Llei 7/2009, d'11 de desembre, electoral dels consells insulars

Secció:1.- Disposicions generals
Emissor:PresidENcia de les Illes Balears
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

Llei 7/2009, d'11 de desembre, electoral dels consells insulars EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI EXPOSICIÓ DE MOTIUS La reforma introduïda en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, ha suposat un canvi substancial en el sistema d'elecció dels membres dels consells insulars de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa. A partir de la vigència de la reforma, els consellers electes ja no són els diputats elegits per al Parlament en cada illa, sinó `els consellers elegits en les circumscripcions respectives, per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, mitjançant un sistema de representació proporcional, respectant el règim electoral general', en paraules de l'article 64.1 de l'Estatut. Amb aquesta separació de les llistes electorals al Parlament i als consells, aquests assoleixen una substantivitat i una maduresa plenes com a institucions de la comunitat autònoma. Per altra banda, i amb referència al Consell Insular de Formentera, l'article 63.2 de l'Estatut estableix que `està integrat pels regidors de l'Ajuntament de Formentera', amb la qual cosa remet implícitament a la legislació electoral general, que regula les eleccions locals als ajuntaments. Per tot això, aquesta llei regula les eleccions als consells insulars de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa i, en canvi, pel que fa al Consell Insular de Formentera, regeix l'elecció de la legislació electoral general (article 1).

L'Estatut d'Autonomia preveu expressament que es dicti una llei com aquesta, que reguli els processos electorals als consells insulars. Així ho diu taxativament l'apartat 2 de la disposició transitòria setena: `Mentre no sigui aprovada la llei del Parlament que, en aplicació d'aquest Estatut, reguli l'elecció dels membres dels consells insulars de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa [...]'. I així ho preveu també l'article 64.4: `Una llei del Parlament ha de regular el nombre de membres que han d'integrar cada consell insular, i també les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat que els afectin'. Per tot això, aquesta llei pretén donar compliment rigorós al mandat estatutari que efectuen els dos preceptes esmentats. I això es fa a més en exercici de competències exclusives de la comunitat autònoma, atès que els consells insulars formen part del sistema institucional autonòmic (article 39 de l'Estatut) i que la comunitat autònoma té la competència exclusiva sobre `organització, règim i funcionament de les seves institucions pròpies' (article 30.1 de l'Estatut).

Quant al sistema que segueix aquesta llei, no tindria sentit tramitar i aprovar un llarg text legal quan les eleccions dels diputats del Parlament de les Illes Balears ja es regulen mitjançant una llei electoral. Per aquesta raó, la disposició addicional primera d'aquesta norma remet en bloc a la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per tal d'aprofitar-ne les regles i determinacions, que han estat contrastades amb la realitat en nombrosos processos electorals. Per això, la disposició addicional primera de la llei disposa que les regles establertes per a les eleccions autonòmiques en la Llei 8/1986 són aplicables amb caràcter general també a les eleccions als consells insulars, llevat de les regles especials que s'especifiquen en la llei present.

Pel que fa al contingut de la llei, el títol I regula l'àmbit d'aplicació, el dret de sufragi actiu i passiu, incloses les incompatibilitats, i especifica la inelegibilitat dels senadors elegits en representació de la comunitat autònoma, tal com fa l'apartat 2.e) de la disposició transitòria setena de l'Estatut. El títol II regula, a l'article 5, l'administració electoral i defineix únicament els òrgans que la componen (la Junta Electoral Central, la Junta Electoral de les Illes Balears, les juntes de zona i les meses electorals), atès que es tracta d'un tema acuradament regulat en la Llei electoral de la comunitat autònoma, i per això en la resta d'aspectes sobre l'administració electoral s'han d'aplicar les regles de la Llei 8/1986. En sintonia també amb l'apartat 2.h) de la disposició transitòria setena, l'article 6 determina que la convocatòria de les eleccions l'ha de fer per decret el president de la comunitat autònoma, d'acord amb l'article 42.3 de la Llei Orgànica del règim electoral general, la qual cosa implica que les eleccions als consells insulars s'han de celebrar el quart diumenge de maig de l'any que pertoqui. L'article 7 regula l'aspecte clau de la composició quantitativa o numèrica de cada un dels tres consells insulars esmentats, i també altres aspectes complementaris quant a l'atribució de les places de consellers electes a les diferents candidatures, d'una manera similar a la prevista en l'apartat 2.j) de la disposició transitòria setena de l'Estatut. L'article 8 determina que els partits, les federacions, les coalicions i les agrupacions electorals que pretenguin concórrer a les eleccions han de designar un representant general per a cada elecció a cada consell insular. En el títol III, l'article 9 inclou les figures de l'administrador de candidatura i de l'administrador general. L'article 10 estableix les quantitats amb què se subvencionaran les despeses electorals, en funció dels consellers elegits i dels vots aconseguits. Finalment, i de manera transitòria fins que la nova llei de consells insulars ho determini, es regulen els terminis i l'acte de constitució del nou ple dels consells després de les eleccions i també l'elecció del president del consell insular.

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1 Àmbit d'aplicació 1. Aquesta llei té per objecte regular les eleccions als consells insulars de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa, en compliment de les previsions contingudes en l'Estatut d'Autonomia i sens perjudici del que disposi la legislació de l'Estat en matèria de règim electoral de la seva competència.

  1. Les eleccions al Consell Insular de Formentera es regeixen pel que disposa la legislació electoral general per a les eleccions municipals.

  2. La circumscripció electoral en les eleccions als consells insulars és l'illa respectiva.

Article 2

Dret de sufragi actiu 1. En les eleccions als consells esmentats en l'article 1.1, són electors a cada illa, respecte del consell insular corresponent, tots els ciutadans espanyols que gaudeixen del dret de sufragi actiu en els termes de la legislació electoral general i tenen la condició política de ciutadans de la comunitat autònoma, d'acord amb l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia.

  1. Per a l'exercici del dret de sufragi en les eleccions a què es refereix aquesta llei, és indispensable la inclusió en el cens electoral vigent a cada una de les illes respectives.

Article 3

Dret de sufragi passiu 1. Són elegibles, en cada una de les eleccions previstes en l'article 1.1, tots els ciutadans que tenen la condició d'electors en la circumscripció respectiva i no es troben en alguna de les causes d'inelegibilitat previstes en les disposicions comunes de la Llei Orgànica del règim electoral general.

  1. Són inelegibles:

- Els ministres i els secretaris d'Estat del Govern de l'Estat.

- El síndic de greuges, els membres de la Sindicatura de Comptes i els membres del Consell Consultiu.

- El president del Consell Econòmic i Social i el del Consell Audiovisual.

- Els parlamentaris de les assemblees legislatives d'altres comunitats autònomes.

- Els presidents, els membres del Consell de Govern i els alts càrrecs d'altres comunitats autònomes.

- Els qui exerceixin funcions o càrrecs conferits i remunerats per estats estrangers.

- El director general de l'ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i els directors de les societats que en depenen, com també la resta de directors dels mitjans públics de comunicació de les Illes Balears.

- Els senadors elegits en representació de la comunitat autònoma.

Article 4

Incompatibilitats 1. Totes les causes d'inelegibilitat ho són també d'incompatibilitat.

  1. A més de les persones compreses en l'article 155.2 de la Llei Orgànica de règim electoral general, també són incompatibles:

    - Els senadors i els diputats de les Corts Generals.

    - Els parlamentaris europeus.

    - Els membres del Govern de les Illes Balears.

    - Els membres dels consells d'administració de l'ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i de les societats que en depenen, o de la resta dels mitjans públics de comunicació de les Illes Balears.

    - Els delegats insulars o òrgans equivalents de les conselleries de l'administració autonòmica.

    - Els directors generals i els secretaris generals de l'Administració de la comunitat autònoma, els caps dels gabinets de Presidència i de les conselleries i els càrrecs que s'hi equiparen.

    - Els directors insulars i els secretaris tècnics dels departaments de l'administració insular, els caps dels gabinets de la presidència del consell i els càrrecs que s'hi equiparen.

  2. Cap electe no pot adquirir la condició de membre del consell insular si es troba en una causa d'incompatibilitat.

  3. Els membres incompatibles han de ser substituïts al consell insular que els correspongui pels candidats que ocupin el lloc següent al del darrer elegit en les llistes electorals corresponents.

  4. El conseller electe que accepti un càrrec, una funció o una situació que siguin constitutius d'una incompatibilitat ha de cessar en la seva condició de membre del consell.

  5. Correspon al ple del consell insular el reconeixement i la declaració de les causes d'incompatibilitat.

    TÍTOL II RÈGIM ELECTORAL Article 5

    Administració electoral 1. En els processos electorals a què es refereix aquesta llei, integren l'administració electoral la Junta Electoral Central, la Junta Electoral de les Illes Balears, les juntes de zona i les meses electorals, regulades pel que disposa la Llei Orgànica del règim electoral general i la Llei electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  6. La junta de zona competent per a les eleccions al Consell Insular de Mallorca és la Junta de Zona de Palma, al Consell Insular de Menorca és la Junta de Zona de Maó i al Consell Insular d'Eivissa és la Junta de Zona d'Eivissa.

Article 6

Convocatòria d'eleccions 1. La convocatòria d'eleccions als consells insulars esmentats en l'article 1.1 s'ha de fer per decret del president de la comunitat autònoma, d'acord amb les condicions i els terminis establerts en l'article 42.3 de la Llei Orgànica del règim electoral general. La data de les eleccions insulars ha de coincidir en tot cas amb la de les municipals.

  1. El decret de convocatòria s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i ha de ser difós en els mitjans de comunicació social.

Article 7

Sistema electoral 1. El Consell Insular de Mallorca està integrat per 33 consellers, el de Menorca per 13 consellers i el d'Eivissa per 13 consellers.

  1. L'atribució de les places de consellers electes a les candidatures s'ha de fer de conformitat amb el que disposa l'apartat 3 de l'article 12 de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  2. A l'efecte de l'atribució de les places de consellers electes no s'han de tenir en compte les candidatures que no hagin obtingut almenys el 5% dels vots vàlids emesos en la circumscripció electoral corresponent.

Article 8

Procediment electoral 1. Les candidatures electorals han de contenir una presència equilibrada d'homes i de dones. Les llistes han d'estar integrades per candidats d'ambdós sexes ordenats de forma alternativa.

  1. En el supòsit previst en l'article 15 de la Llei electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, els partits, les federacions, les coalicions i les agrupacions d'electors que pretenguin concórrer a les eleccions han de designar un representant general i un suplent en l'elecció a cada consell insular, mitjançant un escrit presentat a la Junta Electoral de les Illes Balears en els termes que preveu l'article esmentat.

TÍTOL III DESPESES I SUBVENCIONS ELECTORALS Article 9

Administrador de candidatura i administrador general Els partits, les federacions, les coalicions i les agrupacions d'electors nomenaran un administrador de candidatura i, si es presenten a més d'una circumscripció, un administrador general amb l'abast i en els termes prevists a la Llei Orgànica de règim electoral general.

Article 10

Despeses i subvencions electorals 1. La comunitat autònoma ha de subvencionar les despeses electorals d'acord amb les regles següents:

- Per conseller obtingut: 12.777,23 euros.

- Per vot aconseguit per cada candidatura que obtengui representació al consell: 0,42142 euros.

  1. El límit de les despeses electorals en les eleccions a què es refereix aquesta llei és el que resulta de multiplicar per 0,67649 el nombre d'habitants corresponents a la població de dret de la circumscripció electoral en què els partits, les federacions, les coalicions o les agrupacions d'electors presentin la seva candidatura, amb independència de la resta de processos electorals als quals concorrin. Per tant, no hi és aplicable el que disposa l'article 131.2 de la Llei Orgànica del règim electoral general.

  2. A més de les subvencions a què es refereixen els apartats anteriors, la comunitat autònoma ha de subvencionar als partits, les federacions, les coalicions i les agrupacions d'electors les despeses electorals ocasionades per la tramesa directa i personal als electors de sobres i paperetes o de propaganda i publicitat electoral, d'acord amb les regles següents:

    1. S'han d'abonar 0,16635 euros per elector en cada una de les circumscripcions en què s'hagi presentat llista al consell insular, sempre que la candidatura hi obtengui representació.

    2. Les quantitats subvencionades en aquest punt no estan incloses dins el límit previst en l'apartat 2 anterior, sempre que s'hagi justificat la realització efectiva de l'activitat a què es refereix l'apartat present.

  3. L'actualització de les quantitats fixades per subvencionar les despeses originades per les activitats electorals a què es refereix aquesta llei i el límit d'aquestes despeses s'ha de fer per ordre del conseller d'Economia i Hisenda, i s'ha de verificar mitjançant l'aplicació, a les quantitats abans esmentades, del coeficient deflacionista corrector de l'índex de preus de consum.

    Disposició addicional primera Normativa supletòria En tot allò que no estigui previst en aquesta llei, s'ha d'aplicar el que disposa la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Les regles establertes per a les eleccions autonòmiques són també aplicables a les eleccions als consells insulars.

    Disposició addicional segona Desplegament normatiu Es faculta el Govern de la comunitat autònoma a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per al compliment i l'execució d'aquesta llei.

    Disposició transitòria primera Constitució dels consells insulars Mentre no estigui aprovada la llei que reguli els consells insulars, l'acte de constitució dels consells ha de seguir les regles que s'expressen a continuació:

    1. Els consells insulars esmentats en l'article 1.1 s'han de constituir després del dia 20 i abans del dia 45 des que s'hagin celebrat les eleccions.

    2. La convocatòria de la sessió constitutiva ha de fer-la el president en funcions del consell, després d'haver consultat el representant electe designat per cada una de les llistes electorals que hagin obtingut representació.

    3. En l'acte de constitució s'ha de formar una mesa d'edat, integrada pels electes de major i menor edat presents a l'acte, el secretari de la qual ha de ser qui ho sigui del ple. La mesa ha de comprovar les credencials presentades o les acreditacions de la personalitat dels electes d'acord amb els certificats que hagi remès la Junta Electoral de les Illes Balears.

    4. Seguidament, la mesa ha de declarar constituït el nou ple si hi concorren la majoria absoluta dels consellers electes. En cas contrari, s'ha de dur a terme una sessió dos dies després i el ple s'entén vàlidament constituït sigui quin sigui el nombre de consellers electes presents.

    5. Els consellers electes han de prendre possessió davant la mesa d'edat mitjançant jurament o promesa.

      Disposició transitòria segona Elecció del president Mentre no estigui aprovada la llei que reguli els consells insulars, l'elecció de president del consell ha de seguir les regles que s'expressen a continuació:

    6. L'elecció del president ha de tenir lloc en la sessió de constitució del consell insular.

    7. Poden ser candidats a la presidència del consell tots els consellers electes que hagin estat caps de llista electoral o els que els hagin substituïts per ordre de la mateixa llista.

    8. Una vegada efectuades les consultes que consideri escaients, la Mesa proposarà al ple el candidat que presenti més signatures de consellers en suport a la seva candidatura i, en cas d'empat, el que pertanyi a la llista electoral més votada.

    9. El candidat proposat ha de presentar al ple el seu programa polític i n'ha de sol·licitar la confiança.

    10. Si el ple atorga la confiança al candidat per majoria absoluta dels seus membres, el candidat és proclamat president. Si no obté la majoria absoluta, la mateixa proposta s'ha de sotmetre a nova votació i la confiança és atorgada per majoria simple.

    11. Si en aquestes votacions no s'obté la confiança del ple, s'han de tramitar propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors.

    12. En el cas que hagin transcorregut quaranta-vuit hores a partir de la primera votació per a la investidura i cap candidat no hagi obtingut la confiança del ple, ha de ser proclamat president qui encapçali la llista electoral que hagi obtingut el nombre més alt de vots.

      Disposició final única Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

      Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

      Palma, onze de desembre de dos mil nou EL PRESIDENT,

      Francesc Antich i Oliver El Conseller de Presidència Albert Moragues Gomila