Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

Sección1.- Disposicions generals
EmisorPresidENcia de les Illes Balears
Rango de LeyLlei

Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI EXPOSICIÓ DE MOTIUS Un element característic del marc jurídic audiovisual a l'Estat espanyol ha estat la consideració de l'activitat de comunicació audiovisual com un servei públic de titularitat estatal. Aquesta configuració arrenca de l'antic Estatut de la ràdio i la televisió de 1980 i s'estén a les lleis que donen cobertura a la intervenció privada en aquest camp (Llei de la televisió privada de 1988). També, des de la perspectiva territorial, la creació dels canals autonòmics es va configurar en règim de concessió de l'Estat en la Llei 46/1983, reguladora del tercer canal de televisió, circumstància que accentuava encara més el monopoli estatal de la comunicació audiovisual.

Tanmateix, aquest concepte d'activitat audiovisual vinculada al servei públic i amb titularitat única estatal no es pot considerar avui en el mateix sentit que fa alguns anys, sobretot després dels canvis tecnològics que han relativitzat els límits d'utilització de l'espai radioelèctric.

Cal recordar que la comunicació audiovisual és una fórmula d'expressió del dret i de les llibertats d'informació i de comunicació consagrades com a dret fonamental en l'article 20 de la Constitució, la qual cosa fa necessari que les seves restriccions estiguin fonamentades en motius de transcendència constitucional.

Des del punt de vista de la titularitat de servei públic, la reforma els anys 2006 i 2007 de diferents estatuts d'autonomia és especialment transcendent per valorar la vigència del principi de titularitat estatal d'aquest servei.

L'article 31 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears reconeix a la comunitat autònoma la competència de desenvolupament i execució sobre els mitjans de comunicació social, competència que permet considerar com a propi l'àmbit de gestió en aquest camp. Aquesta lectura es confirma quan l'article 91 del mateix estatut estableix que `una llei del Parlament ha de regular l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears', la qual cosa comporta un reconeixement implícit de la titularitat autonòmica amb un marge d'actuació reguladora i de gestió que excedeix clarament l'esquema del règim de concessió derivat de la Llei del tercer canal.

Les previsions sobre comunicació audiovisual que conté l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears permeten entendre que el servei públic de ràdio i televisió ja no té la condició general de servei públic estatal, la qual cosa porta necessàriament a una interpretació més flexible del marc regulador de la Llei del tercer canal de 1983 pel que fa a l'organització del servei públic de ràdio i televisió de les Illes, servei que ha de ser considerat ja com a propi de la comunitat autònoma.

Aquesta nova concepció excedeix la capacitat reguladora i organitzativa de la Llei 7/1985, de 22 de maig, de creació de la Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, modificada per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives, la qual cosa fa necessari un nou plantejament.

El desplegament d'un model de mitjans públics de comunicació de la mateixa comunitat autònoma esdevé una eina imprescindible per al procés de normalització de la llengua catalana i la cultura pròpia, com també una ajuda inestimable en la construcció de la consciència col·lectiva i el sentiment de pertinença a la col·lectivitat.

Aquesta llei respon, a més, igual que la regulació del Consell Audiovisual de les Illes Balears, al mandat de l'Estatut d'Autonomia. Una posterior llei general audiovisual de les Illes Balears regularà el marc de la comunicació audiovisual dels diferents àmbits de les Illes Balears per qualsevol mitjà o canal de difusió i tindrà en compte la seva inserció en l'espai de comunicació audiovisual dels territoris de llengua catalana.

La regulació del servei públic de la ràdio i la televisió de les Illes Balears ha de definir essencialment l'organització i el règim jurídic de la seva prestació i ha de garantir els elements específics que diferencien l'activitat de servei públic de l'activitat privada audiovisual.

Els mitjans públics de comunicació audiovisual han d'estar orientats a complir unes funcions de servei públic de manera que es garanteixin i prioritzin els valors que el legislador considera que són la raó de ser del servei i que estan íntimament lligats amb el dret a rebre informació veraç, a la garantia del pluralisme, al respecte de la dignitat de les persones i a oferir uns continguts de qualitat, sense que això comporti necessàriament una renúncia al caràcter lúdic i generalista de les emissions.

El contingut de la llei és, doncs, essencialment organitzatiu, però amb el benentès que aquest disseny organitzatiu ha d'assumir, i donarhi resposta, les exigències que presenten l'articulació i el funcionament d'un servei públic que compleixi els principis esmentats, però que també actua en el mercat audiovisual.

D'acord amb el que s'acaba d'exposar, la llei té com a objecte principal definir el model organitzatiu i de gestió del servei públic de comunicació audiovisual de les Illes Balears.

Els principis bàsics que estructuren aquest model es defineixen en el títol I de la llei i són els següents:

  1. La consideració de l'activitat de comunicació audiovisual com un servei essencial de la comunitat, d'acord amb el que preveu l'Estatut d'Autonomia.

  2. L'articulació del model entorn del concepte de servei públic, per tal de diferenciarlo de l'activitat privada de comunicació audiovisual. El caràcter públic dels mitjans requereix que la seva orientació hagi de respondre a uns objectius diferents de l'activitat privada i cal que la llei reguladora els defineixi amb precisió.

  3. La previsió dels instruments bàsics que han de guiar l'actuació de l'ens.

    Malgrat l'autonomia de gestió que l'ens ha de tenir, la funció prestadora de servei públic que realitza requereix unes directrius que assegurin en tot cas el compliment de les obligacions de servei públic. Per aquesta raó, l'article 5 de la llei regula el mandat marc i els contractes programa com a eines que han de garantir aquest objectiu.

    L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears és, per mandat estatutari, l'organisme que s'ha d'encarregar de la gestió del servei públic de comunicació audiovisual. Es tracta, per tant, d'una fórmula de gestió descentralitzada que l'article 3 de la llei explicita formalment amb l'atribució a l'ens de la gestió del servei públic.

    El fet que sigui l'Estatut d'Autonomia el que hagi optat per la fórmula d'un ens de gestió obliga a adoptar en aquest cas una fórmula de personificació pública (entitat de dret públic).

    Tanmateix, això no exclou la possibilitat que l'ens actuï per mitjà de societats mercantils encarregades de prestar el servei de ràdio i de televisió, respectivament, atès que aquesta és una fórmula que té un arrelament general en el sistema de gestió dels mitjans públics. Per aquesta raó, el títol II de la llei regula la naturalesa, l'estructura i el règim jurídic de l'ens d'acord amb els principis bàsics següents:

  4. La definició de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears com una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, sens perjudici de la seva adscripció formal a la conselleria competent en matèria audiovisual.

  5. L'establiment d'un estatut d'autonomia de gestió i d'independència funcional de l'ens respecte del Govern i de l'Administració en general, que és del tot necessari per garantir que la gestió del servei públic es dugui a terme sense cap interferència o contaminació amb la ideologia del govern de torn.

  6. La definició de l'estructura de l'ens (article 7), que s'articula al voltant d'una organització matriu (l'ens pròpiament dit) i de dues societats filials encarregades, respectivament, de la gestió de la ràdio i de la de la televisió, el capital de les quals és subscrit íntegrament per la comunitat autònoma d'acord amb el principi de gestió directa del servei.

  7. L'aplicació d'un règim jurídic i de contractació de l'ens i de les seves societats filials que, malgrat el seu component públic de fons, utilitza el dret privat com a marc regulador general. L'aplicació del dret privat facilita l'actuació gestora en un escenari en què el servei públic entra en concurrència amb els operadors privats de ràdio i televisió, la qual cosa exigeix que la gestió del servei sigui àgil i eficaç.

    El títol II de la llei regula també el sistema organitzatiu de l'ens, que s'articula sobre tres òrgans: el Consell de Direcció, el director o la directora general i el Consell Assessor de Continguts i de Programació.

    En relació amb aquest model organitzatiu, cal fer algunes consideracions d'especial rellevància:

  8. En primer lloc, la configuració del Consell de Direcció com a òrgan principal de l'ens, el qual té atribuïdes les competències corresponents a les decisions estratègiques i de més rellevància per a l'administració de l'ens.

  9. En segon lloc, la garantia del pluralisme en la composició del Consell de Direcció, que la llei assegura per mitjà de:

    1r. L'elecció dels seus membres pel Parlament per majoria de dos terços, un requisit que imposa l'article 91.3 de l'Estatut.

    2n. Un perfil tècnic i professional dels candidats a ser elegits que garanteixi la seva actuació amb plena independència i neutralitat.

  10. En tercer lloc, l'establiment d'un mandat dels membres del Consell de Direcció de sis anys amb una única possible renovació i un règim de renovacions parcials.

  11. En quart lloc, l'estatut personal dels membres del Consell de Direcció, que comporta l'aplicació d'un règim d'incompatibilitats que és indispensable per garantir la seva actuació independent i neutral respecte dels poders públics i del sector audiovisual.

  12. En cinquè lloc, la configuració del director o la directora general de l'ens com a òrgan de representació institucional i com a òrgan executiu al qual s'assignen les principals funcions gestores.

  13. En sisè lloc, l'acabament del disseny organitzatiu amb el Consell Assessor de Continguts i de Programació, la finalitat del qual obeeix a la necessitat d'articular la participació social en el si de l'ens, mitjançant un òrgan que integri representants dels diversos sectors de la societat.

    La funció de servei públic que compleix l'Ens Públic de Radiotelevisió ha de quedar vinculada al compliment d'uns objectius de programació i de continguts coherents amb aquesta funció. Per aquesta raó, el títol I de la llei defineix l'orientació que han de tenir aquests continguts, com també la seva finalitat social.

    El títol III de la llei complementa, per tant, el que ja preveu el títol I en relació amb la funció i les missions de servei públic, mitjançant uns principis de programació, entre els quals cal destacar el lliure accés que han de tenir tots els canals i serveis que tenen la condició de servei públic, com també la necessitat que la programació atengui de manera especial la infància i la joventut i els col·lectius que requereixen una atenció específica.

    Cal recordar aquí que l'eficàcia dels principis que han d'inspirar en tot cas la programació de servei públic es garanteix essencialment mitjançant el mandat marc i els contractes programa que la mateixa llei regula. En aquest sentit, el capítol II del títol III desenvolupa aquesta darrera figura i determina el contingut mínim que ha de tenir en compte com a instrument bàsic de garantia del compliment del servei públic.

    El títol IV de la llei regula els aspectes financers i de personal de l'Ens Públic de Radiotelevisió. En aquest sentit, determina l'aplicació a l'ens de la legislació pressupostària i de finances públiques en relació amb les entitats de dret públic i amb les societats que integren el sector públic.

    Aquests comptes han de reflectir separadament les activitats de servei públic de la resta d'activitats, atès que aquesta és una exigència de transparència que afecta l'actuació de l'ens en una activitat subjecta a les normes de lliure competència. Cal esmentar també que la fiscalització dels comptes anuals de l'ens se sotmet al règim d'auditoria externa, sens perjudici, com és obvi, del control que pot exercir la Sindicatura de Comptes.

    En relació amb el patrimoni de l'ens i de les seves societats prestadores del servei públic, la llei opta per un règim de domini privat o patrimonial, seguint la tendència oberta per la Llei 17/2006, de 5 de juny, de la ràdio i la televisió de titularitat estatal. Aquest règim es justifica per aconseguir més agilitat d'actuació en un mercat en què el servei públic ha de competir amb els operadors privats.

    Finalment, cal fer menció de la política d'endeutament que la llei limita al finançament de les inversions en actiu immobilitzat material i immaterial i per atendre dèficits temporals de tresoreria, tot això dins els límits fixats pel contracte programa, i a la compensació econòmica per raó del servei públic que ha de preveure la llei anual del pressupost i que no pot superar en cap cas el cost net del servei públic prestat. El criteri de cost net d'aquesta compensació, juntament amb el principi comptable de separació entre activitat del servei públic i altres activitats, són instruments necessaris per evitar eventuals possibles problemes derivats de l'aplicació de les normes comunitàries sobre competència.

    El capítol II del títol IV determina el règim del personal al servei de l'ens i de les seves empreses filials, que es regeix per la legislació laboral, sens perjudici de l'aplicació de les normes de la legislació de la funció pública sobre contractació laboral.

    El títol V de la llei regula el sistema de control extern de l'ens i de les seves empreses filials, aspecte especialment important quan es tracta d'un servei públic com és ara el de la comunicació audiovisual.

    En aquest sentit, els instruments de control extern són diversos i d'especial rellevància institucional. És el cas del control parlamentari, que s'exerceix mitjançant l'elaboració del mandat marc, la tramesa d'informació i les compareixences periòdiques davant el Parlament, i del control econòmic i financer, que exerceix la Sindicatura de Comptes.

    Requereix una menció especial el control fet per l'autoritat audiovisual, a la qual la llei encomana la tasca de supervisió del compliment de les obligacions de servei públic de l'ens i de les societats prestadores, com també, en general, de l'adequació de la seva actuació a la legislació audiovisual.

    La Llei de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears preveu finalment les mesures legislatives addicionals i transitòries que són necessàries per aplicarla.

    Entre les disposicions addicionals cal destacar les relatives a la transformació de la Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (CRTVIB), creada per la Llei 7/1985, en el nou Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears que crea la nova llei, la desafectació de béns del domini públic subsegüent al canvi del règim patrimonial que es preveu per al nou ens i les previsions relatives a la constitució dels òrgans de govern de l'ens i la substitució dels actualment existents.

    Pel que fa a les disposicions transitòries, cal esmentar les previsions sobre la primera renovació parcial del Consell de Direcció i una clàusula d'exempció de la intervenció del Consell Audiovisual prevista en la llei mentre aquest organisme no s'hagi creat.

    Finalment, la llei conté una disposició derogatòria de la Llei 7/1985 i de les lleis posteriors que l'han modificada, i també de totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que determina la nova regulació legal o hi siguin incompatibles. Atesa la naturalesa administrativa de la matèria regulada i el seu component de servei públic, també es preveu una àmplia habilitació normativa a favor del Govern per desplegar la llei, habilitació que s'ha d'entendre sens perjudici de la capacitat reguladora que la mateixa llei reconeix al Consell de Govern en determinats àmbits, i també de la potestat normativa que pugui tenir el futur Consell Audiovisual d'acord amb la llei reguladora.

    TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1

    Objecte Aquesta llei té per objecte regular la prestació del servei públic de ràdio i televisió, per qualsevol mitjà o canal de difusió, de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d'acord amb el que estableixen els articles 90 i 91 de l'Estatut d'Autonomia.

Article 2

Funció de servei públic 1. El servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual) és un servei essencial que posa a disposició dels ciutadans de les Illes Balears continguts audiovisuals adreçats a:

  1. Satisfer les necessitats democràtiques, socials i culturals dels ciutadans.

  2. Garantir la llibertat d'expressió i el dret dels ciutadans a rebre una informació independent, objectiva, imparcial, veraç i plural.

  3. Promoure el coneixement i difondre la identitat de les Illes Balears tenint en compte el fet diferencial derivat del seu caràcter insular i pluriinsular.

  4. Garantir l'accés universal a la informació, la cultura, l'educació i l'entreteniment.

  5. Difondre i promoure la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

  6. Promoure el pluralisme i la participació democràtica.

  7. Oferir una programació de qualitat.

  8. Procurar el desenvolupament del sector audiovisual des del punt de vista de la millora de la seva contribució a l'economia de la comunitat autònoma.

  1. La funció de servei públic es duu a terme mitjançant la producció i l'edició de continguts audiovisuals, la difusió d'una programació en obert i l'oferta de serveis connexos o interactius, coherents amb les finalitats esmentades en el punt anterior.

  2. En el marc de la funció de servei públic de la ràdio i la televisió, s'ha de promoure la creació d'un espai audiovisual comú entre el conjunt de territoris lingüístics catalans, potenciant la coproducció i la mútua recepció de continguts audiovisuals emesos en llengua catalana.

  3. El servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual) ha d'incorporar i utilitzar les noves tecnologies i vies de difusió i ha de contribuir al desenvolupament de la societat de la informació.

  4. En tot cas, la funció de servei públic comporta que els serveis informatius siguin elaborats per professionals de la informació, de caràcter laboral, que formin part del personal propi de l'ens i que quedin sota la seva responsabilitat.

Aquest personal ha d'actuar d'acord amb el criteri d'independència professional i amb la norma que distingeix i separa, de manera perceptible, la informació de l'opinió.

Article 3

Gestió del servei 1. La gestió del servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual) de les Illes Balears correspon a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

  1. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears desenvolupa totes les activitats necessàries per exercir la funció de servei públic que li atribueix aquesta llei, i en pot desenvolupar també qualssevol altres relacionades amb la comunicació audiovisual, especialment les de formació i recerca.

  2. La gestió del servei públic es fa per mitjà d'empreses públiques que adopten la forma de societat anònima i actuen com a societats filials de l'ens, d'acord amb el que preveu aquesta llei.

Article 4

Missió del servei públic 1. L'exercici de la funció de servei públic de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears té com a finalitat:

  1. Garantir el compliment de les orientacions bàsiques a què es refereix l'article 2.1 d'aquesta llei.

  2. Promoure el coneixement i la difusió tant dels principis i els valors constitucionals i estatutaris com de la llengua catalana i la cultura pròpia de les Illes Balears.

  3. Promoure i fomentar els valors cívics, l'educació i la responsabilitat social.

  4. Preservar els drets dels menors i dels joves.

  5. Respectar el dret a l'honor, a la vida privada i a la imatge pròpia.

  6. Garantir l'accés dels grups socials i polítics significatius.

  7. Promoure de manera activa la igualtat entre les dones i els homes.

  8. Cohesionar la societat balear promovent i garantint les seves diverses expressions en l'àmbit audiovisual.

  9. Garantir la màxima continuïtat en la prestació del servei i la plena cobertura del conjunt del territori.

  10. Garantir que les persones amb discapacitat puguin accedir d'una manera efectiva als continguts emesos.

  11. Promoure la integració social de les minories i donar suport als grups socials amb necessitats específiques.

  12. Promoure l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que tenen vincles lingüístics i culturals amb les Illes Balears.

  13. Garantir els drets dels consumidors i usuaris en relació amb la programació, la publicitat i les altres modalitats de promoció comercial.

  14. Promoure el coneixement de la creació artística, la ciència, la història i la cultura.

  15. Promoure el coneixement i el respecte dels valors ecològics i de protecció del medi ambient.

  16. Promoure la cohesió territorial i el coneixement mutu de les illes i els municipis que conformen la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  17. Contribuir a la promoció de la imatge exterior de les Illes Balears des de l'àmbit audiovisual i informatiu.

    1. Així mateix, és missió del servei públic de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears desenvolupar polítiques d'impuls del sector audiovisual de la manera següent:

  18. Cal fomentar, promoure i protegir el sector audiovisual, tant pel que fa a la indústria i el col·lectiu professional, com a la producció i la potenciació d'obres i continguts audiovisuals.

  19. A l'efecte del foment, la promoció i la protecció de l'audiovisual s'han de prioritzar les obres i els continguts que compleixin els requisits següents:

    1r. Ser produïts originalment en català.

    2n. Tenir un 51% dels responsables artístics, tècnics i de continguts residents en els territoris compresos en àmbits lingüístics de parla catalana.

  20. Les obres a què fa referència la lletra b) han de complir, a més, alguna de les condicions següents:

    1a. Ser realitzades per un productor, o més d'un, establerts a les Illes Balears o en altres territoris de parla catalana.

    2a. Tenir una producció supervisada i controlada per un productor, o més d'un, establerts a les Illes Balears o en altres territoris de parla catalana.

    3a. Finançarne el cost total de producció mitjançant la contribució majoritària de productors establerts a les Illes Balears o en altres territoris de parla catalana, en supòsits de coproducció, sempre que aquesta no estigui controlada per un o més productors establerts fora de les Illes Balears o dels territoris de parla catalana.

Article 5

Mandat marc i contractes programa 1. El Parlament ha d'aprovar un mandat marc adreçat a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, en el qual s'han d'establir els objectius que ha d'assolir el servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual), d'acord amb el que determina l'article anterior. La vigència del mandat marc és de sis anys.

  1. Els objectius que prevegi el mandat marc s'han de desenvolupar de manera precisa i concreta mitjançant els contractes programa subscrits entre el Govern i l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La vigència dels contractes programa és de tres anys.

  2. El Parlament ha de vetllar perquè els contractes programa subscrits entre el Govern i l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears s'ajustin a les previsions del mandat marc, en la forma que determina aquesta llei i el Reglament del Parlament.

    TÍTOL II ENS PÚBLIC DE RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS Capítol I Naturalesa, estructura i règim jurídic Article 6

    Naturalesa 1. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar.

  3. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears resta formalment adscrit a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears per mitjà de la conselleria competent en matèria de comunicació audiovisual.

  4. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears té autonomia de gestió i actua amb independència funcional respecte del Govern i de l'Administració, en els termes que estableix aquesta llei.

Article 7

Estructura 1. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears exerceix la funció de servei públic per mitjà de dues societats mercantils, d'acord amb el que estableix l'article 3.3 d'aquesta llei, una de les quals actua en l'àmbit dels serveis de televisió i l'altra en l'àmbit dels serveis de ràdio, i que es denominen empreses filials prestadores.

  1. El capital de les societats a què es refereix el punt anterior ha de ser subscrit íntegrament per la comunitat autònoma de les Illes Balears per mitjà de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i no pot ser alienat, hipotecat, cedit ni gravat de cap manera onerosa o gratuïta.

  2. Les societats poden incloure dins el seu objecte social les activitats de comercialització publicitària i dels seus productes i serveis audiovisuals.

Article 8

Altres societats i participació en societats mercantils 1. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears pot constituir altres societats mercantils o participar en el capital de societats existents, quan el seu objecte social tengui relació amb l'activitat de comunicació audiovisual i l'operació es justifiqui per aconseguir una gestió més eficaç de l'activitat del primer.

  1. La constitució d'aquestes societats requereix l'autorització del Govern, a proposta del Consell de Direcció de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquest mateix requisit s'ha de complir per a l'adquisició o la pèrdua de la participació majoritària, directa o indirecta, en el capital social de les societats a què es refereix el punt anterior.

Article 9

Règim jurídic de l'ens 1. L'activitat de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears s'ajusta a les normes de dret privat, llevat dels supòsits en què la llei determini l'aplicació del dret públic. En tot cas, les relacions entre l'ens i l'administració a la qual resta adscrit es regeixen pel dret públic.

  1. Els acords dictats pels òrgans de govern de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i les pretensions que se'n dedueixin són competència de la jurisdicció que correspongui en cada cas, sense necessitat de formular cap reclamació prèvia en via administrativa.

Article 10

Règim jurídic de les empreses filials 1. Les societats en què s'estructura l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, d'acord amb el que estableixen els articles 3.3 i 7 d'aquesta llei, es regeixen pel dret privat sens perjudici del que determinen aquesta llei i la legislació aplicable a les societats que formen part del sector públic.

  1. L'administració d'aquestes societats correspon a un administrador únic.

    Els estatuts socials han de determinar les seves facultats en relació amb l'autorització de despeses, l'ordenació de pagaments i la contractació. El càrrec d'administrador únic és assumit pel director o la directora general de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears o, en la seva absència, per la persona que el reglament d'aquesta llei determini.

  2. Els estatuts socials també han de determinar, si escau, les facultats reservades al director o la directora de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears en relació amb la gestió de les societats.

  3. Els estatuts socials d'aquestes societats, i també de les altres que es puguin crear d'acord amb el que preveu l'article 8 d'aquesta llei, han de ser aprovats pel Govern, a proposta de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, una vegada aprovats pel seu consell de direcció.

Article 11

Règim de contractació 1. La contractació de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, de les societats filials i de les societats en les quals participi majoritàriament, directament o indirectament, s'ajusta al dret privat, llevat dels supòsits en què s'hagi de regir per la legislació sobre contractació administrativa. En tot cas, s'haurien de respectar els principis de publicitat i de concurrència, llevat que la naturalesa de l'operació que s'hagi de dur a terme sigui incompatible amb aquests principis.

  1. Els serveis que presti l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears a les societats filials gestores del servei públic de ràdio i televisió (comunicació audiovisual) s'han de remunerar amb criteris de mercat i se n'ha de deixar constància en comptes separats establerts a aquest efecte.

    Capítol II Organització de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears Secció 1a Article 12 Òrgans de l'ens L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears desenvolupa les funcions que li atribueix aquesta llei mitjançant els òrgans següents:

    1. El Consell de Direcció.

    2. El director o la directora general.

    3. El Consell Assessor de Continguts i de Programació.

    Secció 2a Article 13

    El Consell de Direcció 1. El Consell de Direcció és el màxim òrgan de govern i administració de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

  2. El Consell de Direcció exerceix les competències que aquesta llei li reconeix i també les altres que corresponen a l'ens i que la llei no atribueix expressament a cap altre òrgan.

Article 14

Composició 1. El Consell de Direcció està integrat per nou membres, que han de ser persones amb qualificació, experiència i mèrits professionals rellevants.

  1. Als efectes del punt anterior, es presumeix que tenen qualificació i experiència suficients per ser membres del Consell de Direcció les persones amb formació superior o de reconeguda competència que hagin desenvolupat durant un termini no inferior a tres anys funcions d'administració, alta direcció o assessorament, o de responsabilitat similar, en entitats públiques o privades, i també aquelles persones que tenguin mèrits rellevants de caràcter professional, docent o de recerca en àmbits relacionats amb la comunicació.

Article 15

Elecció 1. Els membres del Consell de Direcció són elegits pel Parlament per majoria de dos terços. Si aquesta majoria no pot ser assolida en el termini de sis mesos comptadors a partir de la primera votació o del moment en què pertoqui cada renovació parcial d'acord amb el que preveu aquesta llei, serà suficient per a l'elecció la majoria absoluta.

  1. En el moment de l'elecció dels membres del Consell de Direcció, el Parlament també designa entre ells, per les mateixes majories que indica el punt 1 d'aquest article, el membre que ha d'ocupar el càrrec de director o directora general de l'ens i del Consell de Direcció.

  2. En cap cas no són elegibles com a membres del Consell de Direcció els que incorrin en els supòsits que preveu el punt 1.d) de l'article 17 següent, o hagin estat separats d'acord amb el que estableixen els punts 2, 3 i 5 del mateix article.

  3. El president o la presidenta del Parlament ordena la publicació del nomenament del director o la directora i de la resta dels membres del Consell de Direcció en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.

La promesa o el jurament del director o la directora i la resta de membres del Consell de Direcció es realitza davant la Mesa del Parlament, després d'haver-se'n publicat el nomenament en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 16

Durada del mandat 1. El mandat dels membres del Consell de Direcció és de sis anys comptadors des del seu nomenament. Els membres del Consell només poden renovar un sol cop el seu mandat.

  1. Les vacants que es puguin produir han de ser cobertes en la forma que determina l'article anterior. El mandat d'aquest nou membre acaba en la data en què hauria acabat el mandat del membre a qui substitueix.

  2. Un cop acabat el mandat, els membres del Consell que cessin han de continuar en l'exercici de les seves funcions fins a la presa de possessió dels que els han de substituir.

  3. Cada tres anys s'ha de renovar la meitat dels membres del Consell de Direcció. En tot cas, la renovació del càrrec de director o directora general es produeix sempre en la renovació parcial del Consell que coincideix amb l'acabament del seu mandat de sis anys.

  4. La durada dels mandats renovats es calcula sempre prenent com a referència la data del primer nomenament del Consell de Direcció i la data teòrica en què correspongui fer les renovacions, amb independència, per tant, del moment de la presa de possessió.

Article 17

Cessament 1. Els membres del Consell de Direcció cessen en el seu càrrec per:

  1. Compliment del termini del seu mandat, sens perjudici del que estableix el punt 3 de l'article anterior.

  2. Renúncia expressa notificada formalment al Consell.

  3. Defunció.

  4. Inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics o per condemna ferma per delicte dolós.

  1. Els membres del Consell de Direcció també cessen en el seu càrrec si així ho acorda el Parlament, a proposta del Consell de Direcció, per causa d'incapacitat permanent per a l'exercici del càrrec o per incompatibilitat sobrevinguda.

  2. El Consell de Direcció també pot proposar al Parlament el cessament d'un dels seus membres quan consideri que no desenvolupa o no pot desenvolupar les seves funcions d'acord amb els requeriments que determina la llei i la regulació interna del Consell.

  3. L'aplicació del que preveuen els dos punts anteriors requereix la instrucció d'un expedient pel Consell de Direcció, la motivació de la seva proposta i l'aprovació del Parlament per majoria de dos terços.

  4. Tots els membres del Consell de Direcció així com el director general i els directors de les empreses filials prestadores, cessen automàticament quan la liquidació del pressupost anual de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears determini l'existència d'un dèficit del resultat pressupostat amb una desviació igual o superior al 3% de la compensació atorgada per a la prestació del servei públic. En aquest cas, tots els cessats continuaran en funcions fins a la presa de possessió del nou consell i han d'exercir només aquelles funcions que siguin estrictament indispensables per al funcionament de l'ens.

Article 18

Estatut personal 1. Els membres del Consell de Direcció actuen amb plena independència i neutralitat. L'efectivitat d'aquests principis comporta, en tot cas, la garantia de no rebre instruccions, directrius o qualsevol altra classe d'indicació relatives a l'exercici de les seves funcions del Govern, de l'Administració o d'altres institucions o entitats.

  1. Els membres del Consell de Direcció ajusten la seva actuació als principis de legalitat, objectivitat i bon govern i estan subjectes als deures de diligència, fidelitat, lleialtat, secret i responsabilitat en l'exercici de les seves funcions.

  2. L'exercici del càrrec de membre del Consell de Direcció és incompatible amb la condició de membre del Parlament o del Govern, amb l'exercici de qualsevol càrrec d'elecció o designació política i amb l'exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics, organitzacions sindicals o empresarials.

  3. Els membres del Consell de Direcció no poden tenir interessos directes ni indirectes en empreses audiovisuals o en qualsevol mena d'entitats relacionades amb el subministrament o la dotació de material o de programes a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears o a les seves empreses filials.

    Tampoc no poden tenir relació laboral en actiu amb televisions o ràdios públiques o amb televisions i ràdios privades. Si un membre es troba en alguna de les incompatibilitats especificades en aquest punt, disposa de dos mesos per adequar la seva situació al que estableix aquesta llei.

  4. Els membres del Consell de Direcció han de ser retribuïts amb dietes que s'han de fixar reglamentàriament, tenint en compte que els residents a fora de l'illa de Mallorca hauran de ser compensats de manera diferenciada i superior amb la intenció de compensar el major ús del seu temps en trasllats i altres qüestions relacionades amb el desenvolupament de la seva responsabilitat, per la qual cosa les seves dietes podran no estar subjectes als límits establerts per la llei de pressuposts de la comunitat autònoma.

  5. En els supòsits del punt anterior, el règim d'incompatibilitats que preveu el punt 4 s'estén també a les empreses de cinema, vídeo, premsa, publicitat, informàtica, telecomunicacions i serveis de la societat de la informació, i comporta també que durant l'any següent a la data de cessament els titulars del càrrec han de mantenir la situació d'incompatibilitat que estableix aquesta llei.

Article 19

Competències 1. El Consell de Direcció és el responsable del compliment dels objectius de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, dels principis de programació i del seu bon govern i administració.

  1. El Consell de Direcció té les competències següents:

    1. Rebre notificació prèvia del nomenament i del cessament del personal directiu de l'ens i de les empreses filials, així com dels administradors de les societats filials prestadores del servei públic.

    2. Emetre el parer del Consell de Direcció amb caràcter previ al nomenament i al cessament del personal directiu de l'ens i de les empreses filials, i també dels administradors de les societats filials prestadores del servei públic.

    3. Aprovar la proposta del contracte programa i vetllar perquè s'adeqüi al mandat marc aprovat pel Parlament.

    4. Establir les directrius necessàries perquè la programació compleixi les missions de servei públic i vetllar per la seva aplicació.

    5. Aprovar el pla d'activitats de l'ens i de les empreses filials.

    6. Aprovar les plantilles del personal de l'ens i de les empreses filials prestadores, i el seu règim de retribucions, amb els límits propis del sector públic instrumental de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

    7. Complir i fer complir els acords del Consell Audiovisual de les Illes Balears que afectin l'actuació de l'ens i de les empreses filials.

    8. Aprovar els contractes, convenis i negocis jurídics que superin un milió d'euros, sens perjudici de les competències del director general en aquestes matèries.

    9. Requerir als càrrecs directius la informació detallada i completa que consideri necessària en relació amb qualsevol aspecte de la gestió de l'ens.

    10. Aprovar els criteris sobre la contractació i l'emissió de publicitat en els mitjans que depenen de l'ens.

    11. Aprovar els criteris de programació dels mitjans que depenen de l'ens.

    12. Determinar el percentatge mínim de producció pròpia, d'acord amb el contracte programa, i vetllar per la seva aplicació.

    13. Conèixer i resoldre, en darrera instància, els conflictes que es plantegin en relació amb el dret de rectificació.

    14. Aprovar els informes que l'ens hagi d'elevar al Parlament, al Consell Audiovisual i, si escau, al Govern.

    15. Aprovar l'avantprojecte de pressuposts de l'ens i de les empreses filials.

    16. Aprovar els comptes anuals i l'informe anual sobre la gestió de l'ens i de les empreses filials.

    17. Aprovar una memòria anual sobre el compliment de les missions de servei públic i de les obligacions de caràcter econòmic i financer assumides per l'ens i les empreses filials.

  2. El Consell de Direcció actua com a junta general universal de les empreses filials prestadores del servei públic de ràdio i televisió quan sigui necessària la seva intervenció i exerceix totes les competències que la Llei de societats anònimes atribueix a aquest òrgan social.

Article 20

Regles de funcionament 1. El Consell de Direcció es reuneix en sessió ordinària una vegada al mes com a mínim i en sessió extraordinària quan ho determini el director o la directora general o quan ho demani una tercera part dels seus membres.

  1. Els acords del Consell de Direcció s'adopten per majoria dels membres assistents sempre que hi sigui present, com a mínim, la meitat més un dels membres. Tanmateix, els acords relatius a les competències de les lletres c), d), e) i j) del punt 2 de l'article anterior s'adopten per majoria absoluta dels membres del Consell.

  2. El Consell de Direcció té un secretari o una secretària, no conseller, amb llicenciatura en dret, que ha d'estendre acta de les reunions del Consell, certificarne els acords i desenvolupar funcions d'assessorament jurídic. El secretari o la secretària assisteix a les reunions del Consell de Direcció amb veu i sense vot i la seva designació i separació són competència del Consell, a proposta del director o la directora general.

  3. El Consell de Direcció ha d'elaborar i aprovar un reglament de funcionament intern. Aquest reglament s'ha d'aprovar en el termini màxim de tres mesos a partir de la constitució del Consell de Direcció. L'aprovació d'aquest reglament requereix la majoria absoluta dels membres del Consell.

Secció 3a Article 21

El director o la directora general de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears El director o la directora general exerceix amb caràcter permanent les funcions d'administració i representació de l'ens així com la direcció executiva i ordinària.

Article 22

Funcions institucionals i de representació 1. Són funcions del director o la directora general en aquest àmbit:

  1. Convocar les sessions del Consell de Direcció i fixarne l'ordre del dia.

  2. Presidir les sessions del Consell i moderarne els debats.

  3. Vetllar per l'execució dels acords del Consell.

  4. Coordinar les reunions i els treballs de les comissions i ponències en què s'organitza el Consell.

  5. Comparèixer davant la comissió parlamentària encarregada del control de l'actuació de l'ens.

  6. Les altres que li corresponguin d'acord amb la llei.

  1. El director o la directora general dirimeix per vot de qualitat els empats en les votacions del Consell de Direcció.

Article 23

Funcions executives 1. El director o la directora general desenvolupa la direcció executiva ordinària de l'ens, d'acord amb els criteris, els objectius generals i les instruccions que estableix el Consell de Direcció.

  1. El director o la directora general té, en particular, les competències següents:

    1. Executar i fer complir els acords adoptats pel Consell de Direcció.

    2. Establir les directrius bàsiques de l'organització i l'actuació empresarial de l'ens i de les seves empreses filials.

    3. Nomenar amb criteris de professionalitat, una vegada escoltat el Consell de Direcció i prèvia notificació al consell esmentat, el personal directiu i els administradors únics de les societats filials prestadores del servei públic.

    4. Actuar com a òrgan de contractació de l'ens i de les seves societats dins l'àmbit de les seves competències i sense perjudici de les competències del Consell de Direcció.

    5. Adquirir béns mobles i immobles i adoptar les mesures necessàries en relació amb el patrimoni de l'ens, d'acord amb el que estableix la legislació del patrimoni de les Illes Balears i prèvia notificació al Consell de Direcció.

    6. Exercir les funcions de cap superior del personal i dels serveis de l'ens i dictar les disposicions, instruccions i circulars necessàries per a garantir el bon funcionament dels serveis.

    7. Elaborar l'avantprojecte de pressuposts de l'ens i preparar els comptes i l'informe anual de gestió.

    8. Aprovar la programació d'acord amb els criteris establerts pel Consell de Direcció.

    9. Impulsar, coordinar i inspeccionar els serveis de l'ens i de les empreses filials i dictar a l'efecte les instruccions que calgui.

    10. Autoritzar els pagaments i les despeses de l'ens i de les empreses filials, sens perjudici del que disposin els estatuts d'aquestes empreses i de la facultat de delegació.

    11. Exercir la representació ordinària de l'ens per comparèixer en judici en tota classe d'actuacions, amb potestat de conferir poders.

    12. Donar compliment al que disposa la llei sobre el dret de rectificació, sens perjudici de les competències del Consell de Direcció.

    13. Assegurar el compliment de la legislació de protecció de les dades personals.

    14. Preparar i presentar al Consell de Direcció les propostes necessàries perquè el Consell exerceixi les competències que li atorga l'article 19 d'aquesta llei.

  2. El director o la directora general exerceix també les funcions que, si escau, li delega el Consell de Direcció, en l'àmbit de les competències a què es refereixen les lletres g), j), k), m) i n) del punt 2 de l'article 19 anterior. Els acords de delegació han de precisar, en tot cas, els termes i les condicions en què aquesta es formula.

    Secció 4a Article 24

    El Consell Assessor de Continguts i de Programació 1. El Consell Assessor de Continguts i de Programació és l'òrgan de participació social en l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquesta participació s'exerceix mitjançant les funcions que determina l'article següent i, en general, amb la tasca d'assessorament i assistència al Consell de Direcció i al director o la directora general en la definició i l'avaluació de les polítiques de programació i de continguts de l'ens.

  3. El Consell Assessor de Continguts i de Programació està integrat per quinze membres, els quals han de representar la pluralitat de la societat balear i de les illes que la componen. En el Consell han d'estar representats, en tot cas, els sectors professional, educatiu i cultural, les associacions de consumidors i usuaris, i també les associacions representatives de persones amb discapacitat i dels joves i la gent gran.

  4. Els membres del Consell Assessor són elegits pel Parlament per majoria de dos terços i per un mandat de quatre anys. La condició de membre del Consell Assessor no exigeix dedicació exclusiva ni dóna dret a remuneració, llevat de la percepció de dietes per assistència a les reunions. La percepció de les dietes es fixarà reglamentàriament.

  5. El Consell Assessor s'ha de reunir un cop cada quatre mesos, com a mínim, convocat pel president o la presidenta.

Article 25

Funcions del Consell Assessor de Continguts i de Programació 1. El Consell Assessor de Continguts i de Programació té les funcions següents:

  1. Assessorar el Consell de Direcció i el director o la directora general sobre l'orientació general de la programació.

  2. Informar sobre la proposta dels contractes programa i dels criteris de programació.

  3. Informar sobre els criteris d'admissió de publicitat.

  4. Proposar al Consell de Direcció i al director o la directora general les mesures o iniciatives que contribueixen a millorar la qualitat de la programació.

  5. Informar a petició del Consell de Direcció o del director o la directora general sobre assumptes relacionats amb els continguts i la programació.

  1. El Consell Assessor ha de proposar al Consell de Direcció un reglament de funcionament intern per a la seva aprovació, el qual ha de preveure, en tot cas, el procediment d'elecció del seu president, el règim de les sessions i el procediment d'adopció d'acords. Aquest reglament ha de ser aprovat pel Consell de Direcció en el termini màxim de tres mesos des de la seva constitució. Durant aquest temps, ha de ser presidit per la persona de més edat.

    TÍTOL III PROGRAMACIÓ I CONTRACTE PROGRAMA Capítol I Programació Article 26

    Principis generals de la programació 1. La programació de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ha de complir les funcions de servei públic i ha de contribuir a la normalització de la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears. La llengua vehicular de tota la programació és el català, d'acord amb el que disposen l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies de la llengua. Aquests requisits també són aplicables a la producció audiovisual de l'ens i de les empreses filials prestadores.

  2. El mandat marc determina els principis inspiradors i les línies estratègiques de la programació del servei públic audiovisual.

  3. El contracte programa, d'acord amb les determinacions del mandat marc, estableix els objectius i les obligacions concretes que ha de complir la programació dels diferents canals de ràdio i televisió gestionats per les empreses filials prestadores del servei, i també dels serveis connexos i interactius.

  4. La programació del servei públic audiovisual ha de ser plural, amb l'objectiu de satisfer les necessitats del conjunt de la població, i ha de reflectir la realitat pluriinsular de les Illes Balears, amb una presència equitativa de cadascuna de les illes a la programació. En tot cas, ha d'atendre de manera especial les necessitats de les persones amb discapacitat auditiva, respectant les lleis per les quals es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues; així com de les persones amb altres tipus de discapacitat; de les persones majors; de la infància i de la joventut, i també d'altres col·lectius que requereixin una atenció específica.

  5. Tots els canals i els serveis que tenen la condició de servei públic són de lliure accés.

Article 27

Obligacions de difusió 1. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ha de complir les obligacions de difusió d'obres europees i atendre la promoció de les obres balears i de productors independents d'acord amb el que determina la normativa comunitària i la legislació audiovisual.

  1. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears també ha de difondre, a instàncies del Govern, les declaracions o comunicacions oficials que siguin d'interès públic, d'acord amb la legislació autonòmica de publicitat institucional vigent que hi sigui d'aplicació. En aquest cas, se n'ha d'especificar sempre l'origen.

Article 28

Accés social L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ha de garantir l'accés a la programació dels grups socials i polítics representatius de cadascuna de les illes que conformen la societat balear, amb l'objectiu de fer efectius el dret de participació i el principi de pluralisme. El Consell Assessor de Continguts i de Programació vetllarà perquè es faci efectiu aquest dret d'accés.

Capítol II Contracte programa Article 29

Contracte programa 1. El contracte programa és subscrit pel Govern i l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

  1. El contracte programa ha de preveure com a mínim:

    1. L'abast de l'encàrrec que ha de desenvolupar l'ens en l'exercici de la funció de servei públic que li atribueix la llei.

    2. Les aportacions amb càrrec als pressuposts de la comunitat autònoma destinades a la prestació del servei públic de ràdio i televisió.

    3. Els objectius i les obligacions que ha de complir la programació, d'acord amb el que estableix l'article 26.3 d'aquesta llei.

    4. Els criteris per a l'emissió de publicitat i de l'obtenció d'ingressos per aquesta via, que han de preveure la reducció progressiva de la publicitat en les emissions de servei públic.

    5. Els mitjans utilitzables per adaptar els objectius establerts a les variacions que pugui experimentar l'entorn econòmic, tot garantint el compliment del mandat marc.

    6. Els paràmetres d'eficiència econòmica i de garantia de qualitat dels serveis.

    7. Els efectes que es poden derivar de l'incompliment dels compromisos establerts en el contracte programa.

    8. Els instruments necessaris per controlar l'execució del contracte programa i els efectes derivats de la seva aplicació.

    9. Es destinarà una inversió anual del 6% del pressupost per a la producció cinematogràfica de les Illes Balears.

  2. Abans de ser subscrit, el Govern ha de trametre el projecte de contracte programa al Consell Audiovisual perquè n'emeti un informe.

  3. Als efectes del que estableix l'article 5 d'aquesta llei, el Govern ha d'informar el Parlament, abans d'aprovarlo, del contingut del contracte programa i l'ha d'informar també anualment de la seva execució i dels resultats.

    TÍTOL IV RÈGIM ECONÒMIC I DE PERSONAL Capítol I Règim econòmic Article 30

    Pressupost 1. El pressupost de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, de les empreses filials prestadores del servei públic i de les altres empreses en què participi de manera majoritària es regeix pel que determina la legislació pressupostària i de finances públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears i pel que determina aquesta llei.

  4. El projecte de pressupost de l'ens i de cada una de les empreses filials a què es refereix el punt anterior s'ha de trametre al Govern perquè l'integri en el projecte de llei de pressuposts. Aquests projectes estaran formats per un pressupost d'explotació i per un pressupost de capital, constituïts per una previsió del compte de resultats i del quadre de finançament del corresponent exercici.

  5. Sens perjudici del que determina el punt anterior, l'ens ha d'establir també un pressupost consolidat amb els de les empreses filials prestadores del servei públic i de les empreses amb participació majoritària.

  6. Els projectes de pressupost han d'anar acompanyats d'una memòria explicativa del seu contingut, relativa a l'execució de l'exercici anterior i a la previsió d'execució de l'exercici corrent.

  7. Es destinarà, almenys, un 15% del pressupost total anual de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears a la producció pròpia. D'aquesta quantia es destinarà un 20% al suport de projectes innovadors, emprenedors o experimentals de l'àmbit audiovisual de les Illes Balears, amb els criteris i sistemes d'elecció objectivables, prioritzant aquelles productores que presentin un menor volum de facturació.

Article 31

Patrimoni 1. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i les empreses filials prestadores del servei públic tenen un patrimoni propi. El patrimoni de l'ens té la condició de domini públic, i el de les societats prestadores del servei públic, la de domini privat o patrimonial.

  1. El règim jurídic aplicable al patrimoni de l'ens i al de les societats prestadores del servei públic és el que determina la legislació del patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 32

Endeutament 1. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, les empreses prestadores del servei públic i les altres empreses filials amb participació majoritària només poden recórrer al deute per al finançament de les seves inversions en actiu immobilitzat material i immaterial. També es pot recórrer al deute per atendre dèficits temporals de tresoreria, que s'hauran d'amortitzar dins el mateix exercici.

  1. El contracte programa ha de fixar per a cada exercici els límits de l'endeutament.

Article 33

Compensació per raó de servei públic 1. La llei anual del pressupost ha de preveure les consignacions econòmiques per compensar el compliment de les obligacions de servei públic de cada una de les empreses filials prestadores.

  1. Aquestes compensacions no poden superar el cost net del servei públic prestat en el corresponent exercici pressupostari. Així mateix, en cap cas no superaran la quantitat resultant d'aplicar un increment del 12% per costos d'insularitat i pluriinsularitat al cost mitjà per habitant de les televisions autonòmiques. Si per raons del servei es fa indispensable superar aquesta quantitat, serà necessària una proposta motivada del Govern i una autorització del Parlament per majoria de dos terços del plenari.

Article 34

Comptabilitat i auditoria 1. Els comptes anuals de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, de les empreses filials prestadores del servei públic i de les societats amb participació majoritària es regeixen pels principis i les normes sobre comptabilitat que hi són aplicables d'acord amb la seva naturalesa jurídica privada de titularitat pública.

  1. La gestió econòmica i els comptes anuals de l'ens i de les societats a què es refereix el punt anterior són fiscalitzats en règim d'auditoria d'acord amb el que estableix la legislació pressupostària i de finances públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  2. L'ens i les empreses filials prestadores del servei públic han de portar una comptabilitat que permeti presentar comptes separats de les activitats de servei públic i de la resta d'activitats que duguin a terme.

    Capítol II Règim de personal Article 35

    Règim de personal 1. El personal al servei de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i de les empreses filials prestadores es regeix per la legislació laboral, sens perjudici de l'aplicació de les normes de la legislació de la funció pública sobre la contractació laboral.

  3. La situació dels funcionaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears incorporats a l'ens o a les empreses filials prestadores és la prevista en la normativa de funció pública.

Article 36

Càrrecs directius 1. El personal directiu de l'ens i de les empreses filials prestadores del servei públic està subjecte a una relació laboral especial quan les seves funcions compleixin els requisits exigits per l'ordenament per tal que el seu contracte sigui qualificat com d'alta direcció.

  1. El personal d'alta direcció a què es refereix el punt anterior està subjecte al mateix règim d'incompatibilitats previst en aquesta llei per al director o la directora general de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, sense perjudici del previst en el Reial Decret 1382/1985, d'1 d'agost, que regula la relació laboral de caràcter especial del personal d'alta direcció, i en el mateix contracte de treball.

    TÍTOL V CONTROL EXTERN Article 37

    Control del Parlament 1. El Parlament exerceix el control parlamentari sobre l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i de les seves empreses filials i vetlla de manera especial pel compliment de les obligacions de servei públic.

  2. Sens perjudici del que estableix el punt 4 de l'article 29 anterior, l'ens ha de trametre cada any al Parlament una memòria sobre el compliment de la funció de servei públic, referida al conjunt de les seves activitats, programacions, serveis i emissions.

  3. El director o la directora general de l'ens s'ha de sotmetre al control periòdic de la comissió parlamentària corresponent per mitjà dels procediments que determini el Reglament del Parlament.

  4. Els òrgans de govern de l'ens han de facilitar al Parlament la informació que requereixi sobre les activitats relacionades amb les seves funcions. La informació tramesa té caràcter confidencial i no pot ser utilitzada per a cap altra finalitat diferent de la del control parlamentari.

Article 38

Control del Consell Audiovisual 1. Correspon al Consell Audiovisual de les Illes Balears, en el marc de les competències que li atribueix la seva llei reguladora, la supervisió del compliment de les obligacions de servei públic de ràdio i televisió per part de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, com també, amb caràcter general, de l'adequació de la seva actuació a la legislació audiovisual.

  1. El Consell Audiovisual pot requerir a l'ens i a les empreses filials la informació necessària per a l'exercici de la seva funció de supervisió, d'acord amb el que determina la seva llei reguladora.

Article 39

Control de la Sindicatura de Comptes 1. Correspon a la Sindicatura de Comptes el control extern de la gestió econòmica i pressupostària de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i de les empreses filials en què participa, directament o indirectament, de forma majoritària.

  1. El que estableix el punt anterior s'entén sens perjudici de les competències que corresponen al Tribunal de Comptes.

    Disposició addicional primera Transformació d'entitats 1. La Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (CRTVIB), creada per la Llei 7/1985, amb la denominació actual d'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, es transforma en l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears regulat en aquesta llei. Així mateix, les societats actualment prestadores del servei públic de ràdio i de televisió passen a dependre de l'ens i assumeixen la funció gestora que determina aquesta llei.

  2. S'autoritza el Govern a adoptar les mesures normatives i executives necessàries que deriven de la successió legal a què es refereix el punt anterior i a estendreles, si escau, a altres societats filials de l'antiga companyia.

    Disposició addicional segona Constitució d'òrgans 1. La constitució del Consell de Direcció de l'ens determina el moment en què es produeix la transformació i la successió legal prevista en la disposició addicional primera anterior.

  3. La constitució del Consell de Direcció també determina el cessament automàtic dels òrgans de govern de l'antic Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, creat per la Llei 7/1985.

    Disposició transitòria primera Primer mandat dels membres del Consell de Direcció 1. Els òrgans de govern de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears s'han d'elegir a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

  4. Als efectes que preveu el punt 4 de l'article 16 d'aquesta llei, en la primera reunió del Consell de Direcció s'ha de determinar per sorteig quins dels seus membres han de cessar un cop transcorregut el termini de tres anys des del seu nomenament.

  5. Aquests membres veuen reduït el seu mandat inicialment previst, però excepcionalment poden ser objecte de renovació per a dos nous mandats.

  6. El que estableix aquesta disposició també és aplicable quan es produeixi el supòsit de cessament del Consell de Direcció que preveu l'article 17.6 d'aquesta llei, en relació amb el nou Consell de Direcció que es designa.

    Disposició transitòria segona Intervenció del Consell Audiovisual La intervenció del Consell Audiovisual que es preveu en aquesta llei només és exigible a partir del moment de la constitució efectiva d'aquest organisme.

    Disposició derogatòria única 1. Es deroguen la Llei 7/1985, de la Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, i les lleis posteriors que la modifiquen.

  7. També es deroguen les altres disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin al que disposa aquesta llei, la contradiguin o hi siguin incompatibles.

    Disposició final primera Habilitació normativa S'autoritza el Govern a dictar les disposicions necessàries per desplegar i executar aquesta llei.

    Disposició final segona Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor l'1 de juliol de 2011.

    Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

    Palma, vint-i-dos de desembre de dos mil deu.

    EL PRESIDENT,

    Francesc Antich Oliver El conseller de Presidència Albert Moragues Gomila

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR