de serveis públics.

2. Els organismes autònoms es regeixen pel dret administratiu.

Article 39

Règim de personal 1. El personal al servei dels organismes autònoms pot ser personal funcionari o personal laboral, en els termes prevists en la normativa reguladora de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Tret que la llei de creació de l'organisme autònom disposi una altra cosa, el personal al servei d'aquest depèn orgànicament de la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública i funcionalment de l'òrgan superior unipersonal de direcció de l'organisme autònom.

3. Al personal al servei dels organismes autònoms li és aplicable la legislació autonòmica de funció pública, en els mateixos termes establerts per al personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sense perjudici que la llei de creació pugui establir determinacions específiques quant al règim de personal.

Article 40

Règim pressupostari i de control 1. Els pressuposts dels organismes autònoms s'integren en el pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma en seccions separades per a cada organisme. No obstant això, la llei de creació de cada organisme autònom pot establir que l'ens disposi d'un pressupost propi, el qual no s'integrarà en el de l'Administració de la comunitat autònoma.

2. El règim economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i control dels organismes autònoms és el que preveu aquesta llei i la legislació de finances de la comunitat autònoma, sense perjudici de les particularitats que es puguin establir en la Llei de creació de l'ens.

Article 41

Actes i resolucions Els actes i les resolucions dels òrgans dels organismes autònoms s'han de regir per les regles corresponents previstes en la legislació reguladora del règim jurídic i del procediment administratiu en l'àmbit de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Capítol III Entitats públiques empresarials Article 42

Concepte i règim general 1. Les entitats públiques empresarials són organismes públics als quals s'encarrega la realització d'activitats de prestació, gestió de serveis o producció de béns d'interès públic susceptibles de contraprestació.

2. Excepcionalment, la llei de creació pot autoritzar que s'inclogui en els estatuts de l'entitat la realització d'activitats de foment, sempre que es tracti d'actuacions accessòries respecte de les funcions i competències principals atribuïdes a l'entitat.

3. Les entitats públiques empresarials es regeixen pel dret públic en la formació de la voluntat dels seus òrgans, en l'exercici de les potestats administratives que tenen atribuïdes i en allò que prevegi aquesta llei, una altra norma amb rang de llei o els estatuts de l'entitat. En la resta d'aspectes, es regeixen pel dret privat.

Article 43

Exercici de potestats administratives Les potestats administratives atribuïdes a les entitats públiques empresarials només poden ser exercides pels òrgans de les entitats als quals s'assigni expressament en els seus estatuts aquesta facultat.

Article 44

Règim de personal 1. El personal al servei de les entitats públiques empresarials pot ser:

  1. Personal laboral propi.

  2. Personal funcionari de l'Administració de la comunitat autònoma o dels organismes autònoms que li sigui adscrit.

  3. Personal funcionari de qualsevol administració pública que s'incorpori per qualsevol procediment de provisió o d'ocupació de llocs de feina, d'acord amb la normativa de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. El personal laboral propi de les entitats públiques empresarials es regeix, a més de per les disposicions contingudes en l'Estatut bàsic de l'empleat públic que li siguin d'aplicació i per la resta de normes laborals i convencionals aplicables al personal d'aquesta naturalesa, pels preceptes d'aquesta llei i per les normes que la desenvolupin, com també per les normes d'ocupació pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears que ho disposin expressament.

3. El personal funcionari al servei de les entitats públiques empresarials es regula per la normativa de funció pública de la comunitat autònoma, sense perjudici de les determinacions específiques que, si s'escau, contengui la seva norma de creació.

Article 45

Règim pressupostari i de control El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i control de les entitats públiques empresarials és el que preveu aquesta llei i la legislació de finances de la comunitat autònoma, sense perjudici de les particularitats que es puguin establir en la llei de creació de l'ens i en els seus estatuts.

Article 46

Actes i resolucions Els actes i les resolucions dels òrgans de les entitats públiques empresarials, quan es dictin en l'exercici de potestats administratives, s'han de regir per les regles corresponents previstes en la legislació reguladora del règim jurídic i del procediment administratiu en l'àmbit de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

TÍTOL II ORGANISMES DE NATURALESA PRIVADA DE TITULARITAT PÚBLICA Capítol I Disposicions generals Article 47

Concepte i classificació Són organismes de naturalesa privada de titularitat pública les societats mercantils públiques i les fundacions del sector públic.

Article 48

Personalitat jurídica i potestats Els òrgans de naturalesa privada de titularitat pública tenen personalitat jurídica privada i en cap cas poden exercir potestats administratives.

Article 49

Règim del personal 1. El personal al servei dels organismes de naturalesa privada de titularitat pública és personal laboral.

2. El personal laboral al servei d'aquests organismes es regeix, a més de per les disposicions contingudes en l'Estatut bàsic de l'empleat públic que li siguin d'aplicació i per la resta de normes laborals i convencionals aplicables al personal d'aquesta naturalesa, pels preceptes d'aquesta llei i per les normes que la desenvolupin, com també per les normes d'ocupació pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears que, en el marc del que estableix la disposició addicional primera de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, ho disposin expressament.

Article 50

Règim pressupostari i de control El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i control dels organismes de naturalesa privada de titularitat pública és el que preveu aquesta llei i la legislació de finances de la comunitat autònoma, sense perjudici del compliment de la resta de normes que, en matèria comptable, financera o de control, siguin aplicables a aquests ens de conformitat amb la legislació general de dret privat sobre societats i fundacions.

Capítol II Societats mercantils públiques Article 51

Concepte i règim general 1. Són societats mercantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears les societats mercantils amb participació majoritària en el capital social, directa o indirecta, de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o dels ens que integren el sector públic instrumental regulats en aquesta llei.

2. Les societats mercantils públiques es regeixen per l'ordenament jurídic privat, excepte en els aspectes a què es refereix aquesta Llei i la resta de normativa de Dret Públic que li sigui d'aplicació.

Article 52

Creació, modificació i extinció 1. La creació de societats mercantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears i les eventuals modificacions de l'escriptura pública de constitució, com també els actes d'adquisició o de pèrdua de la posició majoritària, directa o indirecta, de la comunitat autònoma i l'extinció de l'entitat, requereixen l'acord previ del Consell de Govern.

2. L'acord s'ha d'adoptar a proposta de la conselleria interessada i amb un informe preceptiu de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts.

3. En tot cas, les modificacions de l'escriptura de constitució que afectin substancialment aspectes propis del pla d'actuació inicial o de l'estudi economicofinancer, a què es refereix l'article 5, requereixen l'elaboració d'un nou pla d'actuació i d'un nou estudi economicofinancer.

El mateix règim s'ha d'aplicar a les modificacions dels estatuts a què es refereix l'article 53.3

Article 53

Estatuts 1. Els estatuts de les societats mercantils públiques s'han d'elevar al Consell de Govern juntament amb la proposta d'acord pel qual se n'autoritza la creació.

2. Juntament amb la proposta d'acord i els estatuts, el Consell de Govern ha d'aprovar el pla d'actuació inicial, l'estudi economicofinancer i la resta de documents a què es refereix l'article 5 d'aquesta llei.

3. Les propostes d'acord d'augment i de reducció de capital, i les altres que impliquin modificació dels estatuts de les societats mercantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears, han de ser elevades, en tot cas i amb caràcter previ a la seva aprovació per l'òrgan societari que correspongui, al Consell de Govern perquè en faci l'autorització prèvia, juntament, si s'escau, amb el pla d'actuació i l'estudi economicofinancer a què es refereix el segon paràgraf de l'article 52.3. Aquest acord s'adoptarà a proposta de la conselleria interessada, amb l'informe preceptiu de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts.

4. Els estatuts de les societats mercantils públiques i les seves modificacions s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 54

La Junta General 1. La Junta General de les societats mercantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears en què l'administració tengui una participació del cent per cent del seu capital social ha d'estar constituïda pel Consell de Govern de les Illes Balears.

2. En les societats mercantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears en què l'administració tengui una participació inferior al cent per cent del seu capital social, correspon al Consell de Govern designar, entre els seus membres, els representants d'aquest capital a la Junta General.

Capítol III Fundacions del sector públic Article 55

Concepte i règim general 1. Són fundacions del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears les fundacions constituïdes amb una aportació majoritària, directa o indirecta, de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o els seus ens instrumentals, i també aquelles altres el patrimoni fundacional de les quals, amb caràcter permanent, està integrat en més d'un 50% per béns o drets cedits per entitats del sector públic autonòmic.

2. Les fundacions del sector públic es regeixen per l'ordenament jurídic privat, excepte en els aspectes a què es refereix aquesta Llei i la resta de normativa de Dret Públic que li sigui d'aplicació.

3. Exerceix el protectorat de les fundacions del sector públic l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears mitjançant les conselleries d'adscripció corresponents, de conformitat amb el que s'estableixi reglamentàriament.

Article 56

Creació, modificació i extinció 1. La creació, la modificació de l'escriptura de constitució i l'extinció de fundacions del sector públic requereix acord previ del Consell de Govern.

També requereixen acord les cessions o aportacions de béns i drets a una fundació prèviament constituïda quan, com a conseqüència d'aquestes, es produeixi la circumstància a la qual es refereix l'article 55.1 d'aquesta llei, com també els actes o els negocis que determinin la pèrdua del caràcter de fundació del sector públic autonòmic.

2. L'acord s'ha d'adoptar a proposta de la conselleria interessada, amb els informes preceptius de les conselleries competents en matèria d'hisenda i pressuposts i en matèria de fundacions, i també, en el cas d'extinció de l'ens, de la conselleria competent en matèria de funció pública.

3. En tot cas, les modificacions de l'escriptura de constitució que afectin substancialment aspectes propis del pla d'actuació inicial o de l'estudi economicofinancer, a què es refereix l'article 5, requereixen l'elaboració d'un nou pla d'actuació i d'un nou estudi economicofinancer.

El mateix règim s'ha d'aplicar a les modificacions dels estatuts a què es refereix l'article 57.3.

Article 57

Estatuts 1. Els estatuts de les fundacions del sector públic s'han d'elevar al Consell de Govern juntament amb la proposta d'acord pel qual se'n disposa la creació.

2. Juntament amb la proposta d'acord i els estatuts, el Consell de Govern ha d'aprovar el pla d'actuació inicial de la fundació, l'estudi economicofinancer i la resta de documents a què es refereix l'article 5 d'aquesta llei.

3. Les modificacions dels estatuts de les fundacions del sector públic s'han d'elevar, en tot cas i amb caràcter previ a la seva aprovació per l'òrgan de l'entitat que correspongui, al Consell de Govern perquè en faci l'autorització prèvia, juntament, si s'escau, amb el pla d'actuació i l'estudi economicofinancer a què es refereix el segon paràgraf de l'article 56.3.

4. Els estatuts de les fundacions del sector públic i les seves modificacions s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

TÍTOL III CONSORCIS Article 58

Concepte i règim general 1. Són consorcis de la comunitat autònoma de les Illes Balears els que estan finançats majoritàriament, directament o indirectament, per l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o pels seus ens públics instrumentals, i també els consorcis en què els membres dels òrgans de direcció són designats en més d'un 50 % per l'Administració de la comunitat autònoma o pels seus ens públics instrumentals. En tot cas, la creació o l'adhesió a un consorci requereix que se'n formalitzi el conveni de col·laboració corresponent amb els altres ens consorciats, en el qual s'ha de fixar el règim de finançament i el nombre de representants de cada ens als òrgans de direcció.

2. Els consorcis són entitats de dret públic que poden exercir les potestats administratives necessàries per al compliment de les seves finalitats, en els termes que prevegin els seus estatuts, llevat de la potestat expropiatòria.

Els consorcis s'han de regir, amb caràcter general i sense perjudici de les particularitats que s'estableixin en els seus estatuts, pel dret administratiu.

D'acord amb això, són aplicables als consorcis, a més de les normes establertes en aquest títol i en la resta de legislació aplicable específicament als consorcis, les disposicions relatives als organismes públics contingudes en el títol I d'aquesta llei i, en particular, les corresponents als organismes autònoms, en la mesura que siguin compatibles amb la naturalesa peculiar d'aquests ens.

3. Queden fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei els consorcis constituïts per la comunitat autònoma de les Illes Balears amb altres administracions públiques en els quals no concorrin les circumstàncies previstes en l'apartat 1 anterior.

4. Els òrgans de direcció dels consorcis han d'estar integrats per representants de totes les entitats consorciades en la proporció que es determini en els estatuts respectius.

Article 59

Creació, modificació, extinció i fusió 1. La creació, la modificació i l'extinció dels consorcis requereix l'acord previ del Consell de Govern. L'acord s'ha d'adoptar a proposta de la conselleria afectada, amb l'informe preceptiu de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts i també, en el cas d'extinció de l'ens, de la conselleria competent en matèria de funció pública, i ha d'autoritzar la persona titular de la conselleria sectorial a què s'adscrigui l'ens perquè subscrigui el conveni de col·laboració corresponent.

2. En tot cas, l'acord de Consell de Govern que decideixi la participació de la comunitat autònoma en un consorci ha de determinar, expressament, si escau, la seva subjecció a l'ordenament autonòmic de conformitat amb els criteris establerts en l'article 58.1 anterior.

3. La fusió de consorcis requereix, a més de l'acord dels òrgans de direcció corresponents de cadascun dels consorcis afectats, l'acord previ del Consell de Govern, a proposta conjunta de les conselleries d'adscripció i de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts.

4. En tot cas, les modificacions o fusions que afectin substancialment aspectes propis del pla d'actuació inicial o de l'estudi economicofinancer, a què es refereix l'article 5, requereixen l'elaboració d'un nou pla d'actuació i d'un nou estudi economicofinancer.

Article 60

Estatuts 1. Els estatuts dels consorcis s'han d'elevar al Consell de Govern juntament amb la proposta d'acord pel qual s'autoritza la creació o l'adhesió i l'esborrany del conveni de col·laboració corresponent. En el cas d'adhesió, també s'ha d'ajuntar el conveni de col·laboració en virtut del qual es va crear el consorci.

2. Juntament amb la proposta d'acord i els estatuts, el Consell de Govern ha d'aprovar el pla d'actuació inicial del consorci, l'informe economicofinacer i la resta de documents a què es refereix l'article 5.

3. Les modificacions dels estatuts dels consorcis s'han d'elevar, en tot cas i amb caràcter previ a la seva aprovació per l'òrgan de l'entitat que correspongui, al Consell de Govern perquè en faci l'autorització prèvia.

4. Els estatuts del consorci i les seves modificacions s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

5. Els estatuts dels consorcis han de regular, com a mínim, els aspectes següents:

  1. La denominació del consorci.

  2. La finalitat per a la qual es constitueix.

  3. La relació de membres i els criteris de representació.

  4. Les condicions de separació i d'adhesió dels membres consorciats.

  5. El domicili del consorci.

  6. La configuració dels òrgans col·legiats i unipersonals de direcció, amb les indicacions següents: la composició i els criteris per designar-ne els membres i els càrrecs; les funcions de decisió, proposta, informe, seguiment o control i qualsevol altra que se'ls atribueixi; i la indicació dels actes i les resolucions que exhaureixen la via administrativa.

  7. Les funcions i competències del consorci, amb la indicació de les potestats administratives generals que aquest pot exercir, i la distribució de les competències entre els òrgans de direcció.

  8. El patrimoni que, si n'és el cas, els sigui assignat per al compliment de les seves finalitats i els recursos econòmics mitjançant els quals s'han de finançar.

  9. Les especialitats del règim relatiu a recursos humans, patrimoni i contractació.

  10. Les especialitats del règim pressupostari, de comptabilitat, control i tresoreria.

Article 61

Règim de personal 1. El personal al servei dels consorcis pot ser:

  1. Personal laboral propi.

  2. Personal funcionari de les administracions consorciades que li sigui adscrit.

  3. Personal funcionari de qualsevol administració pública que s'incorpori per qualsevol procediment de provisió o d'ocupació de llocs de feina, d'acord amb la normativa de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. El personal laboral propi dels consorcis es regeix, a més de per les disposicions contingudes en l'Estatut bàsic de l'empleat públic que li siguin d'aplicació i per la resta de normes laborals i convencionals aplicables al personal d'aquesta naturalesa, pels preceptes d'aquesta llei i per les normes que la desenvolupin, com també per les normes d'ocupació pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears que ho disposin expressament.

3. El personal funcionari al servei dels consorcis es regeix per la normativa de funció pública aplicable i, en particular, per la legislació de funció pública de la Comunitat Autònoma.

En tot cas, les funcions que impliquen la participació en l'exercici de potestats administratives s'han d'exercir pel personal funcionari al servei del consorci.

Article 62

Règim pressupostari i de control El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i control dels consorcis és el que preveu aquesta llei i la legislació de finances de la comunitat autònoma, sense perjudici de les particularitats que es puguin establir en els estatuts de l'ens.

Disposició addicional primera Aplicació d'aquesta llei a altres ens 1. Qualsevol entitat que, malgrat que no formi part de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, s'hagi d'incloure en el sector d'administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears per aplicació de les regles del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals a què es refereix el Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'estabilitat pressupostària i la Llei Orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària de la Llei general d'estabilitat pressupostària, s'ha de subjectar al que disposen els articles 12, 13, 14 i 15 d'aquesta llei.

2. Així mateix, les entitats participades íntegrament o majoritàriament per diferents administracions públiques i no integrades en el sector públic de cap administració territorial matriu, en les quals la comunitat autònoma de les Illes Balears tengui la major participació, han de trametre a la Intervenció General de la comunitat autònoma de les Illes Balears els seus comptes anuals de la manera que preveu l'article 13 d'aquesta llei.

3. En tot cas, els comptes anuals de les entitats a què es refereixen els apartats anteriors no s'han d'integrar en el compte general de la comunitat autònoma, sense perjudici que, si escau, els comptes esmentats hagin de ser tramesos directament per aquests mateixos ens a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears de conformitat amb el que preveu l'article 2.1 d) de la Llei 4/2004, de 2 d'abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.

Disposició addicional segona Referències contingudes en les normes vigents a la Llei 3/1989, de 29 de març, d'entitats autònomes i empreses publiques i vinculades de la comunitat autònoma de les Illes Balears i a ens instrumentals de la comunitat autònoma 1. Les referències contingudes en la normativa vigent a la Llei 3/1989, de 29 de març, d'entitats autònomes i empreses publiques i vinculades de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'han d'entendre fetes a aquesta llei.

2. Les referències contingudes en la normativa vigent a les entitats autònomes, a les entitats de dret públic que han d'ajustar l'activitat a l'ordenament jurídic privat, a les societats civils o mercantils amb participació majoritària de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a les fundacions del sector públic autonòmic i als consorcis sotmesos a l'ordenament autonòmic, s'han d'entendre fetes, respectivament, als organismes autònoms, a les entitats públiques empresarials, a les societats mercantils públiques, a les fundacions del sector públic i als consorcis regulats en aquesta llei.

3. Les referències contingudes en la normativa vigent i, en particular, en la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a l'administració instrumental de la comunitat autònoma, s'han d'entendre fetes, amb caràcter general, als organismes públics i als consorcis regulats en aquesta llei, com a entitats de dret públic instrumentals que poden exercir potestats administratives en els termes que preveu l'article 1.2 de la Llei 3/2003.

Disposició addicional tercera Ens de gestió i d'administració dels centres, serveis i establiments sanitaris 1. Els ens constituïts a l'empara de la Llei 15/1997, de 25 d'abril, sobre habilitació de noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut, s'han de regir per la seva normativa específica, i se'ls ha d'aplicar, amb caràcter supletori, els preceptes d'aquesta llei corresponents a la seva naturalesa.

2. Les fundacions públiques sanitàries a les quals es refereix l'article 111 de la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, que es constitueixin en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'han de regir per la seva normativa específica, i se'ls ha d'aplicar, amb caràcter supletori, els preceptes d'aquesta llei corresponents a les entitats públiques empresarials.

Disposició addicional quarta Règim jurídic de determinats ens 1. L'Agència Tributària de les Illes Balears s'ha de regir per la seva legislació específica i supletòriament per les disposicions d'aquesta llei aplicables als organismes autònoms.

Així mateix, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears i el Consell Audiovisual de les Illes Balears s'han de regir per la seva legislació específica i supletòriament per les disposicions d'aquesta llei aplicables als organismes autònoms, sempre que l'aplicació supletòria de les disposicions esmentades no afecti la independència funcional d'aquests ens.

2. El Servei de Salut de les Illes Balears s'ha de regir per les disposicions aplicables als organismes autònoms, sense perjudici de les especialitats contingudes en la seva legislació específica.

Disposició addicional cinquena Establiment de paràmetres específics 1. Reglamentàriament s'ha d'establir un quadre que agrupi els ens que integren el sector públic instrumental de la comunitat autònoma en blocs homogenis per raó del seu pressupost, xifra de negocis o qualsevol altre indicador rellevant i, per a cadascun d'aquests blocs, s'han de fixar els paràmetres següents:

  1. El nombre màxim de membres del Consell d'Administració o de l'òrgan col·legiat de direcció equivalent.

  2. El nombre màxim i les retribucions màximes dels gerents i òrgans unipersonals de direcció.

  3. El nombre màxim i les retribucions màximes del personal directiu professional.

  4. Les dietes dels membres del Consell d'Administració.

    2. Excepcionalment, i mitjançant acord del Consell de Govern, es poden superar els paràmetres a què es refereixen les lletres b) i c) de l'apartat anterior, respectant en tot cas els límits que s'estableixen en aquesta llei.

    Disposició addicional sisena Consolidació de comptes anuals Els ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma que formin part entre si d'un grup d'empreses, a més de retre comptes individualment, han de consolidar, per mitjà de l'entitat matriu, els comptes del grup.

    Disposició addicional setena Servei específic de la Intervenció General 1. L'exercici del control permanent pot requerir l'existència d'un servei específic i especialitzat de la Intervenció General assignat als ens del sector públic instrumental, sense perjudici de les actuacions concretes que de forma puntual puguin dur a terme els serveis generals de la mateixa Intervenció General.

    2. Correspon al Consell de Govern crear aquest servei, en el termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i d'acord amb la relació de llocs de feina.

    Disposició addicional vuitena Integració dels sistemes de gestió economicofinancera 1. A proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, el Consell de Govern acordarà que els sistemes d'informació comptable dels ens que integren el sector públic autonòmic estiguin integrats en el sistema d'informació economicofinancera general de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

    2. En tot cas, la gestió economicofinancera d'aquests ens s'ha de dur a terme de manera que es garanteixi la interconnexió informàtica amb els sistemes corporatius de l'Administració de la comunitat autònoma.

    3. En els termes que s'estableixen per reglament, i sense perjudici del que disposa la legislació estatal bàsica en relació amb el perfil del contractant, els òrgans de contractació dels ens del sector públic instrumental han de publicar en el perfil esmentat la informació següent:

    a)La data, el concepte, l'import i la persona adjudicatària en els contractes de quantia superior a 30.000 euros.

  5. Totes les pròrrogues i les modificacions superiors al 10% de l'import d'adjudicació dels contractes publicats en el perfil.

  6. El concepte, la persona adjudicatària, la data d'inici i l'import en els contractes d'emergència.

    Disposició addicional novena Gestió de nòmines i meses de negociació 1. Sense perjudici del desplegament reglamentari a què es refereix l'article 23.4 d'aquesta llei, correspon a la conselleria competent en matèria de funció pública l'assessorament i la coordinació general en l'elaboració de les nòmines del personal al servei dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma.

    2. Així mateix, a les reunions dels òrgans de negociació de les condicions del personal d'aquests ens han de ser convocats expressament un representant de la conselleria competent en matèria de funció pública i un altre de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts. A aquest efecte, la presidència de l'ens o l'òrgan unipersonal equivalent ha de comunicar a ambdues conselleries, amb antelació suficient, la celebració de les reunions d'aquests òrgans, amb inclusió de l'ordre del dia que es prevegi.

    Disposició addicional desena Règim de personal en casos de translació de competències o funcions 1. En el cas que les funcions atribuïdes a una entitat pública empresarial, a un organisme de naturalesa privada de titularitat pública o a un consorci siguin assumides directament per l'Administració de la Comunitat Autònoma o per un organisme autònom, al personal laboral propi de l'entitat afectada se li aplicarà el que disposi la norma o l'instrument jurídic d'extinció, que en cap cas pot implicar l'assoliment de la condició de personal fix de l'Administració de la Comunitat Autònoma sense la superació d'un procés de consolidació, de manera que es garanteixi el compliment dels principis rectors en l'accés a l'ocupació pública que estableix l'article 55 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic i la legislació de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

    2. Quan funcions desenvolupades per l'Administració de la comunitat autònoma o un organisme autònom s'atribueixin a un altre ens públic instrumental, els llocs de feina que les tenen assignades i el personal funcionari o laboral que els ocupa s'han d'adscriure a l'ens corresponent en els termes que prevegin els estatuts o la norma de creació de l'ens i, si escau, la norma o l'instrument jurídic d'assumpció de les competències.

    El personal funcionari que passi a prestar serveis en aquests ens instrumentals manté la condició de personal funcionari de l'administració d'origen i queda en la situació administrativa que correspongui.

    El personal laboral queda en situació d'excedència voluntària per incompatibilitat i manté els drets que li corresponguin, inclòs el dret a participar en els procediments de provisió de llocs de feina o de promoció interna que convoqui l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en igualtat de condicions amb la resta de personal de la seva categoria professional.

    3. Quan la translació de competències o funcions tengui lloc entre entitats públiques empresarials, consorcis i/o organismes de naturalesa privada, s'han d'aplicar les regles que, en relació amb l'extinció dels ens afectats, estableixin les normes o els acords del Consell de Govern a què es refereixen els articles 37.2, 52, 56 i 59 d'aquesta llei, segons els casos.

    4. En tot cas, prèviament a l'aprovació de la norma o de l'instrument jurídic que pertoqui en cada cas, s'ha de demanar un informe preceptiu i vinculant a la conselleria competent en matèria de funció pública.

    Disposició addicional onzena Responsabilitats en matèria de gestió de personal La condició de personal laboral fix al servei dels ens públics instrumentals únicament es pot assolir mitjançant la participació en els processos selectius corresponents i en cap cas per la conversió de contractes laborals de durada determinada. La conversió de contractes laborals de durada determinada en contractacions indefinides pot donar lloc a l'exigència de responsabilitat a la gerència o a l'òrgan de direcció de l'ens, sense perjudici de la responsabilitat en què poden incórrer altres òrgans per raó de la seva participació en la presa de decisions.

    Disposició addicional dotzena Departament específic de la Direcció de l'Advocacia de la comunitat autònoma 1. L'exercici permanent de les funcions d'assessorament jurídic i de defensa en judici dels ens instrumentals pot requerir l'existència d'un departament específic i especialitzat de la Direcció de l'Advocacia de la comunitat autònoma assignat als ens del sector públic instrumental.

    2. Correspon al Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'Advocacia de la comunitat autònoma, modificar l'estructura de la Direcció de l'Advocacia en aquest sentit.

    Disposició addicional tretzena Personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears i personal docent no laboral Les referències al personal funcionari contingudes en aquesta llei s'ha d'entendre que comprenen, també, el personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears i el personal docent no laboral al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

    Disposició addicional catorzena Règim específic dels òrgans col·legiats superiors de direcció de determinats ens Les normes relatives als òrgans col·legiats superiors de direcció que conté l'article 20.3 d'aquesta llei no s'han d'aplicar a les entitats del sector públic instrumental que, d'acord amb les lleis sectorials aplicables, disposin d'una regulació específica.

    Disposició transitòria primera Reducció i simplificació del sector públic En el termini de tres mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Consell de Govern, per mitjà d'un acord, ha de crear una comissió que s'encarregui d'analitzar el conjunt d'ens integrants del sector públic autonòmic i de proposar la supressió, refosa o modificació dels ens en què ho facin recomanable raons de simplificació, economia, eficàcia i eficiència en la gestió.

    En particular, l'anàlisi d'aquesta comissió s'ha de pronunciar sobre els aspectes següents:

  7. Els ens que es consideren necessaris per executar els serveis corresponents .

  8. Les dotacions de personal adequades i la seva qualificació.

  9. Les mesures de control aplicables.

    Disposició transitòria segona Adaptació dels ens que integren el sector públic instrumental a les previsions d'aquesta llei 1. Sense perjudici de les competències de control que aquesta llei atribueix a les conselleries a les quals estigui adscrit l'ens, que són aplicables a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els ens del sector públic instrumental existents s'han de regir per la normativa vigent a l'entrada en vigor d'aquesta llei, fins que s'adaptin a les previsions que conté.

    2. L'adaptació dels ens que, a l'entrada en vigor d'aquesta llei, integren el sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears s'ha de fer per decret del Consell de Govern, en el cas d'organismes públics, o s'ha d'autoritzar per acord del Consell de Govern, en la resta de casos, a proposta de la persona titular de la conselleria d'adscripció i amb l'informe favorable de les conselleries competents en matèria de relacions institucionals i d'hisenda i pressuposts.

    3. Aquest procés d'adaptació s'ha d'haver fet efectiu en un termini màxim d'un any, comptador a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

    4. Mentre no s'aprovin el decret i l'acord esmentats, l'equivalència que, amb caràcter general, hi ha entre els ens creats d'acord amb les disposicions vigents i els ens que configura aquesta llei és la següent:

  10. Entitats autònomes de l'article 1 a de la Llei 3/1989, de 29 de març:

    organismes autònoms de l'article 2.1 a) d'aquesta llei.

  11. Empreses públiques de l'article 1.b).1 de la Llei 3/1989, de 29 de març:

    entitats públiques empresarials de l'article 2.1 b) d'aquesta llei.

  12. Empreses públiques de l'article 1.b).2 de la Llei 3/1989, de 29 de març:

    societats mercantils públiques de l'article 2.1 c) d'aquesta llei.

  13. Fundacions del sector públic autonòmic a què es refereix l'article 1.3

  14. del text refós de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 24 de juny: fundacions del sector públic de l'article 2.1 d) d'aquesta llei.

  15. Consorcis sotmesos a l'ordenament autonòmic a què es refereix l'article 1.4 del text refós de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears en relació amb l'article 85.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears: consorcis de l'article 2.1 e) d'aquesta llei.

    Disposició transitòria tercera Règim transitori de determinat personal eventual d'entitats del sector públic instrumental El personal que, a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, constitueixi personal eventual al servei d'entitats del sector públic instrumental ha de romandre en el lloc de feina pel que hagi estat nomenat i n'ha d'exercir les funcions corresponents fins que, d'acord amb la normativa aplicable al personal eventual, tengui lloc el seu cessament efectiu.

    Disposició transitòria quarta Control financer permanent i Comitè d'auditoria de determinades entitats El règim de control financer permanent i del Comitè d'auditoria a què es refereixen, respectivament, el segon paràgraf de l'article 15.3 i de l'article 16.1 s'ha d'aplicar als exercicis pressupostaris que s'iniciïn a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

    Disposició derogatòria única Normes que es deroguen 1. Es deroguen expressament les normes següents:

  16. La Llei 3/1989, de 29 de març, d'entitats autònomes i empreses publiques i vinculades de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sense perjudici del que estableix la disposició transitòria segona.

  17. La disposició addicional tercera de la Llei 10/1995, de 20 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de patrimoni.

  18. L'article 10 de la Llei 5/1996, de 18 de desembre, de diverses mesures tributàries i administratives.

  19. Els articles 14 i 15 de la Llei 9/1997, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.

  20. L'apartat 3 de l'article 54, l'apartat 3 de l'article 55, els articles 74 i 86 i la disposició transitòria única de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

    2. Així mateix, es deroguen totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que s'estableix en aquesta llei.

    Disposició final primera Registre d'entitats del sector públic instrumental En el termini d'un any comptador des de l'entrada en vigor d'aquesta llei s'ha de crear i regular, per reglament, un registre d'entitats del sector públic instrumental, com a instrument de publicitat de les dades i actuacions principals d'aquestes entitats.

    Disposició final segona Projecte de llei de finances de la comunitat autònoma Abans del dia 31 de desembre del 2012, el Govern de les Illes Balears ha de presentar davant el Parlament de les Illes Balears un projecte de llei de finances de la comunitat autònoma que substitueixi el text refós de la llei vigent aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 24 de juny.

    Disposició final tercera Modificacions del text refós de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 24 de juny 1. L'apartat 3 de l'article 1 queda modificat de la manera següent:

    '3. Als efectes d'aquesta llei, integren el sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears:

  21. Els òrgans de la comunitat autònoma de les Illes Balears regulats en l'Estatut d'Autonomia, sense perjudici del règim particular que estableixen les normes que en regulen el funcionament i l'autonomia pressupostària.

  22. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  23. Els organismes autònoms dependents o vinculats a l'Administració de la comunitat autònoma.

  24. El Servei de Salut de les Illes Balears, el qual s'ha de subjectar al règim aplicable als organismes autònoms a què es refereix la lletra c) anterior, sense perjudici de les especialitats contingudes en aquesta llei i en la resta de les normes aplicables a aquesta entitat.

  25. L'Agència Tributària de les Illes Balears, que es regeix pel que estableix la normativa específica reguladora d'aquesta entitat i, supletòriament, pel règim aplicable als organismes autònoms a què es refereix la lletra c) anterior.

  26. Les entitats públiques empresarials dependents o vinculades a l'Administració de la comunitat autònoma.

  27. Les societats mercantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  28. Les fundacions del sector públic.

  29. Els consorcis.' 2. L'apartat 4 de l'article 1 queda modificat de la manera següent:

    '4. Els consorcis de la comunitat autònoma de les Illes Balears han d'aplicar les normes establertes en aquesta llei per als organismes autònoms en tot el que sigui compatible amb la naturalesa jurídica d'aquests ens i la seva normativa específica.' 3. Els apartats 3 i 4 de l'article 33 queden modificats de la manera següent:

    '3. Integren els pressuposts generals de la comunitat autònoma:

  30. Els pressuposts del Parlament de les Illes Balears i dels òrgans estatutaris regulats en l'Estatut d'Autonomia, com també el pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma i dels seus organismes autònoms, sense perjudici del que estableix l'apartat 4 d'aquest article.

  31. El pressupost del Servei de Salut de les Illes Balears.

  32. El pressupost de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

  33. Els pressuposts de les entitats públiques empresarials.

  34. Els pressuposts de les societats mercantils públiques.

  35. Els pressuposts de les fundacions del sector públic.

  36. Els pressuposts dels consorcis.

    4. Els pressuposts dels organismes autònoms s'integren en el pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma en seccions separades per a cada entitat. No obstant això, la llei de creació de cada organisme autònom pot establir que l'organisme disposi de pressupost propi, el qual no s'ha d'integrar en el de l'Administració de la comunitat autònoma.' 4. L'apartat 2 de l'article 34 queda modificat de la manera següent:

    '2. Els pressuposts de cadascuna de les entitats a què es refereix l'article 33.3 d'aquesta llei, que integren els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'han d'aprovar sense dèficit inicial entre els seus estats de despeses o de dotacions, d'una banda, i els seus estats d'ingressos o de recursos, d'una altra.' 5. Es modifica el capítol IV del títol II, que passa a tenir la redacció següent:

    'Capítol IV. Pressuposts de les entitats públiques empresarials, de les societats mercantils públiques i de les fundacions del sector públic.

Article 64

Estructura i contingut dels pressuposts de les entitats públiques empresarials i de les societats mercantils públiques 1. Les activitats de les entitats públiques empresarials i de les societats mercantils públiques han de quedar reflectides en un pressupost d'explotació i de capital, l'estructura del qual ha de ser determinada per la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts. Aquest pressupost, com a mínim, ha de tenir el contingut següent:

  1. Un estat de recursos, amb les corresponents estimacions d'ingressos de l'exercici.

  2. Un estat de dotacions, amb l'avaluació de les necessitats de despesa per al desplegament de les seves activitats durant l'exercici.

2. L'import de les dotacions destinades a remuneracions del personal al servei d'aquests ens té caràcter limitador. Així mateix, l'import total de les dotacions que corresponguin a despeses corrents, d'una banda, i l'import total de les dotacions corresponents a despeses de capital, de l'altra, també té caràcter limitador.

D'acord amb això i en el límit dels imports totals de les dotacions per a despeses corrents, d'una banda, i de les dotacions per a despeses de capital, de l'altra, l'import de cadascuna de les dotacions té caràcter estimatiu, excepte pel que fa a les despeses de personal.

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, a proposta de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'entitat, pot ampliar o reduir el límit màxim de les dotacions per a despeses de personal i de les dotacions totals per a despeses corrents i de capital.

Article 65

Avantprojecte de pressupost d'explotació i de capital Les entitats i societats a què es refereix l'article anterior han d'elaborar anualment l'avantprojecte de pressupost d'explotació i de capital, al qual s'ha d'adjuntar la documentació complementària següent, d'acord amb les previsions pluriennals que s'estableixin:

  1. Una memòria explicativa del contingut i dels objectius que s'han d'aconseguir durant l'exercici, entre els quals han de figurar les rendes que esperin generar per raó de la seva activitat, i els indicadors d'eficàcia, com també la resta d'aspectes que s'estableixin per mitjà de l'ordre a què es refereix l'article 66.1.

  2. Un avanç de l'estat d'execució de l'exercici corrent.

Article 66

Procediment d'elaboració i àmbit temporal 1. Els avantprojectes de pressuposts d'explotació i de capital i la documentació complementària a què es refereix l'article anterior s'han de trametre a la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, per mitjà de la conselleria d'adscripció de l'entitat corresponent, abans de la data que es determini mitjançant una ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts.

2. Aquests avantprojectes s'han de sotmetre a l'acord del Consell de Govern d'acord amb el que preveu l'article 38 d'aquesta llei.

3. L'exercici pressupostari coincidirà amb l'any natural, sense perjudici dels ajusts que resultin necessaris quan les operacions que hagi de dur a terme l'entitat o la societat estiguin vinculades a un procés productiu de distint àmbit temporal.

Article 67

Fundacions del sector públic Les disposicions contingudes en els articles 64 a 66 d'aquesta llei s'han d'aplicar a les fundacions del sector públic en tot el que no s'oposin a la seva normativa específica.'

6. L'article 68 queda sense contingut.

7. L'article 86 queda modificat de la manera següent:

'Article 86

Entitats del sector públic instrumental de la comunitat autònoma 1. Les disposicions contingudes en els articles 79 a 85 d'aquesta llei són aplicables als organismes autònoms, llevat que la llei de creació de l'organisme prevegi l'aplicació, únicament, del control financer.

2. La intervenció prèvia de la resta d'entitats del sector públic instrumental de la comunitat autònoma, amb inclusió dels consorcis, s'ha de substituir, en tot cas, pel control financer regulat en el capítol III d'aquest títol, sense perjudici dels mecanismes específics de control permanent de la gestió d'aquests ens que, si n'és el cas, s'estableixin en la legislació reguladora del sector públic instrumental de la comunitat autònoma.' 8. L'apartat 5 de l'article 87 queda modificat de la manera següent:

'5. Correspon al titular de cada conselleria dur a terme el seguiment de les deficiències detectades en els controls financers de la conselleria i dels ens instrumentals adscrits, com també de les mesures que s'hagin de prendre per tal de solucionar-les.' 9. L'apartat 1 de l'article 92 queda modificat de la manera següent:

'1. El compte general de la comunitat autònoma ha de comprendre totes les operacions pressupostàries, patrimonials i de tresoreria dutes a terme durant l'exercici, i s'ha de formar amb els estats comptables següents:

  1. Compte de l'Administració de la comunitat autònoma.

  2. Comptes anuals del Servei de Salut de les Illes Balears, de l'Agència Tributària de les Illes Balears i, si n'és el cas, de cadascun dels organismes autònoms amb pressupost propi en els pressuposts generals de la comunitat autònoma.

  3. Comptes anuals de les entitats públiques empresarials.

  4. Comptes anuals de les societats mercantils públiques.

  5. Comptes anuals de les fundacions del sector públic.

  6. Comptes anuals dels consorcis.' 10. L'apartat 2 de l'article 92 queda modificat de la manera següent:

`2. Així mateix, s'ha d'incorporar al compte general de la comunitat autònoma qualsevol altre estat que es determini per via reglamentària i, en tot cas, els informes d'auditoria dels comptes anuals de cada entitat, com també els estats que reflecteixin el moviment i la situació dels avals concedits per la comunitat autònoma.' 11. L'apartat 4 de l'article 92 queda sense contingut.

12. L'article 94 queda modificat de la manera següent:

'Article 94

Comptes anuals de la resta d'ens instrumentals del sector públic de la comunitat autònoma 1. Els comptes a què es refereixen les lletres b) a f) de l'article 92.1 anterior els ha de formar la Intervenció General d'acord amb els comptes de cadascuna de les entitats que s'hagin de presentar al Parlament de les Illes Balears, a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes.

2. La falta de remissió dels comptes esmentats no serà obstacle perquè la Intervenció General pugui formar el compte general de la comunitat autònoma amb els comptes que hagi rebut.' 13. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, en l'article 100, amb la redacció següent:

`3. Així mateix, en el mes de setembre de cada any, el Govern de les Illes Balears ha de trametre al Parlament de les Illes Balears un avanç del compte de pèrdues i guanys i del balanç de situació a 30 de juny de l'any en curs de totes les entitats del sector públic autonòmic a què es refereix el capítol IV del títol II el pressupost de despeses o estat de dotacions de les quals ultrapassi els 30 milions d'euros.' Disposició final quarta Modificació de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears Es modifica la lletra g) de l'article 8.3 de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

'g) Acceptar les delegacions de competències d'altres administracions públiques i les seves entitats dependents a favor de l'Agència Tributària, i autoritzar les delegacions de competències i els encàrrecs de funcions de l'Agència a altres administracions o entitats públiques.' Disposició final cinquena Modificació de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears Es modifica la lletra b) de l'article 70.3 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

'b) Contra els actes del director general o de l'òrgan de direcció del Servei de Salut de les Illes Balears es pot interposar recurs d'alçada davant el Consell General, llevat dels actes dictats en matèria de contractes del sector públic, de responsabilitat patrimonial i de personal estatutari, els quals exhaureixen la via administrativa.' Disposició final sisena Modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears 1. Es modifica la lletra l) de l'article 99.1 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

'l) Quan siguin nomenats o contractats com a personal directiu professional de l'Administració de la comunitat autònoma o de qualssevol de les entitats del sector públic instrumental de la comunitat autònoma.' 2. S'afegeix una nova lletra, la lletra m), a l'article 99.1 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

'm) En els altres supòsits que determini la normativa bàsica estatal o una llei.' Disposició final setena Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Palma,vint-i-u de juliol de dos mil deu EL PRESIDENT,

Francesc Antich Oliver El conseller de Presidència Albert Moragues Gomila.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR